Els immobles d’Els Ports que l’Església va immatricular al seu nom del 1998 al 2015
- L’Església espanyola ha publicat un informe on es detalla que es va apròpiar d’un millar de béns per tot l’estat que no els pertanyien
La Conferència Episcopal ha admés que entre 1998 i 2015 va immatricular al seu nom prop de 35.000 béns immobles gràcies a una reforma que l’expresident del Govern, José María Aznar, va activar i que els successius governs no van rectificar. Dins d’aquesta llista s’inclouen prop de mil béns que, com s’ha accpetat des de la Conferència Episcopal, no eren seus. D’una altra banda, a Castelló s’hi van immatricular 212, entre els Bisbats de Sogorb-Castelló i el de Tortosa. Entre els edificis que l’Església va incloure al seu nom hi consten vivendes, però sobretot ermites, esglésies o capelles. Pel que fa a Els Ports, la comarca pertany al Bisbat de Tortosa, organisme que no ha publicat les dades concretes sobre cada immatriculació com si s’ha fet des del Bisbat de Sogorb-Castelló. Durant aquests anys, la llei li permetia a l’Església immatricular al seu nom només amb una certificació eclesiàstica.
Cinctorres és una de les localitats més afectada per les immatriculacions de l’Església. El Bisbat de Tortosa admet fins a 14 immatriculacions, entre les quals es troba l’església parroquial, tres ermites i parcel·les rústiques diferents. A Castellfort, l’església ha estat immatriculada. En canvi, a Xiva s’ha fet amb la Casa Abadia i amb un altre temple de la localitat. Una altra localitat on l’església va passar a formar part del patrimoni de l’Església és Forcall, on també és va fer el mateix amb un solar i un altre apartat dedicat per a usos religiosos. A Herbers passa de forma semblant, doncs es van immatricular l’església i un altra apartat que, segons s’explica en els documents publicats pel Govern d’Espanya, està dedicat a usos religiosos. A La Mata, només una casa va passar a mans del Bisbat.
Pel que fa a Morella, el Bisbat de Tortosa ha rectificat una informació del Govern, doncs explica que una església que apareix com a immatriculada prové, segons afirmen des de Catalunya, d’una escriptura. En canvi, dos esglésies més i l’Arxiprestral Santa Maria si que apareixen confirmades. A Ortells, un temple i dos àltres propietats dedicades a usos religiosos estan baix el nom del Bisbat, mentre que a Palanques es confirma l’església parroquial i a Portell un temple parroquial. A la Todolella, Vallibona i Villores es van immatricular un temple a cada localitat, mentre que a Sorita s’hi inclou un temple i una altra propietat dedicada a usos religiosos.
Les immatriculacions extraordinàries de l’Església a l’Alt Maestrat
- L’Església espanyola ha publicat un informe on admet que es va apropiar d’un millar de béns per tot l’estat que no els pertanyien
Entre 1998 i 2015, segons les últimes dades publicades pel Govern d’Espanya, l’Església va immatricular prop de 35.000 béns immobles de forma extraordinària, a partir d’una reforma de l’expresident José María Aznar i que es van mantindre en els successius governs. D’aquesta suma, l’Església ha admés que un millar de béns immatriculats no són seus. Aquesta gestió ha afectat a diferents municipis de Els Ports i de l’Alt Maestrat. Entre els edificis que l’Església va incloure al seu nom hi consten vivendes, però sobretot ermites, esglésies o capelles. Totes les dades han estat comunicades tant pel Govern espanyol com també pel Bisbat Sogorb-Castelló. A la província de Castelló, l’Església espanyola ha admés que va immatricular extraordinàriament un total de 215 immobles.
A Albocàsser, l’Església ha admés que es va apropiar dels 7 principals edificis de la localitat, entre el febrer i el maig del 2015. Entre ells, l’església parroquial de la localitat. També s’hi encontren les ermites de Sant Pau, de Sant Miquel, dels Sants Joans, de l’Esperança, el Calvari i de Sant Pere Màrtir. Aquesta localitat de l’Alt Maestrat és una de les més afectades per les immatriculacions extraordinàries de l’Església, que les va inscriure totes al nom de la parròquia excepte la de l’ermita de Sant Pau, a nom del bisbat de Sogorb-Castelló.
