Nel·lo Monfort: «Hem de portar en honor el nom de ‘metge de poble’»

1812
Nel·lo Monfort / Foto: Miguel Ángel Troncho

Nel·lo Monfort és doctor d’atenció primària; coordinador del Centre de Salut de Morella i metge de Vallibona i Castell de Cabres. Monfort, al costat d’un grup nombrós de professionals, ha estat pioner en organitzar campanyes de prevenció als Ports. Seguint sota la bandera de la medicina rural, ara s’embarca en el projecte ‘Alifara’, un programa que pretén fer una anàlisi de salut dels pobladors i pobladores dels Ports.

Què té d’especial ser metge en un entorn rural?

Ser metge en un entorn rural a mi m’ha servit per a gaudir de la medicina familiar i comunitària. Evidentment, la situació i les característiques de la medicina que podem practicar ací des del meu punt de vista tenen més avantatges que les pràctiques que es puguen fer en una ciutat. Ací tenir un ‘cupos’ menuts, el tenir un respecte de la gent, el viure en aquest entorn i ser part de la comunitat que cuides et dóna moltes facilitats. 

La primera onada de la pandèmia va colpejar amb força Morella. Com vau fer front des del sector sanitari del lloc a aquella situació?

Sí, la primera onada del coronavirus va colpejar molt fort la residència d’ancians de Morella. Penso que ho vam gestionar de la forma que vam poder, va ser una cosa molt nova i molt forta. Si va passar per damunt de països i va passar per damunt d’economies molt potents, com no havia de passar per damunt del Departament de Salut de Vinaròs. Jo crec que al final ho vam passar gràcies al treball que va fer tota la gent de la residència des de les cuineres, les infermeres i la metgessa; a més de tota l’ajuda del personal del Centre de Salut Pública de Benicarló i de l’Hospital de Vinaròs. Pensem que el Departament de Vinaròs va posar a disposició de la residència l’ajuda del servei d’hospitalització a domicili. Entre totes les parts vam aconseguir al final doncs parar la incidència, això sí, a un preu molt alt perquè va faltar molta gent. 

Quina és actualment la situació de la COVID-19 a Morella? A més, s’apropa la setmana santa i Morella és un punt neuràlgic de concentració de turistes, com preveieu aquesta possible situació?

Pot passar en Morella i pot passar en tots els Ports, perquè les cases i allotjaments rurals ja hem vist que en ponts i en altres ocasions festives s’han omplert, per tant hem d’estar preparats. La situació actual és bona, igual que la resta del País Valencià estem millorant molt ràpidament la incidència de la malaltia. No obstant això, la previsió si no la saben els sabuts i sabudes un metge de poble serà un poc difícil que l’encerte, però dóna respecte perquè la pasqua podria ser un segon Nadal. Necessitarem la cooperació i la participació de tota la gent, sense l’ajuda de totes i de tots això no ho traiem, perquè encara no tenim totes les vacunes posades, encara existeix el risc que ací puguem tenir altra forta incidència. 

Has anomenat l’expressió ‘metge de poble’. Moltes vegades pensem en la figura del ‘metge de poble’ com un professional polivalent i quasi omnipresent en les localitats on actua. Com és en realitat?

Un metge de poble és el mateix que un metge de barri o d’un centre de salut gran, el que passa és que ací jo crec que hem de portar en honor el nom de ‘metge de poble’ i el ‘metge del poble’. Jo dic en molt d’honor que sóc metge de Vallibona i Castell de Cabres. El treball és el mateix, el que passa és que ací tenim un coneixement més gran de la gent en la qual treballem, de tots els condicionants socials i socioeconòmics que té la gent, i ho tenim tot més accessible. 

Un treball que us apropa molt a les persones.

Una de les coses importants de l’atenció primària és l’accessibilitat, no hem de tenir barreres, perquè nosaltres a banda de ser la porta del sistema som el sistema. Sense atenció primària la salut pública no pot funcionar. Aleshores l’accessibilitat, eixes portes que són portes físiques, administratives o psicològiques ací dalt no les tenim, o les que tenim són més fàcils de tombar i això provoca que potser siguem més propers als pacients. 

Els sanitaris dels Ports sou pioners en diverses campanyes de prevenció. Quin va ser el punt de partida?

