Les farmàcies rurals en perill d’extinció

123
Reunió de José Martí amb farmacèutics rurals

Quatre farmacèutics de pobles menuts de la província de Castelló s’han reunit al el president de la Diputació, José Martí, per tal de analitzar el seu present i quines mesures es podrien aplicar per a ajudar a la seua permanència.

La reunió ha comptat amb la presència de la directora general de l’Agència Valenciana Antidespoblament (Avant), Jeanette Segarra, i del diputat provincial d’Acció contra la Despoblació i Desenvolupament Rural, Santi Pérez. En ella, Blanca Carcelén, farmacèutica de Benafigos; Paula Mateu, de Ludiente; Mónica Gozalbo, d’Alcudia de Veo, i Carmen Garcés, de Puebla de Arenoso, han relatat el seu dia a dia i el complicat camí que tenen per a subsistir.

Elles quatre estan dins de les denominades farmàcies VEC, de viabilitat econòmica compromesa, que arriben a les 36 en tota la província i que reben xicotetes ajudes que, reconeixen, donen per a poc ja que damunt no són a fons perdut i són les mateixes que les que es van aprovar en 2011. Les representants de les farmàcies rurals plantegen que s’articulen mesures per a donar-los “una oportunitat”. Entre elles, la manera d’organitzar un remunerar les guàrdies, “perquè el normal és que estiguem 24 hores sense que puge ningú”, assenyalen.

Al marge del complicat que els resulta organitzar-se per a tindre vacances –“ningú vol vindre a treballar 15 dies per a substituir-nos”-, recalquen que se’ls obliga a aplicar nombrosos canvis tecnològics que suposen un gran cost econòmic. “Els farmacèutics rurals, per molt que es pense la gent, no són rics”, assenyalen. Al costat d’això, els problemes habituals a l’interior de la província, com pot ser la bretxa digital i els problemes que tenen de manera habitual amb les connexions a internet.

José Martí ha assenyalat que “estem preocupats perquè és fonamental mantindre aquests serveis de farmàcies rurals”, tenint en compte que estan en municipis amb una població envellida que requereix dels seus serveis.

Sobre el paper que pot o deu jugar la Diputació, destaca José Martí que algunes de les competències no són pròpies de la Diputació sinó d’altes institucions o del propi Col·legi de Farmaceùtics. Malgrat reconéixer que el camí és difícil, “som conscients que la Diputació ha de ser ací, i per descomptat farem les accions necessàries i pressionarem abans les administracions competents”.