Pobles del voltant, com Catí o Benassal també apareixen amb rellevància al llistat admés. A Catí, l’església parroquial es va inscriure a nom del bisbat de Tortosa, mentre que una vivenda va passar a formar part del patrimoni de la parròquia local. Aquest últim immoble ha estat rectificat pel mateix Bisbat, que afirmen que es va inscriure per herència. Pel que fa a Benassal, en 2011 van succeir les immatriculacions de l’ermita de Sant Roc i d’una vivenda a nom de la parròquia del poble, mentre que el Bisbat de Sogorb-Castelló va obtindre la titularitat de la Capella de Sant Libori de la Font d’En Segures, de la Casa Abadia i de l’església parroquial.
El Bisbat també es va immatricular al seu nom l’església parroquial d’Ares del Maestrat en 2011, i un any després va fer el mateix amb dues cases del nucli urbà. També a Culla es va seguir aquest procés, amb les immatriculacions de la Casa Abadia, les ermites de Sant Roc i Sant Cristòfol i l’església parroquial. A Vilar de Canes, en 2015 l’església va passar a formar part del patrimoni del Bisbat de Sogorb-Castelló, com de forma idèntica va passar, però en 2010, amb la de La Serratella. En aquesta localitat, dues partides del terme municipal també es van immatricular a nom de la parròquia local. Cal destacar que el Bisbat de Sogorb-Castelló ha rectificat una informació sobre un local de la seua propietat a La Serratella, doncs afirma que és propietat per permuta. A Tírig, el Bisbat de Tortosa va inscriure l’església parroquial i una ermita (tot i que no s’ha publicat el nom de l’ermita, a Tirig només hi ha una: Santa Bàrbara) al seu nom.
Pel que fa als pobles de la Mancomunitat del Penyagolosa, a Atzeneta del Maestrat el Bisbat va inscriure al seu nom l’ermita del Pilar i la de Sant Josep en 2015. A Xodos va passar el mateix amb el Calvari, l’església del poble i l’ermita de Sant Cristòfol, a més d’un edifici a la cèntrica plaça de l’Església. L’ermita de Sant Antoni, el Loreto i l’església parroquial de Vistabella també es van inscriure a nom de Sogorb-Castelló, i a Benafigos va ocórrer de forma semblant amb l’ermita del Calvari i l’església de la localitat.
Els Ports i l’Alt Maestrat, protagonistes al nou calendari de la XII Lliga Castelló Nord
- La primera cursa arranca el 13 de març a Borriol, i finalitzarà el 2 d’octubre a Vilafamés
La dotzena edició de la Lliga Castelló Nord, un circuit de huit curses de muntanya ubicades a diferents pobles del territori castellonenc, ha anunciat el seu calendari per al 2022. Després de la suspensió de la temporada durant dos anys consecutius, a causa de la pandèmia per la Covid-19, l’anunci de la celebració d’aquest esdeveniment suposa una forta espenta per a un dels esports més practicats en molts pobles de l’interior de la província. La inauguració de l’edició 2022 tindrà lloc a Borriol el 13 de març, amb la XXIII Marxa a Peu que deixarà els primers guanyadores i guanyadores i les primeres pistes de qui obtindrà el guardó de finisher -aquells i aquelles que aconseguisquen finalitzar les huit curses- una vegada haja finalitzat la temporada.
La Lliga tornarà a pujar la nevera d’Atzeneta del Maestrat el 2 d’abril en la segona jornada del calendari, mentre que la cursa nocturna de Catí tindrà lloc el 4 de juny. El 26 del mateix mes es celebrarà, a Benassal, la cursa ‘Font de Vida’ en la quarta jornada, equador del campionat. La cinquena data s’ubicarà a La Serra d’en Galceràn el 24 de juliol, mentre que la sisena ho farà el 7 de juliol a Vistabella. Vilafranca acollirà la penúltima jornada el 18 de setembre, mentre que les muntanyes de Vilafamés seran, el 2 d’octubre, l’últim escenari de la XII Lliga Castelló Nord.
