Compromís i CHA reclamen al Senat que torne a reunir-se el Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó

87
Carles Mulet

Isabel Lasobras, Secretària General de CHA, recorda que aquest òrgan de cooperació entre les quatre comunitats autònomes que van formar la Corona d’Aragó només s’ha convocat una vegada des que es constituïra al gener de 2007.

La Corona d’Aragó començaria a generar documents d’arxiu real en 1180 i el primer testimoniatge de l’existència d’un arxiu de la cancelleria de la Corona d’Aragó serà en 1255, creant-se la institució com a tal en 1318 , com a arxiu únic i central de la Corona . Posteriorment es van anar creant, a més, arxius privatius dels diferents regnes. En el cas del Regne de València va ser Alfons el Magnànim qui el crea en 1419, recollint la documentació prèvia existent en el mateix Palau de Reial de València,i sent ja titularitat de l’autogovern valencià fins a ser arrabassat en 1707 pels Borbons.

L’arxiu de la corona, situat a Barcelona, alberga molts documents relatius al conjunt dels territoris d’aquesta, i té com a titular al Ministeri de Cultura i Esport del Govern d’Espanya i , encara que es va acordar que les Comunitats Autònomes actuals que hui són hereues del Patrimoni de la Corona d’Aragó participen en la seua gestió.

Per al portaveu de Compromís al Senat, Carles Mulet «ja l’hem vist amb el Arxiu del Regne de València, el Govern central vol mantindre la titularitat de tots dos arxius, que van ser furtatseus legítims propietaris a part de Felip V i l’abolició dels autogoverns dels regnes de la Corona d’Aragó, però sense donar-li cap mena de vitalitat. Si en el cas del Arxiu del Regne el Govern deriva tota inversió per al seu manteniment a la Generalitat sense implicar-se ni sen cedir la titularitat, en aquest cas, bloqueja, Govern rere Govern, la convocatòria del Patronat que és on els quatre governs autonòmics tenen la capacitat d’influir».

La Secretària General de Chunta Aragonesista, Isabel Lasobras, ha reclamat, precisament en aquest sentit, una reunió del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, que en els seus 14 anys d’existència només s’ha convocat una vegada. «És injustificable políticament que un òrgan que ja està constituït i que entenem només pot ser beneficiós per a la gestió d’aquest patrimoni històric porte 14 anys exactes sense una sola reunió», assenyala.

Per aquest motiu, Lasobras ha anunciat la presentació d’una iniciativa al Senat a través de Carles Mulet, senador de Compromís, per a conéixer si el Govern d’Espanya té previst realitzar les accions necessàries per a convocar com més prompte millor una reunió d’aquest òrgan de cooperació entre les quatre comunitats autònomes que constituïen l’antiga Corona d’Aragó.

El Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó es va constituir el 20 de gener de 2007 i, d’acord amb l’article 2 del Reial decret 1267/2006, de 8 de novembre, de creació del citat òrgan, formen part del mateix representants de l’Administració General de l’Estat i de les comunitats autònomes d’Aragó, Balears, Catalunya i el País Valencià.

A l’abril de 2017, el ple de les Corts d’Aragó va acordar, a iniciativa de CHA, exigir al Govern d’Espanya que realitze quantes actuacions siguen necessàries perquè, conforme al procediment establit en aquest Reial decret, es puga convocar, com més prompte millor, un Ple ordinari del Patronat de l’Arxiu de la Corona d’Aragó, atés que des de gener de 2007 no s’ha pogut desenvolupar quantes funcions té establides en la citada normativa que regula el seu funcionament.

Afegia que, en el seu cas, i una vegada represos els treballs encomanats al Patronat, atendre, en tota ocasió, al compliment del que es disposa en la Disposició Addicional Primera de l’Estatut d’Autonomia d’Aragó, en la qual s’especifica que en el Patronat s’informe, amb caràcter preceptiu i vinculant, «sobre qualsevol decisió que puga afectar la integritat de la unitat històrica de l’Arxiu de la Corona d’Aragó o a la seua gestió unificada».

A l’abril de 2019, el Govern d’Aragó va proposar el nomenament del catedràtic d’Història Antiga Guillermo Fatás Cap, que es va unir a Ricard Urgell Hernández, (Illes Balears), Josep María Sans Travé (Catalunya), Enric Albert Guinot i Rodríguez (Comunitat Valenciana) i altres quatre vocals designats pel Ministeri de Cultura: Salvador Claramunt i Rodríguez, Ana Rodríguez López, Javier Castaño González i Julia Rodríguez de Diego. No obstant això, queda pendent el nomenament del president, el vicepresident primer, el vicepresident segon i nou vocals nats.