Totes les mirades van cap als Ports

471
PUBLICITAT

El fotògraf Miguel Ángel Troncho presenta la seua exposició ‘Un món de mirades: geografia humana dels Ports’

Fa més d’un any, en una reunió entre el Centre d’Estudis dels Ports i el conegut fotògraf de la comarca, Miguel Ángel Troncho, es va conversar sobre les mirades i el seu poder. Amb només una mirada es pot transmetre, parlar, seduir, plorar, estimar i guardar secrets. Per això, i amb el propòsit de fer realitat l’essència de la màgia en les mirades més properes, Morella va ser testimoni de la primera aparició de l’exposició de Troncho: ‘Un món de mirades’.

Canvi de concepte

A l’inici, el projecte estava format per dues parts. La primera d’elles estava formada per fotografies de la gent dels Ports. I la segona era de gent de diferents llocs del món que el fotògraf havia captat durant els seus viatges per tot el globus. Així, s’aconseguia demostrar que, al cap i a la fi, malgrat la distància tots som iguals, gent amb una cara, ulls, orelles, celles i una mirada. 

No obstant això, el Centre d’Estudis volia apostar pels Ports i el seu potencial com a exposició independent. Per tant, des d’eixe moment, l’exhibició fotogràfica passaria a estar centrada només en els veïns i les veïnes de la comarca, un aspecte que també feia feliç Troncho: “Soc un enamorat de la comarca, de les seues tradicions. Fa molts anys que ja estic fent reportatges sobre ella”. D’aquesta manera, també resultaria més fàcil i senzill fer-la rodar per tots els pobles dels Ports.

Les mirades: de ruta pels Ports

Després de la bona benvinguda de Morella, ‘Un món de mirades: geografia humana dels Ports’ va seguir la roda cap a Cinctorres. I ara, fins al 25 de setembre, ha aterrat a les Sales Gòtiques de Vilafranca. A més, Miguel Àngel Troncho fa incís en què per a la gent del poble de Vilafranca ha fet alguns canvis especials. Com que l’exposició comptava amb fotos de pràcticament tots els pobles, però només una o dues de Vilafranca, va decidir ampliar eixa quantitat de mirades vilafranquines perquè els veïns i les veïnes pogueren reconéixer més gent en l’exposició. 

La tècnica: arxiu, blanc i negre i primers plànols

Pràcticament, per a este projecte, Troncho ha mostrat l’arxiu d’imatges que ha estat guardant de les diferents festivitats de la comarca dels últims sis anys. El fotògraf destaca les festes de Sant Antoni, l’Aplec i l’Onso de la Mata d’entre altres. 

A més, Miguel Ángel Troncho explica que totes i cadascuna de les imatges que formen l’exposició són rostres de gent fotografiada en un primer pla sense adonar-se que li està captant la càmera o simplement sense posar. “Així és més natural i transmiteix més els sentiments de cada moment”, sentencia el fotògraf. 

Per últim, Troncho també fa incís en el detall dels colors de les imatges. Poques d’elles conserven els seus colors originals perquè no aporten informació tan rellevant. Per això, l’artista va decidir exposar la gran majoria d’elles en blanc i negre, perquè així el contingut es simplificava i centrava en el punt més important, la mirada.