Nota de premsa de la Universitat Jaume I de Castelló

L’alumne vilafranquí Pablo Altaba Tena, estudiant de la Universitat Politècnica de València, ha defensat la primera de les tesis desenvolupades a l’empara de la Càtedra Diputació de Centres Històrics i Itineraris Culturals de la Universitat Jaume I de Castelló titulada «L’arquitectura compacta i dispersa dels camins de peregrinació. Anàlisi de la seua conservació i gestió en diferents regions mediterrànies».

La tesi recull com la vida del masover a Penyagolosa és la màxima expressió d’autosuficiència que es podia experimentar en els entorns de muntanya mediterrània. No és casualitat que s’entenga aquest estil de vida com una qüestió de necessitat i fe, ja que l’exigència d’una vida dedicada a la muntanya comprometia el masover a viure d’aquesta i a ser gestor de recursos i béns. La imatge que transmet el masover vernacle és la de l’ecologia, el reaprofitament i la gestió òptima de recursos. Una visió humboldtiana que actualment s’intenta recuperar.

Penyagolosa és un territori construït, un espai de gran biodiversitat i un referent per a propis i aliens. Un aparador de valors naturals, històrics, etnogràfics, religiosos, socials, productius i culturals. Els seus pobladors són reticents a l’abandonament d’un estil de vida secular que encara amera el territori. Penyagolosa és, en definitiva, una imatge cultural traslladada des de temps de Reconquesta que, mitjançant masos, molins, sénies, fonts, ponts, pedra en sec, prats, pinars, carrascars, ermitoris, romeries, bancals, camins, sendes i un llarg etcètera, ha arribat a l’actualitat modelant-se i estructurant-se segons la necessitat de cada estrat social que l’ha poblat.

És evident que la visió actual del paisatge no és la que es tenia entrat el segle XX i en els segles anteriors a aquest. Malgrat els canvis significatius i l’evolució més que ferotge actual, es tenen gravats uns paisatges -rurals o urbans-, un mode de vida, uns costums i unes tradicions que es valoren perquè generen estima i identitat, si bé no s’ha de perdre de vista que aquest paisatge és el resultat d’unes circumstàncies climàtiques, geològiques, econòmiques i socials amb les quals  els habitants d’aquestes terres han conviscut i segueixen convivint des de fa segles.

Aquesta associació entre un paisatge i una imatge cultural és la base de la construcció d’una identitat. No es parla de llocs que es podrien considerar idíl·lics i d’on no es pot construir cap relat compartit, es parla de l’aspresa de Penyagolosa. Cadascú té el seu relat amb la seua microhistòria. La participació en aquesta investigació desmenteix per complet la hipòtesi de partida que es plantejava. No hi ha tantes reticències per part de la població local. Està a favor de col·laborar en investigacions integradores que busquen en l’horitzontalitat l’abandonament per decennis que han patit. Estan vinculats a la història local com ho estaven els seus antecessors. A tot això s’ha de tenir en consideració que els vincles, tot i haver-hi, canvien. Treballar perquè no es caiga en la nostàlgia d’un temps passat i que el vincle, que actualment no està lligat a la funció, canvie de significat, és una de les qüestions per la qual l’adaptació de conceptes a nous significats és tan important.

No obstant això, també s’han plantejat els problemes actuals que comporta l’abandonament del paisatge per motius econòmics i d’alguna manera culturals, ja que també estan vinculats amb la globalització social actual. En aquesta dicotomia entre el localisme i l’universalisme es pot trobar una eixida en les accions per a la salvaguarda del paisatge. A la fi, durant la investigació s’ha intentat per diversos camins trobar els punts comuns i els conceptes apropiats per a plantejar accions que puguen fer perdurar l’ideal de paisatge que segueix viu en la població.

La Càtedra Diputació de Centres Històrics i Itineraris Culturals de la Universitat Jaume I de Castelló, creada el febrer de 2016, té com a principal objectiu la col·laboració amb els municipis de la província per a revalorar el seu patrimoni cultural. En el marc de la investigació, la Càtedra inclou, entre els seus propòsits, el de seguir treballant en el marc de conservació plantejat en aquesta tesi doctoral i estudiar diferents zones mediterrànies de característiques semblants a Penyagolosa i redactar un document o manual per a dur a terme la restauració dels elements immobles catalogats d’acord amb una sèrie de criteris d’intervenció formulats després de l’estudi exhaustiu d’aquests elements.