MARE DE DÉU DE LA FONT CASTELLFORT

L’Ajuntament de Castellfort potenciarà les visites a la Mare de Déu de la Font durant el mes d’agost. Per a això el consistori obrirà els caps de setmana els llocs més emblemàtics de l’ermitori. Des del municipi s’ha informat que s’obrirà l’ermita, l’espectacular fumeral i les sales pintades amb grisalles. L’horari de visites serà entre les 10h i les 13.30h els dissabtes i diumenges. Es tracta d’un primer pas per a dinamitzar el patrimoni de la localitat.

L’ermitori

L’ermitori és un conjunt conformat per l’Església-Hostatgeria, la Confraria i un Porxo, que es troben formant un recinte, tancat i defensable, de forma triangular que està travessat pel camí d’Ares a Castellfort.

L’església original, de xicotetes dimensions, del segle XV, se situa al costat d’una cova en la qual existeix un naixement natural, que dóna nom a l’ermitori. Aquest va patir diverses modificacions fins al segle XVII, en què va adquirir la seua configuració actual, amb voltes de canó amb llunetes en la nau central i de creueria falsa en la capella major. Es tracta d’una Església d’una nau rectangular amb tres crugies i absis poligonal. L’entrada és lateral, pel costat de l’epístola, el de la dreta. La coberta exterior sobre fustes a dues aigües. L’hostatgeria la forma un edifici en forma de “L”, que connecta amb els peus de l’Església. Està realitzada amb murs de pedra i maçoneria. Es tracta d’un edifici de planta rectangular amb dues altures realitzat en 1566.

A l’interior destaquen unes pintures murals monocromes, en les quals es representen les vides de Jesús i la Verge, pintades en 1597 per Cerdà. A l’exterior destaquen algunes portades i finestrals de pedra treballada. A la cantonada que forma l’edifici hi ha un porxo resolt amb arcs de pedra de mig punt, i una porta que dóna a la part posterior del barranc. L’edifici de la Confraria no es disposa ortogonal als anteriors, sent el d’última construcció. Són de destacar les pintures de la sala principal.

Les façanes d’aquest edifici es van modificar a darrers del XIX, introduint balcons de ferro forjat. Finalment el Porxo i l’accés des d’Ares a manera de porta fortificada, acaben de delimitar el recinte.

VA SER NOTÍCIA A DIADIA