Noves restes de dinosaures ornitòpodes a les mines d’argila de Morella

177

Nota de premsa de l’Ajuntament de Morella

-Les restes són d’un únic individu de 10 metres de longitud i entre 2,5 i 3 metres d’alt
-Aquesta troballa corroborarà la presència de l’Iguanodon bernissartensis a Morella

L’aparició de restes de dinosaure és relativament freqüent en les explotacions d’argila properes a la localitat de Morella. Aquestes restes pertanyen a la fauna que va habitar aquesta zona fa uns 125 milions d’anys i la seva presència es detecta a través dels controls paleontològics que es desenvolupen en aquestes explotacions. L’activitat extractiva d’argila dins de la concessió minera al Mas de Palau ha proporcionat noves restes d’un únic individu de dinosaure ornitópodo properament emparentat amb el gènere Iguanodon.

Les primeres restes es van localitzar a principis del mes de novembre al front extractiu de la mina i s’està procedint actualment a la seva estabilització, documentació i extracció. Aquesta troballa representa un individus de dinosaure ornitòpode més complets trobats en el Cretaci Inferior ibèric.

Les argiles vermelles de Morella són pioneres en la dinosauriologia espanyola i una de les referències més freqüents en la història dels vertebrats fòssils espanyols. D’aquestes argiles procedeixen part de les primeres restes de dinosaures identificats a Espanya en l’últim terç de segle XIX. Probablement el dinosaure més abundant d’aquestes argiles siga l’Iguanodon, descrit a Morella tan sols 50 anys després que el metge anglès Gideon A. Mantell donés nom a aquest emblemàtic dinosaure en l’any 1825.

Des d’aquests primers troballes, l’activitat paleontològica a Morella s’ha mantingut de forma ininterrompuda. Afortunadament, les col·leccions de fòssils procedents d’aquestes argiles han sofert un espectacular increment des de fa un parell de dècades a causa sobretot als controls paleontològics rutinaris d’activitats com les que es realitzen a les mines gestionades per l’empresa Arcillas Vega del Moll S.A. En aquestes, s’han localitzat 21 jaciments fossilífers dels que s’han extret més de cinc mil fòssils de vertebrats, destacant les restes pertanyents a dinosaures ornitòpodes emparentats amb Iguanodon i Morelladon. Està gran quantitat de restes fòssils en la unitat geològica coneguda com a Formació Argiles de Morella la converteix en un dels referents actuals en l’estudi de les comunitats de dinosaures ornitòpodes d’Europa occidental durant el Cretaci Inferior.

El material recentment descobert al Mas de Palau està compost per les restes d’un únic individu representat per part del crani, vèrtebres de el coll, el tronc i la cua, costelles i elements de les dues extremitats. Aquest dinosaure s’interpreta com un ornitòpode estiracosterno robust i de mida gran, amb una longitud aproximada de 10 metres i una altura d’uns 2,5-3 metres, molt probablement pertanyent al gènere europeu Iguanodon. Les úniques espècies actualment considerats vàlides d’aquest gènere són Iguanodon bernissartensis, distribuït a Bèlgica, Regne Unit i Alemanya, i Iguanodon galvensis, conegut únicament a la localitat de Terol de Galve. Fins al moment, s’havia considerat que Iguanodon bernissartensis era present en els jaciments de Morella, encara que el material inequívoc era relativament escàs. La presència d’aquesta espècie a Morella podrà ser corroborada a partir de la informació disponible en l’exemplar recollit en el Mas de Palau.

Es considera que la fauna d’ornitòpodes estiracosternos de Morella està constituïda per, al menys, tres espècies: la forma autòctona Morelladon beltrani i altres restes tradicionalment relacionats amb les espècies Iguanodon bernissartensis i Mantellisaurus atherfieldensis, mostrant l’enorme diversitat d’aquests ornitòpodes de mida mig- gran a la regió sud d’Europa fa uns 125 milions d’anys.

L’excavació està dirigida pels paleontòlegs José Miguel Gasulla, Fernando Escàs i Francisco Ortega, que de forma habitual desenvolupen el seu treball en l’anàlisi de la fauna de vertebrats del Cretaci Inferior de Morella, i està sent desenvolupada per membres de Grup de Biologia Evolutiva de la UNED, com Adam Pérez-García o Daniel Vidal. Finalment, l’alcalde de Morella, Rhamsés Ripollés, ha volgut “agrair a l’empresa Arcillas Vega del Moll seva tasca per ser un exemple en l’estudi i cura de el patrimoni paleontològic que s’amaga a terra argilós de Morella”.