Les peticions de la Mata arriben al Senat

276
MULET A LA MATA
MULET A LA MATA

El senador de Compromís, Carles Mulet, ha registrat un parell de preguntes sorgides de la reunió que va mantindre amb l’alcalde de la Mata, Jorge Royo, el passat octubre.

Així, ha preguntat al govern estatal per possibles vessaments d’aigües sense depurar adequadament al riu Cantavieja en la zona d’Aragó i les mesures que es van a prendre al respecte. I és que des de la Mata es queixen del greuge comparatiu per a la població de l’exigència d’una correcta depuració de les aigües que van a parar al riu Cantavieja, mentre que a Mirambel o La Cuba, aigües amunt, no se’ls exigeix el mateix. Cal recordar que aquest afluent del riu Bergantes naix a la serra de Gúdar i des de terres de Terol acaba desembocant en el Bergantes després de passar per la Mata, Todolella i Forcall..

Mulet també ha interpel·lat l’administració central en referència a mesures que beneficien els xicotets autònoms de les zones rurals, l’economia dels consistoris de xicotetes poblacions i la instal·lació de fibra òptica en aquestes localitats.

D’aquesta manera des del municipi dels Ports relaten les exigències al pobles xicotets que s’equiparen a les de les grans ciutats en tema d’impostos, requisits en el menjador escolar… i, en canvi, no disfruten de les millors infraestructures de comunicació, com és el cas de la fibra òptica, fet que limita a possibles emprenedors.

Alhora, des de la Mata destaquen també les limitacions que implica la falta d’activitat econòmica en la zona amb la repercussió per a la financiació dels xicotets consistoris que implica. I la mancança de personal per a tramitar subvencions que no els permet optar en la pràctica a molts concursos i subvencions que requereixen projectes i un percentatge destacable de la financiació.

D’altra banda, xicotets autònoms de la zona reclamen que l’administració valore la seua funció social donant servei a zones que d’altra manera tindrien importants carències. Creuen que és injust que siguen tractats fiscalment com els autònoms de les grans ciutats. Així, per tant, reclamen una fiscalitat específica.