Les immatriculacions extraordinàries de l’Església a l’Alt Maestrat

486
Sant Pau d'Albocàsser va ser immatriculat a nom del Bisbat Sogorb-Castelló.
PUBLICITAT
  • L’Església espanyola ha publicat un informe on admet que es va apropiar d’un millar de béns per tot l’estat que no els pertanyien

Entre 1998 i 2015, segons les últimes dades publicades pel Govern d’Espanya, l’Església va immatricular prop de 35.000 béns immobles de forma extraordinària, a partir d’una reforma de l’expresident José María Aznar i que es van mantindre en els successius governs. D’aquesta suma, l’Església ha admés que un millar de béns immatriculats no són seus. Aquesta gestió ha afectat a diferents municipis de Els Ports i de l’Alt Maestrat. Entre els edificis que l’Església va incloure al seu nom hi consten vivendes, però sobretot ermites, esglésies o capelles. Totes les dades han estat comunicades tant pel Govern espanyol com també pel Bisbat Sogorb-Castelló. A la província de Castelló, l’Església espanyola ha admés que va immatricular extraordinàriament un total de 215 immobles.

A Albocàsser, l’Església ha admés que es va apropiar dels 7 principals edificis de la localitat, entre el febrer i el maig del 2015. Entre ells, l’església parroquial de la localitat. També s’hi encontren les ermites de Sant Pau, de Sant Miquel, dels Sants Joans, de l’Esperança, el Calvari i de Sant Pere Màrtir. Aquesta localitat de l’Alt Maestrat és una de les més afectades per les immatriculacions extraordinàries de l’Església, que les va inscriure totes al nom de la parròquia excepte la de l’ermita de Sant Pau, a nom del bisbat de Sogorb-Castelló.

Pobles del voltant, com Catí o Benassal també apareixen amb rellevància al llistat admés. A Catí, l’església parroquial es va inscriure a nom del bisbat de Tortosa, mentre que una vivenda va passar a formar part del patrimoni de la parròquia local. Aquest últim immoble ha estat rectificat pel mateix Bisbat, que afirmen que es va inscriure per herència. Pel que fa a Benassal, en 2011 van succeir les immatriculacions de l’ermita de Sant Roc i d’una vivenda a nom de la parròquia del poble, mentre que el Bisbat de Sogorb-Castelló va obtindre la titularitat de la Capella de Sant Libori de la Font d’En Segures, de la Casa Abadia i de l’església parroquial.

El Bisbat també es va immatricular al seu nom l’església parroquial d’Ares del Maestrat en 2011, i un any després va fer el mateix amb dues cases del nucli urbà. També a Culla es va seguir aquest procés, amb les immatriculacions de la Casa Abadia, les ermites de Sant Roc i Sant Cristòfol i l’església parroquial. A Vilar de Canes, en 2015 l’església va passar a formar part del patrimoni del Bisbat de Sogorb-Castelló, com de forma idèntica va passar, però en 2010, amb la de La Serratella. En aquesta localitat, dues partides del terme municipal també es van immatricular a nom de la parròquia local. Cal destacar que el Bisbat de Sogorb-Castelló ha rectificat una informació sobre un local de la seua propietat a La Serratella, doncs afirma que és propietat per permuta. A Tírig, el Bisbat de Tortosa va inscriure l’església parroquial i una ermita (tot i que no s’ha publicat el nom de l’ermita, a Tirig només hi ha una: Santa Bàrbara) al seu nom.

Pel que fa als pobles de la Mancomunitat del Penyagolosa, a Atzeneta del Maestrat el Bisbat va inscriure al seu nom l’ermita del Pilar i la de Sant Josep en 2015. A Xodos va passar el mateix amb el Calvari, l’església del poble i l’ermita de Sant Cristòfol, a més d’un edifici a la cèntrica plaça de l’Església. L’ermita de Sant Antoni, el Loreto i l’església parroquial de Vistabella també es van inscriure a nom de Sogorb-Castelló, i a Benafigos va ocórrer de forma semblant amb l’ermita del Calvari i l’església de la localitat.