‘Lirios rojos, Lirios negros’ o la història de la Guerra de la Unió des de la perspectiva castellonenca

780
PUBLICITAT

La Casa Social de Vilafranca va acollir la presentació de la darrera novel·la de la bocassina Soledad Beltran, ‘Lirios Rojos, Lirios negros’. Una novel·la històrica ambientada en la guerra de la Unió Valenciana al Castelló del segle XIV i sota el regnat de Pere IV el Cerimoniós.

La presentació es va vertebrar en forma d’entrevista on Beltran anava responent a les diferents qüestions plantejades. L’autora, entesa en història medieval, concretament de la província de Castelló i el Maestrat i exprofessora de Literatura, explica una història des d’una perspectiva femenina, fugint de la heroïcitat i de les gestes masculines. Això li permet tractar la història des d’un punt de vista crític endinsant-se també en les relacions homosexuals i en les minories religioses de l’època. Dues cosines i una serventa constitueixen tres històries que s’entrelliguen per formar la novel·la.

Ja en el títol, ‘Lirios Rojos, Lirios negros’, Beltran juga a la metàfora del lliri com a flor de la mort. Negres pels caiguts i per la mort a la guerra i rojos pel fervor de la lluita i la revolució del poble.

Tres gèneres literaris s’entremesclen en aquesta novel·la on la intervenció del poble del Maestrat i el seu caràcter revolucionari adquireixen un protagonisme essencial.

La trama d’intriga l’aporten dos arguments policíacs secundaris interconnectats que serveixen per qüestionar el bé i el mal.

‘Lirios Rojos, Lirios negros’ no està exempta de coincidències ja que la pesta negra que va assolar el regne de València al segle XIV també hi és present. I és que Soledad finalitzava la novel·la poc abans de l’inici de la pandèmia del coronavirus i la semblança amb aquesta pandèmia medieval va arribar a espantar-la.

El punt de vista castellonenc que aborda l’autora a l’obra es un cas poc estudiat, que ha requerit molt de treball de documentació.

La guerra de la Unió Valenciana va estar protagonitzada pel poble.

Soledad Beltran, fidel 100% a la història, reconeix la importància actual de la novel·la històrica com a eina per conèixer el passat, encara que, com tot autor, es permet utilitzar certes llicències literàries.

L’autora es defineix com a escriptora tardana, ja que les seues novel·les són fruit dels anys, de l’estudi i de l’excedent d’informació de la seua tesi. A la primera obra, ‘La dama de seda’, parla de la caiguda dels templers i l’arribada dels càtars al Maestrat. Tots dos llibres han estat finalistes del Premi de la crítica valenciana.