3 de maig de 1926. En un xicotet poble de l’interior de Castelló naix el somni d’una família humil. A la plaça d’en Blasc de Vilafranca, Manuel Colomer i Amparo Gil obrin una tenda que quedarà batejada per sempre com a Ca Bernabé, un malnom derivat del nom del pare de Manuel que perdurarà al llarg de les tres generacions que regentaran l’establiment.
Uns inicis durs a causa dels pocs recursos que tenien els veïns i veïnes de Vilafranca. Deu anys de treball dur que es van veure truncats amb l’esclat de la Guerra Civil. La tenda va ser buidada completament i Manuel Colomer va haver d’amagar els pocs diners que li quedaven en una artiga per tal de conservar-los. Finalitzat el conflicte, va poder reprendre l’activitat gràcies a aquells estalvis, tal com conta la seua neta, María José Olaria, que regenta l’establiment des de 1987.
Des de 1926 fins al 1963 van estar al capdavant Manuel i Amparo, fins que Manuel va faltar i Amparo va decidir retirar-se per deixar pas a una nova generació amb més força i noves idees. Quasi 40 anys de servei per traure endavant una il·lusió que, com el poble, va anar creixent dia a dia.
Van ser les germanes Pilar Colomer i Milagros Colomer, juntament amb el marit d’aquesta, Rafael Olaria, qui van continuar amb la tenda. Amb el pas del temps, Milagros va canviar la tenda pels fils i les agulles i es van quedar Pilar i Rafael com a regents.
Anys de prosperitat on la tenda va portar fins al poble molts productes innovadors, tractant així que a Vilafranca es pogueren comprar articles únics. El 1972 van decidir realitzar la primera reforma després de més de 45 anys per a adaptar-se als nous temps que corrien. Encara que la tenda canviara, els ànims i el treball no ho van fer fins a l’any 1987, quan Rafael va decidir retirar-se.
Pilar no es va quedar sola, ja que va ser la filla de Milagros i Rafael, María José Olaria, qui va acompanyar la seua tia en el dia a dia de la tenda. María José havia ajudat des de ben menuda i va decidir continuar el somni dels seus avis, però també dels seus pares i la seua tia.
50 anys després de la primera reforma, el 2012, van realitzar la segona reforma de la tenda, adaptant-se en aquest cas als nous temps. Una tenda que l’any 2020 viuria un nou episodi històric amb la pandèmia, on María José no va voler deixar la clientela sense servei i va traure una xicoteta taula al carrer per continuar atenent les necessitats del poble.
Una tenda que ha anat evolucionant adaptant-se al creixement de la societat vilafranquina, sempre tractant de portar novetats a tota la seua clientela. Productes molt avançats a les èpoques de les tres generacions i que molts d’ells han continuat juntament amb la tenda, com per exemple la canyella, la qual es continua molent i venent en unces, tal com es feia ja fa 100 anys.
Una tenda orgullosa del seu passat i que s’ha degut tota la vida a la seua clientela, per a la qual ha treballat incansablement perquè no els faltara de res i als quals estan molt agraïts, tal com es llig en el cartell que adorna la façana i que relata la història del comerç: “Agradecemos de corazón a toda la clientela que durante las tres generaciones han confiado en nosotros, porque sin ellos no habría sido posible llegar hasta hoy”.
Un segle de servei i tres generacions que han mantingut viu un somni que va començar amb Manuel i Amparo i que continua hui amb María José al capdavant, qui resumeix aquest llarg camí amb: “Vilafranca, 100 gràcies”.
