De Vilafranca a Morella pel Camí de la Conquesta

127
  • La segona part de la nostra ruta per Els Ports és Autèntic passa per Ares, La Llècua, Vallivana, Vallibona, Castell de Cabres i Herbeset

En aquesta segona part del Camí de la Conquesta recorrem municipis nous que ens ofereixen naturalesa, patrimoni, gastronomia i tradicions i que complementen la nostra primera part per fer del nostre viatge una experiència autèntica i única. Cada poble pel qual passem compta amb panells explicatius sobre el seu passat medieval repartits al llarg de tot el recorregut.

Comencem la segona part del nostre recorregut per Vilafranca, la segona localitat més gran de la comarca dels Ports. L’enclavament muntanyenc fa que siga una àrea de riquesa faunística i de varietat de flora, que podem observar al Barranc de la Fos, les Coves de Forcall o el Bosc Palomita. L’arquitectura característica és la de la pedra en sec, que coneixerem al Museu de la Pedra en Sec i que observem als murs i cases de pedra dels itineraris Les Virtuds, La Parreta i El Pla de Mosorro. Fora del nucli urbà es troben el Llosar o la Pobla del Bellestar, d’arquitectura rural valenciana medieval.

Al poble l’arquitectura tradicional de l’edifici gòtic de l’Ajuntament o l’església renaixentista es barreja amb l’arquitectura industrial on destaquen els fumerals i fàbriques construïdes al segle XX.

A poc a poc arribem a Ares del Maestrat. Ací descobrim la Font de la Pinella, formada per una font, un aljub, un abeurador, una bassa i un llavador i l’espècie protegida del fardatxo o ofegabous. Aquesta font és popular perquè és un punt de parada per als peregrins. La Nevera d’Ares o Regatxols servia per a emmagatzemar la neu que es recollia a l’hivern, es convertia en blocs de gel i després era comercialitzada per a usos domèstics o medicinals.

Assentat sobre la Mola d’Ares trobem el que queda del Castell i les muralles, des d’on podem observar les construccions del poble i tot el paratge que l’envolta, gràcies a la seua altura. Les restes estan superposades en estructures d’èpoques diferents, des de restes iberes fins a restes del segle XIII al XV amb reformes del XIX.

La següent parada en la nostra ruta és la Llècua, on localitzarem camins de ferradura. Aquests es van construir per a comunicar poblacions, masos i per accedir als recursos naturals. Els que es van crear de nou, ara reben el nom d’assegadors. També podem visitar l’Ermita i la Font de Salvassòria (segle XIII) i la Creu de la Llècua. És una creu de ferro amb un oval de metall que representa l’efígie del Cor de Jesús i que té una alçada de 2,10 metres.

A 25 quilòmetres arribem a Vallivana. El seu santuari està format per un conjunt d’edificacions on s’inclouen l’església, les hostatgeries i la font, entre altres. La façana de l’església és barroca i compta amb una torre-campanar i l’interior és neoclàssic. Als afores està el Jaciment Icnològic del Barranc de Vallivana, on hi ha petjades de dinosaures teròpodes.

Seguim el trajecte amb el municipi de Vallibona, que posseeix un important patrimoni del qual destaquen l’Església de l’Assumpció, amb elements barrocs i un orgue del segle XVIII, el campanar mudèjar d’època musulmana i les ermites de Santo Domingo i Santa Águeda, d’estil romànic. Les superfícies boscoses de carrasques i roures van ser utilitzades per a la producció de carbó vegetal a les carboneres. A aquesta zona són característics els tolls o preses, com el Toll de la Cova, el Toll de la Codina o l’assut del Riu Cérvol, i els barrancs, com el Barranc de la Gatellera.

Arribem a Castell de Cabres. En aquest recorregut ens podem endinsar pel Parc Natural de la Tinença de Benifassà, un espai natural amb diverses espècies de flora i fauna. A la Plaça Major trobem dos punts d’interés: la Font de la Vila, amb arc romànics, i l’Església de Sant Llorenç, del segle XVIII. A cinc quilòmetres de la localitat es troba l’Església de Sant Cristòfol, del segle XVI, on podem gaudir de les pinedes de Castell de Cabres i Herbeset.

Després de passar l’Església i recórrer tres quilòmetres més ens trobem amb Herbeset. La zona més impressionant és El Barranc de la Mina, una microreserva que compta amb til·lers, aurons i avellaners. Si continuem quatre quilòmetres en el nostre camí, podem vore ruïnes d’una mina de carbó. Encara que també podem acostar-nos a la Parròquia de Sant Miquel.

Finalitzem el nostre Camí a Morella, on va començar la nostra aventura i on hem gaudit de la història, gastronomia, arquitectura, paisatges i tradicions que ens ofereix Els Ports és Autèntic.