La fotografia vilafranquina viatja a Barcelona amb Laura Cubertorer

131
PUBLICITAT

Laura ha exposat el seu últim projecte a Barcelona de la mà de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya

La jove fotògrafa de Vilafranca, Laura Cubertorer, ha exposat un nou projecte a Barcelona. Junt amb els seus companys i companyes de l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya, Laura ha omplert la sala d’exposicions de la Biblioteca Agustí Centelles de reportatges fotogràfics sobre la gran ciutat.

La vesprada del dijous dia 11 es va inaugurar l’exposició dels treballs realitzats durant el curs ‘Reportatge fotogràfic documental de proximitat’, impartit pel fotògraf de Ruido Photo, Edu Ponces. La temàtica global d’aquest és Barcelona i les seues xicotetes bombolles. Entre aquests projectes estan ‘La Confraria de Pescadors de Barcelona’ de Xavier Fedi, ‘Chinos y bravas’ de Lucía Gracey, ‘Can Yakuzi’ de Blanca González, ‘Simbiosi: on Barcelona i Collserola es fonen’ de Marc Asensio, ‘Retratos de un hogar’ de Alejandro Fabbri, ‘Arte Suave’ de Dídac Lluent, ‘Solos’ de Macarena Pérez, ‘La petita Manila’ d’Axel Miranda i ‘Eevee’, de la vilafranquina Laura Cubertorer. L’exposició es podrà visitar fins el 9 de maig.

Fent un viatge per tots els projectes, ‘La Confraria de Pescadors’, de Xavier Fedi, reflexa el dia a dia dels pocs pescadors que queden a Barcelona. Després, Lucia Gracey ha volgut plasmar en ‘Chinos y bravas’, l’adaptació de la comunitat xina a Barcelona a través dels típics bars, on es mantenen les tradicions espanyoles, però, a la mateixa vegada, es fonen amb les xineses. D’altra banda, Blanca González, amb ‘Can Yakuzi’, ha fet un retrat del dia a dia d’un col·lectiu que reforma un antic balneari mentre viu, en comuna, a les seues caravanes. Així mateix, Marc Asensio ha relatat l’intent de supervivència d’un tros de natura, com és la muntanya de Collserola, dins de la gran ciutat, amb ‘Simbiosi: on Barcelona i Collserola es fonen’. Alejandro Fabbri, per la seua part, ha transmès amb la seua fotografia com tirar endavant i construir-se una llar vivint al carrer. ‘Arte Suave’, de Dídac Lluent, mostra l’essència de les arts marcials barcelonines. També, està reflectida la vida nocturna a través d’un viatge per les persones que realitzen els seus treballs a la nit, de la mà de Macarena Pérez, amb ‘Solos’. Finalment, Axel Miranda fa un retrat de la comunitat filipina del barri del Raval amb ‘La petita Manila’.

Professorat i alumnat del curs ‘Reportatge fotogràfic documental de proximitat’ de l’IEFC

El projecte de Laura: ‘Eevee’

Eevee és una drag queen colombiana que es va mudar a Barcelona degut a la precarietat d’aquest món al seu país d’origen. No obstant això, quan Eevee arriba a la gran ciutat catalana es troba amb que tampoc es pot mantenir només amb el drag i ha de continuar treballant en altres llocs. “Eevee, com la gran majoria de drag queens, ha de disfressar-se amb la quotidianitat per a poder vestir-se d’heroïna i poder fer allò que l’allibera”, explica Laura.

“Dins de totes les xicotetes bombolles que ens podem trobar a Barcelona em vaig decantar per aquesta perquè és un tema que desperta molta curiositat en mi. A més, aquests últims anys ho he estat seguint molt, m’interessa i l’admiro, i em va parèixer molt bona idea poder plasmar-lo”, conta Laura. La vilafranquina va veure una oportunitat per trencar amb els estereotips i per acabar amb els perjudicis que es tenen sobre aquest col·lectiu, i no va dubtar en tirar endavant aquest projecte.

Després de veure que els seus companys i companyes presentaven propostes sobre esport, comunitats, cultura, ruralitat o política, Laura va veure necessari haver d’aportar una temàtica LGTBIQ+ a aquest grup. Aquest va ser un altre dels punts que va fer a la jove portar endavant el projecte. “Considero necessària aquesta temàtica en aquesta exposició perquè és una oportunitat per donar visibilitat a aquesta precarietat que pateixen la gran majoria de les drag queens a Barcelona”, explica.

Foto del projecte ‘Eevee’ de Laura Cubertorer

La fotografia en Laura Cubertorer

Laura va començar a sentir interès per la fotografia quan va entrar a la carrera de Comunicació Audiovisual de la Universitat Jaume I de Castelló. Ací, va tindre el primer contacte real amb la fotografia. “La capacitat de poder aturar el temps en un món que està, cada vegada més, en un constant moviment, em va captivar”, afirma la jove.

Durant una estada d’un curs a la ciutat catalana de Mataró, va gaudir de l’assignatura de Fotografia Documental. “En aquesta assignatura vaig descobrir el documentalisme, la possibilitat de poder contar històries i de poder incloure la meua visió crítica i de denuncia en elles. Va ser ahí quan em vaig adonar que allò era el que volia fer en un futur.” conta la vilafranquina.

L’últim any de carrera Laura ja es va començar a encaminar cap al món documental. Va realitzar l’assignatura de Realització Documental, on va dur a terme un documental sobre un grup de música; i va fer tot un documental sobre el despoblament com a TFG.

Amb la carrera acabada, Laura va voler deixar el vídeo apartat per provar, aquesta vegada, la fotografia, i es va mudar a Barcelona per a continuar formant-se a l’Institut d’Estudis Fotogràfics de Catalunya. Durant aquest curs, Laura ha estat fent dues branques d’especialització. Per una banda, ha estat realitzant fotografia de música i arts escèniques amb Jordi Vidal, on s’ha endinsat en el món dels concerts, els teatres i la dansa des de darrere de la càmera. I per l’altra banda, ha dut a terme el curs de Reportatge fotogràfic documental de proximitat, amb Ruido Photo.

A part, a Laura la podem veure en molts actes de Vilafranca i voltants amb una càmera a la mà, ja que col·labora amb l’agència de comunicació vilafranquina Miraelpardalet i és la encarregada de capturar tots els moments màgics que veïns i veïnes ens regalen.