Aquest divendres 5 de juliol es presenta a la Casa Social de Vilafranca el nou llibre del internista i estudiós Rafael Monferrer. “L’església parroquial de Vilafranca”, publicat per Onada Edicions en una obra de gran format, aborda per complet els més de 450 anys del temple vilafranquí, la seua arquitectura i la seua riquesa patrimonial.

L’església parroquial de Vilafranca és el títol del nou llibre que realitza un complet i exhaustiu estudi històric, artístic i arquitectònic de l’edifici més emblemàtic de la localitat dels Ports. L’obra de l’estudiós Rafael Monferrer es presenta el pròxim divendres 5 de juliol a partir de les 19 hores al Saló d’Actes de la Casa Social, amb la participació de l’alcaldessa de Vilafranca, Sílvia Colom, el regidor de Cultura, Òscar Tena, el professor de la Universitat Rovira i Virgili, Miquel Àngel Pradilla, i els membres del Centre d’Estudis del Maestrat Ximo Roca i Vicent Royo.

El volum ha estat editat per Onada Edicions i en les seues 600 pàgines l’autor pretén donar resposta a qüestions com “perquè, quan, com i qui va construir l’església; com en un període tan breu pogué aixecar-se un edifici semblant; quins béns mobles i obres d’art que hi pogué contenir”. Una obra autodidacta en la qual Rafael Monferrer ha dedicat anys a la consulta de documentació i d’experts en les diverses matèries tractades per tal de resoldre els múltiples interrogants que sorgien en el transcurs d’una investigació que partia de l’objectiu de donar llum a un edifici que es presentava com a desconegut. “Segons com es mire, és un símbol envellit però pristí que físicament conserva el valor testimonial d’una realitat històricosocial del passat perenne per les fonts de la litúrgia; el màxim esplendor artístic imprescindible del poble, nissaga vilafranquina”, hi assenyala Monferrer.

Quasi mig mil·leni d’història

Complits ja els 450 anys, l’església de Vilafranca es va aixecar en tot just cinc anys, entre 1567 i 1572, en el marc d’una febre constructiva d’edificis religiosos a conseqüència de les reformes del concili de Trento, i tot substituint la vella església medieval. En els segles següents la seua figura s’ha ampliat amb la capella de la Comunió (1725-1730), la sagristia major (1782) i el campanar nou (1910-1911), fins aplegar a l’aspecte actual, ja declarada com a Bé d’Interés Cultural des de fa poc més d’un any. L’autor ha estructurat aquest recorregut en tretze capítols, els quals analitzen, entre d’altres temes, la cronologia constructiva i evolutiva del temple, les visites pastorals, les vicissituds de la parròquia amb el rectorologi, els materials emprats en la construcció o la valoració econòmica. També disposen d’un capítol específic el Trassagrari i la capella de Comunió, els altars i retaules, l’arxiu parroquial, les relíquies, els béns patrimonials, la torre de Conjurar i el campanar, i la casa abadia, el cementeri i l’hospital. Conclou l’obra amb un extens annex d’imatges històriques i il·lustratives de l’església de Vilafranca.

L’autor

Rafael Monferrer Guardiola (Vilafranca, els Ports) és metge internista i docent; ha estat professor de l’Escola Universitària d’Infermeria de l’Hospital General Universitari de Castelló i de l’UNED-Vila-real. Ha compaginat la seua professió amb la publicació d’articles mèdics en revistes especialitzades, d’història de la ciència i d’estudis de camps interdisciplinars de la història i el patrimoni de Vilafranca, les comarques dels Ports i el Maestrat. El 2016 va rebre la Medalla de la Vila (Vilafranca) i el 2017 el premi Dr. Boldó, la màxima distinció a l’excel·lència mèdica de la província de Castelló.