–La presentació i la trobada amb els participants es va fer el dia 18 de manera telemàtica
L’informe ‘FestiMapp. Mapa de festivals de cinema de la Comunitat Valenciana’, és una iniciativa de l’Institut Valencià de Cultura que s’elabora de manera bianual des de 2014.
Aquest 2020, que correspon a la quarta edició, es persegueix el mateix objectiu que en els anteriors anys: recopilar i actualitzar les dades més rellevants sobre els festivals de cinema que se celebren al nostre territori. No obstant això, presenta algunes novetats importants tant pel que fa al qüestionari per a la recollida de la informació, com per al plantejament mateix de l’estudi en un sentit més ampli.
L’informe ‘FestiMapp 2020’ torna a utilitzar l’enquesta com a tècnica principal de recollida de dades, però aquesta part inicial, d’enfocament més quantitatiu, es complementarà en els mesos pròxims amb un estudi qualitatiu fet a partir de grups de discussió que tindran els mateixos festivals com a protagonistes.
La consulta ha determinat que el nombre de festivals censats ha augmentat en cada edició. Si en 2014 n’eren 45, en 2016 van pujar a 68, en 2018 a 71 i enguany arriben als 77. Alguns d’aquests es mantenen, altres han desaparegut, però, en canvi, s’han posat en marxa un bon nombre de certàmens en aquests sis anys. La taxa de resposta en 2020 s’ha incrementat fins que ha arribat a quasi el 77 %, és a dir, 59 dels 77 festivals han omplit el qüestionari.
El nombre més gran de festivals es concentra a la província de València, seguida per la província d’Alacant, i Castelló se situa en tercera posició. Encara que l’ordre no ha experimentat variacions, Alacant retalla distàncies: si en 2014 sumava un 30 % dels festivals, enfront del 53 % de la província de València, hui arriba al 36 %, mentre que València es queda en un 48 %.
La diversitat és, sens dubte, la nota dominant en tots els aspectes: tant pel que fa a la ‘grandària’, les temàtiques o gèneres que hi inclouen, el pressupost i equip de treball de què disposen, el nombre de pel·lícules que projecten o les activitats culturals i formatives complementàries. No obstant això, es pot afirmar que predominen els festivals de caràcter internacional (59 %), els que projecten curtmetratges, sense excloure altres formats, (90 %), els que ofereixen les pel·lícules en versió original (97 %) i els que inclouen seccions competitives (88 %) i activitats paral·leles (83 %). Els festivals joves són els que predominen al nostre territori. Encara que els percentatges varien en cada edició, els certàmens que tenen entre 1 i 5 anys d’existència, o entre 6 i 10, són els més nombrosos. En 2020 aquests sumen més del 60 % dels enquestats, i si s’obri el focus al total de festivals censats a hores d’ara (77), quasi la mitat han nascut en l’última dècada.
Cal mencionar que la participació d’organismes privats, de diferents classes, s’imposa en els últims anys. En concret, en 2020 el 58 % dels festivals enquestats han sigut organitzats per entitats privades, que també estan presents en el 17 % de certàmens que coorganitzen juntament amb instàncies públiques. En el 25 % restant només hi intervenen entitats públiques. Així mateix, la major part de festivals reben algun tipus de finançament públic, una altra constant al llarg dels anys. Des de 2016, els que es financen, almenys parcialment, per algun tipus d’ajuda pública suposen més del 80 %, i en 2020 el 71 % també són beneficiaris de contribucions per col·laboracions privades i/o patrocinis. És a dir, la fórmula mixta és la predominant.