La celebració de la Lliga suposa un èxit per a les associacions esportives de muntanya de cada municipi. Són curses exigents, algunes amb molt de desnivell i que s’aproximen a distàncies de mitja marató. Tot i això, els paisatges que s’aconsegueixen veure des de molts punts d’aquests recorreguts són únics per als i les amants de la muntanya. Pujar els 1.286 metros del Tossal de la Nevera de Catí, creuar pel Pla de Mosorro o el bosc Palomita de Vilafranca o gaudir de les vistes gegants del Pic Penyagolosa des de Vistabella o Atzeneta del Maestrat. Tot i que la Lliga comença i finalitza a localitats de la Plana Alta, la major part de la competició recorre les muntanyes escarpades i els paisatges verds i espessos del Maestrat i dels Ports. Una gran sort per a tots els i les esportistes amants de la natura.
El Maestrazgo luce su amplia oferta turística ante miles de personas en FITUR
- La asociación Comarca del Maestrazgo presentó sus rincones más bellos y Cantavieja lució su inclusión en ‘Best Tourism Village’
Los grandes pabellones de IFEMA de Madrid acogieron otra edición de la gran cita turística por excelencia en España: la Feria Internacional del Turismo (FITUR). Del 19 al 23 de enero se dieron cita representantes políticos de todas las provincias y comarcas de España, igual que asociaciones turísticas como, por ejemplo, la Comarca del Maestrazgo, que tuvo un espacio en la programación para explicar las virtudes del territorio turolense. Desde Aragón se instaló un gran estand en el pabellón 7, decorado con una pantalla en la que se sucedieron las presentaciones digitales y videos turísticos. La Comarca del Maestrazgo, y también el Ayuntamiento de Cantavieja, publicaron videos promocionales sobre sus recursos turísticos ante miles de personas que visitaron el complejo instalado por Aragón. Según las cifras oficiales comunicadas por la organización, FITUR juntó a 81.193 asistentes de 127 países diferentes y un total de 111.193 visitantes en el fin de semana.
Así bien, el jueves 20 por la mañana, Ricardo Altabás, alcalde de Cantavieja, presentó junto al Presidente de la asociación Los Pueblos Más Bonitos de España, Francisco Mestre, una demostración de las razonas por las que el municipio ha sido incluido en en el Programa Piloto ‘Best Tourism Villages’ de la Organización Mundial del Turismo. El mismo alcalde se mostró orgulloso por la selección, pues quedó en tercera posición entre 170 candidaturas de 75 países diferentes, un hecho que “nos satisface mucho por el buen trabajo realizado durante estos años, y que nos invita a seguir trabajando en esta línea. El fruto es que posicionamos a Cantavieja como un referente de calidad que propicia cada vez más visitas en un sector económico muy fuerte para nosotros”, explicó Altabás. La presencia de Mestre reafirmó el potencial turístico de la localidad ante el nutrido público que aconteció al evento.
El mismo alcalde también acudió a la presentación, por la tarde, de la Comarca del Maestrazgo, que en boca de su presidente, Roberto Rabaza, exhibió los cuatro grandes recursos turísticos de la zona: las Grutas de Cristal de Molinos, los órganos de Montoro, el Nacimiento del río Pitarque y el Puente Natural de Fonseca. El video promocional dejó un gran sabor de boca entre los presentes, acompañado por las descripciones del presidente Rabaza. Cuatro puntos de elevada belleza paisajística que también destacan por sus aportaciones culturales y científicas basadas en su origen y formación singulares. Además, fundamentan las bases de un modelo turístico que contribuye al desarrollo económico sostenible de la zona, buscando el mantenimiento y el cuidado de los paisajes únicos que atesora.
