La festivitat de Sant Antoni va arribar al municipi de La Mata després de dos anys sense celebrar-se i, en aquesta ocasió, sense l’acompanyament de cap nevada, a diferència dels darrers anys.
La festa començava el dijous al Mesón amb el tradicional sopar de cotxinilla i amb un calmant per a després de les postres. Entre el sopar i la sobretaula es van preparar les sardines que es van esmorzar els dies següents.
El divendres al matí tothom qui gaudia del festiu local es va apropar al Mesón per a agafar forces per a la posterior carregada de tronques. Ja que divendres va ser un dia de tractor i remolc per avall i per amunt, replegant totes les tronques que per masies i bancals del terme municipal havien anat caient o morint i que els seus amos volien veure cremant a la foguera. Tal com toca, al migdia es va fer una pausa per torrar el dinar a les brases de la plaça. A la nit
es va fer l’entrada de les tronques a la plaça i algunes cases del recorregut van oferir menjar i beure per a tothom qui passava pel carrer.
Dissabte era el gran dia, els xiquets i xiquetes passejaven pel poble sobre els burros, els majors es dividien entre els que preferien anar per més llenya i els que gaudien més socialitzant al bar i prop de la plaça a la calor de les brases. A les set de la vesprada va tenir lloc l’encesa de la foguera que va precedir la volta i benedicció dels animals. Els majorals d’enguany han estat l’Ajuntament i els membres d’aquest van ser els que repartien les pastes. En tornar a la plaça els joves van lluitar per fer-se amb el cap del gall i de seguit es va procedir a sopar de nou al voltant del foc. No molt més tard el Duo Color, parella de músics de la Vall d’Uxó molt estimada pels veïns i veïnes de La Mata, va començar la seua actuació a la plaça. Amb vells èxits i la música més innovadora van fer ballar i cantar a totes les generacions.
El diumenge després de la missa es va celebrar la tradicional trança, en la que si alguna cosa vols, has de participar en la seua subhasta. Els carrers de La Mata no lluïen com qualsevol altre diumenge d’hivern, estaven plens de rialles, retrobaments i xiquets jugant i corrent. El dinar d’olla a la plaça del poble va estar el punt final que els matenses van posar dilluns a la seua festa de Sant Antoni.
