La conselleria no dona solució a l’educació d’Aleix a partir dels 21

107

DiaDia

L’administració deriva al jove a un centre ocupacional

Uns pares de Vilafranca han acudit al Síndic de Greuges per reclamar el dret del seu fill autista a l’educació inclusiva, ja que l’administració ha derivat al jove, que complirà 21 anys en uns mesos, a un centre ocupacional. Els pares discrepen de la decisió adoptada per la Conselleria d’Educació i al·leguen indefensió per a recórrer la mateixa, segons ha informat el defensor valencià en un comunicat. Els pares del jove Aleix van iniciar el passat mes de març una campanya de firmes a la plataforma Change.org perquè l’administració dote de mitjans que atenguen casos com els del seu fill. “No creiem que hi haja cap legislació que prive de medicació per a una malaltia crònica en complir determinada edat”, diuen a la carta adreçada al conseller.

Per la seva banda, el Síndic ha recordat que quan una persona amb Trastorn d’Espectre Autista compleix els set anys es dóna per acabat el conjunt d’intervencions multidisciplinars-neuropediàtres, psicòlegs, logopedes, terapeutes, entre d’altres- que es presta als centres d’atenció primerenca als infants de 0 a 6 anys amb problemes de desenvolupament. Amb l’inici de l’etapa escolar, l’atenció a aquests menors passa a dependre únicament de l’administració educativa, una decisió que des del Síndic “ja s’ha qüestionat en entendre que s’hauria de suprimir aquest límit d’edat en els casos en què els facultatius especialistes de la xarxa pública recomanen la seua continuïtat”.

El Síndic ha explicat que l’edat límit legal per a romandre escolaritzats en centres d’educació especial són els 21 anys, “situació en què es troba aquest jove, amb TEA, 1 autisme sense llenguatge, que complirà els 21 anys en uns mesos”.

Fins ara ha estat alumne d’un col·legi d’educació especial de Castelló, on ha comptat amb un professor d’educació especial, un educador compartit amb sis persones més amb diferents capacitats i ha aconseguit «molt bons resultats» en l’estimulació de socialització i aprenentatge.

-Opcions

Arribats a aquesta edat, i en funció del nivell de competència en autonomia personal i social, l’administració estudia tres opcions que serien incorporar a aquestes persones en un Programa de Qualificació Professional Inicial Especial (una formació professional per a persones amb necessitats educatives especials permanents), i les altres dues opcions són derivar-les a un centre ocupacional o un centre de dia.

Els pares del jove estan lluitant per aconseguir que el seu fill puga continuar uns anys més formant-se en centres educatius. La seua mare va detallar al Síndic alguns dels «múltiples esforços» realitzats durant tots aquests anys i els seus èxits per normalitzar la vida del seu fill. El defineix com un adolescent feliç. “És un xaval que practica esport, li agrada la música, ix amb un grup d’amics, això sí, sempre amb monitors o amb ajuda d’un adult. Hem aconseguit que vaja al col·legi sol, que puga anar a comprar sol, que viatge … “.

Però l’informe emès pel Servei Psicopedagògic Escolar assenyala que el jove “no disposa d’un nivell d’autonomia personal i social que li permetisca l’accés i manteniment d’un lloc de treball en el futur”, un dictamen en el qual es basa la Conselleria d’Educació per denegar-li el accés al Programa de Qualificació Professional Inicial Especial i derivar-lo a un centre ocupacional. Els pares discrepen amb la decisió adoptada i han aportat al Síndic un altre informe psicològic que aconsella continuar amb la seva formació acadèmica amb orientació i ajuda de personal de suport. Els pares poden ara sol·licitar la revisió de la decisió adaptada.