Els Ports i el Maestrat exhibeixen els seus millors recursos turístics a FITUR
- Una àmplia delegació de polítics i associacions turístiques van mostrar al gran públic les oportunitats de la província
Del 19 al 23 de gener, els enormes pavellons d’IFEMA de Madrid van acollir una edició més de la gran fira turística d’Espanya, FITUR (Fira Internacional del Turisme), en la qual es van donar cita els representants polítics de cada província i comunitat autònoma així com associacions turístiques instal·lades a l’ample i llarg de la Península Ibèrica. Concretant en el territori valencià, la Comunitat va desplegar un gran estand en el pavelló 7 separant els espais entre les tres províncies, amb demostracions gastronòmiques variades i amb zones habilitades per a presentacions davant els visitants que s’acostaven. En concret, l’oferta turística d’interior, aventures i cultural disponible als Ports o l’Alt Maestrat va obtindre una gran repercurssió amb els recursos digitals de l’estand de Castelló, especialment l’art rupestre llevantí únic de les zones o la presència de Morella, Tírig o Ares en el projecte de Rutes Culturals d’Espanya, presentat oficialment allí.
Així doncs, el dijous 20 va ser el dia de la Comunitat Valenciana, una jornada especial en la qual Ximo Puig, president de la Generalitat Valenciana, va ser la principal icona de tot el matí i que va ser rebut per tots els representants allí presents. Al seu costat, la ministra d’Indústria, Comerç i Turisme, Reyes Maroto, també va saludar a la política valenciana que va acudir en massa davant de tal esdeveniment. El President de la Diputació de Castelló, José Martí, va representar, al costat de la Diputada de Turisme, Virginia Martí, a la secció de Castelló i al Patronat Provincial de Turisme a FITUR. A més, presentaven el nou lema turístic ‘Castelló, Ara Sí”. Si bé, la delegació de la Diputació era molt més àmplia, i fins i tot els alcaldes de ciutats importants com Morella, Peníscola, Montanejos o Benicàssim també eren presents. És a dir, cap representant es va perdre un dels moments més importants de l’any per a explicar les virtuts del seu poble i les oportunitats d’oci i culturals que ofereix als visitants.
L’espai de Castelló tenia habilitada una pantalla digital de grans dimensions en la qual es podien llegir diversos documents turístics sobre la província, diferenciats segons la temàtica. Així, l’opció del turisme d’art rupestre elevava a Tírig, Ares o Albocàsser a la primera plana, especialment a tot el catàleg d’art rupestre llevantí del barranc de la Valltorta. Així, també es va presentar el projecte turístic Rutes Culturals d’Espanya, en una sessió on va acudir Rhamsés Ripollés, alcalde de Morella, per la inclusió del seu municipi en diverses de les seues rutes culturals. També apareixen amb importància Tírig i Ares del Maestrat en tal projecte, concretament en la Ruta de Camins d’Art Rupestre Prehistòrics. Així, contenien fullets virtuals sobre opcions d’aventures a la província, opcions esportives o sobre les seues millors platges. Així bé, en un mural es va plasmar una relació de cada poble amb un codi QR, una solució virtual fàcil d’utilitzar que connectava fàcilment amb cada poble o ciutat. També es va decorar l’espai amb una ‘gallata’, que va aprofitar Amparo Marco, alcaldessa de Castelló, per a abordar les pròximes festes de la Magdalena 2022.
Segons les xifres oficials comunicades per FITUR, l’edició ha superat les seues expectatives inicials, amb 81.193 assistents de 127 països i una xifra global de visitants de quasi 112.000. Des de la Diputació de Castelló es va parlar en tot moment d’optimisme davant l’entrada del 2022 i una expectativa de recuperació econòmica. Martí, diputada de Turisme, explicava en un comunicat que la voluntat és “fer-nos més visibles a Espanya perquè el 80% dels nostres clients són nacionals, però també al sud de França podem explotar l’oferta gastronòmica, de sol i platja, interior, festivals i cicloturisme”. Així bé, la temporada turística en la Comunitat ha començat ja, perquè fins i tot el Programa de Termalisme de l’Imserso ha presentat la seua nova campanya, i des de la Generalitat Valenciana s’ha anunciat una edició més del ‘Bo Viatge’, que redueix les despeses per a valencians i valencianes que visiten el seu propi territori.
