Les plantes de purins. I ara què?

1148
LES PLANTES DE PURINS. I ARA QUE?
LES PLANTES DE PURINS. I ARA QUE?
PUBLICITAT

-Article d’opinió de Santiago Pérez, alcalde de Forcall

L’economia de la província de Castelló, té en la ramaderia un sector important que durant els últims anys ha tingut un període molt dur de subsistència i d’inversió per tal de mantindres.
Part d’estes inversions han suposat en molts casos legalitzacions de les explotacions que en el seu moment es van obrir, el benestar animal o d’altres que des de normatives sectorials es van introduint. En molts casos les legalitzacions han suposat que l’administració competent per a donar el vist i plau, demane que es fa en el excedent de purins que es produeix pels animals. I aquí comença el problema de molts d’ells.
Així en la comarca dels Ports, de la que soc jo, hi ha una planta de purins en funcionament en el municipi de La Todolella, que dona servei a ramaders de La Mata, de Forcall i de Todolella. Esta planta, conjuntament amb la de Vall d’Alba, Albocasser, Sant Mateu i Salzedella van construir-se a l’any 1999 amb un cost de 19 milions €, una quantitat astronòmica per a que algunes d’elles pràcticament mai entraren en funcionament.
Aquelles que si van entrar en funcionament, la Vall d’Alba que es va tancar molt prompte i La Todolella, que esta si encara està oberta. Però resulta que no te la legalització com a tal per a que puga ser considerada planta de gestió de purins, per això els ramaders de la zona deuen de buscar moltes hectàrees per poder llançar el purí i així poder legalitzar la seua explotació.
Així després de mes de . anys de la construcció d’estes plantes, resulta que l’única que està oberta ni tan siquiera pot tractar eixos purins. O siga que els ramaders continuen tenint els mateixos problemes que tenien fa uns quants anys, amb la dificultat afegida que cada vegada es demana més restriccions per a poder llançar el purí, com la recient orde publicada al BOE el 11 de novembre que limita els mecanismes tècnics per a poder-ho fe i que per altre costat complica cada vegada més als ramaders.
Ara fa pocs dies, vam tindre l’oportunitat de poder fer una comissió informativa sobre les plantes de purins que va construir la Diputació i que ara vol recuperar per 549.873 € més dels contribuents. La pregunta que es pot fer un es be, recupere estes plantes i les fica en funcionament. Pues no! La veritat que vam assistir a una comissió merament tècnica, el per que es van construir, les previsions tècniques que es van barallar en eixe moment i per que possiblement va fallar eixa previsió a l’empresa que ho gestionava.
Però clar desprès de gastar-nos 19 milions d’euros, 15.000 € en un bufet d’advocats per tal de poder registrar be les finques on es van construir (diners que deuria assolir la concessionària), també assolim 549.873 € més per recuperar els espais on estan les plantes i que no se saben en que es van a utilitzar. Encara que pareix que la de la Vall d’Alba es farà per a fangs de depuradores.
Però clar i les altres? Que passarà i quin us es donarà? I el que es més important, la Diputació de Castelló, ha deixat abandonat i sense solucions per allò per a lo que es van gastar tota eixa milionada d’euros; ha deixat abandonat al sector ramader que cada vegada veu més difícil la gestió dels purins. Encara ressona en els salons i parets de la Diputació de Castelló les paraules del per aquell moment vicepresident de la Diputació Miguel Barrachina i actual president del Partit Popular a Castelló, que va vindre a dir que recuperar eixes plantes pels 549.873 € era una ganga.Per a qui? Per que el problema persisteix i no hi ha fulla de ruta. Una ganga pagar això per unes instal·lacions que estan en desús i que en sis anys es recuperaven gratuïtament al finalitzar la concessió.
La mala gestió del Partit Popular al front de la Diputació en este assumpte provoca que ningú assolisca responsabilitats polítiques, del per que d’estes despeses, i el que es pitjor, que davant del greu problema dels purins que hi ha que solucionar en la nostra província pels ramaders, pels acuifers i per la compatibilitat en altres sectors com el turístic, la Diputació de Castelló ha amagat el cap.