Coure la història a Atzeneta

241
PUBLICITAT

El projecte AVAN de la Universitat Jaume I, cofinançat amb fons europeus, rehabilita un forn de calç al Maestrat i recupera per tres dies la producció com a reflexió del passat a les comarques de l’interior de Castelló

El forn de calç de Madonya, al terme d’Atzeneta del Maestrat, està encés des d’aquest dijous i així romandrà ininterrompudament fins al diumenge. Un segle després que s’apagara el foc. És la metàfora de la història: reprendre i mantindre la flama encesa per saber d’on venim i cap a on volem anar.

Fora de figures literàries, parlem d’un projecte, AVAN, que conjuga iniciatives artístiques a les poblacions de l’interior de Castelló amb l’objectiu d’investigar el passat amb un sentit crític amb la mirada pròpia del segle XXI. En aquest cas, Rafael Tormo Cuenca és l’artista encarregat d’una investigació subvencionada per fons europeus Next Generation i que naix amb vocació de futur.

De fet, el forn que aquest cap de semana es converteix en protagonista de la notícia es només un dels més de 300 que pot haver-hi a la zona i que cedirà el testimoni, si tot ix segons la planificació, l’any que ve a Vistabella. El seu alcalde, Jordi Alcón, reconeix la necessitat d’explicar a les noves generacions la funcionalitat i el pes en la vida diària dels forns de calç a la comarca. “Ha passat al desús totalment, és un gran desconegut que posarem en valor amb AVAN”, assenyala Alcón.

Ara és el moment d’Atzeneta, on una trentena de persones han treballat gràcies al Programa d’Extensió Universitària de la Universitat Jaume I liderat per Tormo. La tasca no ha estat fácil. El 70% de les restes estaven a terra. Així va acabar una autèntica fàbrica artesanal dedicada a coure la pedra calcària, tan present a les terres de l’interior de Castelló, per tal d’obtindre nous materials amb els quals reparars masos, netejar basses i fins i tot adobar els camps.

La industrialització dels anys 20 del segle passat va portar les migracions i, tot una puntural recuperació demogràfica posterior, els forns de calç van anar perdent-se. No hi havia possibilitat de traslladar una construcció així, i el carbó i el ciment tampoc van ajudar.

Hui Atzeneta recupera per tres dies eixa producció tan pròpia d’una societat dura i valenta que va saber subsistir amb els rudiments que oferia la terra. “No és només el romanticisme del passat, és explicar el fons d’una economia domèstica on els valors de socitat comunitària eren fonamentals”, assegura Rafael Tormo. “És un memorial, una forma de llegir el territori”, conclou.

Amb la calç que traga el forn durant el cap de setmana, els participants en el projecte faran una intervenció artística, oberta a les visites, com a reflexió de la contemporalitat del patrimoni, una forma de repensar el concepte i saber què volem mantindre i què no. L’alcalde d’Atzeneta, Santiago Agustina, amplia: “ha estat també una forma d’oferir un escenari perfecte per a les pràctiques de l’alumnat del taller d’ocupació, una via per a catalogar i restaurar eixe patrimoni que està en terreny públic i una actualització de la memòria local: només la gent que ara té 90 anys els recorda en funcionament”.