Cantavieja presenta en Fitur sus argumentos para formar parte de las Best Tourism Villages de la Organización Mundial del Turismo
Samuel Falomir guanya la secretaria provincial del PSPV a Ernest Blanch
Nota de premsa del PSPV de la província de Castelló
L’alcalde de l’Alcora, Samuel Falomir, ha sigut elegit secretari general del PSPV-PSOE de la província de Castelló amb el 52,3% dels vots. Falomir ha donat les gràcies a tots els i les militants del partit socialista i ha afirmat que “hui hem deixat clar quin és el model de partit que volem, volem un partit que aposte per unes primàries, per una democràcia interna plena, unes primàries en les quals més del 80% per cent de la militància ha anat a votar, la qual cosa ha sigut un èxit col·lectiu de totes i tots, i això ens demostra que tenim un partit viu, una militància activa, que té ganes de participar i, per tant, això és el que farem de la pròxima executiva provincial, fer que, tots aquells que vulguen participar, puguen fer-ho”.
Falomir ha assenyalat que “en tots els actes que hem fet recorrent la província de Castelló hem dit que, guanyara qui guanyara, seria el que és millor per a la província de Castelló. És veritat que hi havia dues candidatures, però, a partir de hui, només hi ha un projecte que és el PSPV-PSOE de la província de Castelló”. “I com a secretari general, seré el primer que treballarà perquè això siga possible, que tinguem un partit fort i unit, perquè sabem que la unitat és essencial per en 2023 puguem continuar tenint a Pepe Martí com a president de la Diputació de Castelló, que tinguem més alcaldes, més alcaldesses, més regidors i regidores”, ha afegit.
Falomir ha destacat que el partit “és l’instrument que ens porta a governar les institucions i des d’ací és des d’on hem de canviar la vida de la gent i ajudar a resoldre els problemes de la gent”. “Seré un secretari general molt pròxim amb tota la militància, ho soc com a alcalde, i també ho seré com a secretari general. Perquè estic convençut que podem ser més forts, que hi ha més reptes al davant, i, evidentment, reconec que l’actual executiva provincial ha deixat el llistó molt alt, i també volia agrair a Ernest Blanch i tota l’executiva provincial tot el treball que han fet perquè, sense aqueix treball, el de les agrupacions, el de les comarques i les agrupacions locals no seria possible res del que tenim ara, i el que tenim ara són molts governs que treballen per millorar la vida de la gent”.
Falomir ha conclòs destacant que “hui no hem de mirar qui ha votat a qui, tots tenim el mateix carnet i el que hem de fer és treballar tots junts units, i així és com faré la pròxima executiva provincial per a fer el projecte de província de Castelló que crec que necessitem”.
Per part seua, Ernest Blanch ha felicitat Samuel Falomir i ha manifestat que “hui no és un dia trist sinó un dia alegre en el qual el partit socialista ha tornat a demostrar que està viu, que decideix i que es mobilitza”. Així mateix, ha afegit que està “orgullós” del treball realitzat durant aquests anys i s’ha posat a la disposició de Samuel Falomir.
———————————-
Els resultats de les primàries a la secretaria general provincial han sigut els següents:
Cens: 2.083 (escrutat 100%)
Emesos (participació): 1.695 (81,37%)
Nuls: 1 (0.06%)
Blancs: 15 (0,89%)
Samuel Falomir: 886 (52,3%)
Ernest Blanch: 793 (46,81%)



















































































































