L’últim sopar del dinosaure Morelladon

93
PUBLICITAT

Un estudi recent identifica a Morella la flora que conformava els ecosistemes continentals de fa 125 milions d’anys i dona pistes del tipus d’alimentació de dinosaures com Iguanodon o Morelladon.

Des de l’origen de l’estudi dels dinosaures en la Península Ibèrica, els sediments que afloren a la comarca d’Els Ports, i més concretament, en l’àrea de la localitat de Morella, han sigut rellevants per l’abundància de restes fòssils de dinosaures que van habitar aquesta regió fa uns 125-120 milions d’anys, durant el Cretàcic Inferior.

No obstant això, al llarg de les últimes dècades són escassos els treballs que han tret a la llum informació referent a la vegetació que conformaria els ecosistemes i, per tant, una part important de la dieta de dinosaures com Iguanodon o Morelladon. En aquest sentit, un equip multidisciplinari i internacional de paleontòlegs ha publicat un estudi en el qual es dona a conéixer quin tipus de vegetació formava part dels ecosistemes ibèrics amb dinosaures durant el Barremiense superior. Aquestes investigacions han sigut publicades recentment en la revista Cretaceous Research.

En el treball, els autors presenten una detallada descripció de les restes palinològiques d’un dels últims jaciments localitzats en la Concessió Minera Vega del Moll, que a més va traure a la llum un nou, i encara per estudiar, exemplar de dinosaure relacionat amb l’espècie Iguanodon bernissartensis. Un total de 27 gèneres d’espores, pòl·lens, algues i dinoflagelados han pogut ser documentats entre la mostra estudiada.

D’aquesta manera, les dades obtingudes permeten identificar que les comunitats de plantes que acompanyaven a les poblacions d’aquest dinosaure estaven dominades per coníferes que podrien aconseguir grans dimensions, com el grup de les extintes Cheirolepidiaceae. A més, estaven acompanyades de falagueres arborescents del grup de les ciateáceas i altres coníferes que van aconseguir gegantesques altures pertanyents al grup de les podocarpáceas, actualment restringides a l’hemisferi sud. Tota aquesta vegetació estaria secundada per un dens sotabosc format per falagueres de xicoteta grandària i plantes hepàtiques, entre les quals es mourien les poblacions de Iguanodon i altres dinosaures de costums gregaris.

L’inici del jaciment

D’altra banda, en aquest treball de recerca també s’ha estudiat l’ambient sobre el qual es van depositar els materials que van donar lloc al jaciment i s’ha discutit la seua relació amb els ambients sedimentaris d’altres localitats europees en les quals també s’han trobat restes fòssils del dinosaure Iguanodon bernissartensis. En concret, l’evidencia fòssil tant florística com sedimentològica indica que l’ecosistema en aquesta regió peninsular es corresponia amb un bosc costaner molt pròxim a una zona deltaica en la qual les condicions ambientals eren càlides i humides.

Respecte als hàbits alimentosos de dinosaures com Iguanodon o Morelladon, els resultats obtinguts en l’estudi suggereixen que tant les frondes d’aquests dos grups de falagueres com les fulles d’eixes coníferes podrien estar entre les principals fonts d’aliment de les poblacions europees més meridionals de Iguanodon bernissartensis.

Finalment, d’aquesta anàlisi comparativa s’ha pogut determinar que aquesta espècie de dinosaure herbívor, àmpliament distribuït per la regió més occidental del que és actualment Europa, presentava una àmplia plasticitat quant a la selecció d’ambients, la qual cosa li va permetre ser un dels dinosaures amb un major èxit ecològic dins de les comunitats amb dinosaures del Cretàcic Inferior europeu.

L’estudi ha comptat amb la col·laboració d’investigadors i paleontòlegs Universidade de Vigo, la Universitat Nacional Autònoma de Mèxic, la Universitat de Bonn i el Grup de Biologia Evolutiva de la Universitat Nacional d’Educació a Distància.