L’atenció comunitària és una de les branques importants de l’atenció primària. Una atenció primària ha d’atendre la part assistencial, la part d’urgències, ha d’atendre la prevenció, però també té un gran component de participació comunitària. Això en la costa o en la ciutat és complicat dur-ho a terme perquè potser no es donen les circumstàncies a causa del gran volum de pacients o per la dificultat de contactar amb els mateixos pacients.

Jo hi vaig arribar ací en 2006, els primers anys em van servir per a situar-me i per investigar sobre quins camps podíem treballar. En aquell moment també va arribar gent molt bonica i molt potent a altres centres de salut;  va arribar Loles Fenollosa a Ares, va arribar Arantxa Vives a Cinctorres. I al mateix temps, vam trobar que hi havia gent molt vàlida en tots els centres de salut de la zona; teníem a Ángela, teníem a Vero en Vilafranca, teníem a Xelo en Forcall, teníem a Maribel, a Lola en Morella…

Això ens va servir per a adonar-nos que havíem de fer alguna cosa centrada en l’activitat comunitària. 

Fes-nos un recorregut pels projectes que s’han dut a terme fins al moment.

La primera activitat que vam fer va de la mà dels Serveis Socials de la Mancomunitat dels Ports que ens van orientar per conèixer la deficiència o la necessitat que hi havia en el moment. Llavors, vam decidir iniciar un projecte anomenat ‘Pla Comarcal de Drogues’ que va ser una iniciativa a nivell comarcal amb l’objectiu de prevenir els problemes o complicacions relacionades en l’ús de les drogues. Vam observar que ací podia haver uns problemes relacionats en l’ús inadequat del tabac, alcohol i cànnabis i ens vam centrar en eixos aspectes durant 4 anys; i va ser molt bonic perquè vam aconseguir fer coses molt potents i innovadores. Una de les coses més boniques va ser la creació d’una ‘Escola de Famílies’, vam fer intervencions en les escoles i instituts, vam fer una participació en l’Aplec dels Ports, vam xalar molt i crec que vam deixar llavor en això. 

Després, altres projectes que hem fet ha estat el programa del ‘Pacient actiu’, projecte que pretén fomentar ‘l’autocura’ de la persona. Les activitats consistien en donar ferramentes a la gent perquè la gent es cuide a ella mateixa. També vam participar en un projecte de Conselleria que mitjançant el Mindfulness, centrat en ajudar a la gent en alguna patologia psiquiàtrica, que aquestes persones pogueren millorar sense la necessitats de prendre tants fàrmacs. D’altra banda també hem dut a terme altra iniciativa, truncat un poc per la COVID-19, que eren les ‘Sessions Clíniques’ dels Ports. Aquestes sessions són part de la nostra formació continuada, són xerrades que donem nosaltres mateixa per a ajudar als nostres companys i companyes a tenir un coneixement més gran d’algun aspecte com pot ser la diabetis, insuficiència renal o inclús l’ús de Twitter des del punt de vista sanitari. I també hem fet estudis d’altres camps concrets com la mortalitat als Ports, el Programa PIES d’educació sexual dirigit a estudiants de l’IES Els Ports de Morella, amb les infermeres Maribel Gargallo i Belén Segura; i tallers de primers auxilis a diferents cursos del CEIP de Morella.. 

Ara mateix us trobeu immersos en un nou projecte, el projecte ‘Alifara’. En quin punt es troba?

Portem una setmana en marxa, i en els primers 7 dies hem aconseguit la resposta a les enquestes de 800 persones. Pensem que ja ens ha contestat un 10% de la població dels Ports, casa que és una fita històrica. Encara ens queden 5 setmanes per a recollir més enquestes, i és molt important que ens conteste gent jove a partir dels 14 anys. Per això fem una crida a què tothom compartisca l’enquesta per xarxes socials. Qui no tinga accés a internet oferim versions en paper que podreu trobar en els 3 centres de salut que participem. 

El pròxim pas, una vegada concloses les enquestes, seran unes jornades de participació de grups focals en cada poble. Anirem a cada poble a recollir coses que no pot contemplar l’enquesta, coses han de vore en la salut de les persones. 

Podeu participar en l’enquesta ací: https://forms.gle/3WaSGTXRvbgsn65KA