La Conselleria d’Agricultura consolida el projecte de reintroducció del crebalòs amb l’alliberament de dues noves cries en la Tinença de Benifassà

260

Nota de premsa de la Generalitat Valenciana

– Amb l’arribada d’aquests dos nous pollets, cedits per la Vulture Conservation Fundation, sumen ja sis les cries reintroduïdes en aquest paratge natural

– Paula Tuzóndestaca “la importància de la biodiversitat i com aquesta ens fa menys vulnerables enfront de crisis que tenen a veure amb la nostra interacció en el medi natural”

La secretària autonòmica d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, Paula Tuzón, ha participat en l’acte d’alliberament de dues cries de crebalòs al parc natural de la Tinença de Benifassà (Castelló), que acull des de 2018 el projecte de reintroducció ‘Benvingut de nou, Crebalòs’.

El programa consolida així l’objectiu de restaurar la riquesa biològica de la Comunitat Valenciana, amb la recuperació d’aquesta espècie que es va extingir en aquest territori a la fi del segle XIX i que ha tornat a assentar-se i a sobrevolar el cel de la Tinença.

Les dues noves cries, que els I les escolars de la zona han anomenat Coco I Celest, procedeixen del centre de cria en captivitat Guadalentín a Cazorla i han estat cedits per la Vulture Conservation Fundation (VCF), entitat que coordina la recuperació del crebalòs en tota Europa.

Paula Tuzón s’ha referit a aquest projecte com “de gran importància i rellevància, primer perquè posa de manifest la necessària col·laboració entre diferents entitats i administracions, i segon perquè s’introdueix de ple en el nostre món rural, en el seu desenvolupament i en el paper fonamental que juga l’entorn en la vida de les persones”.

“Potser enguany, més que mai, i per la situació especial de crisi sanitària que estem vivint, som més conscients de la importància de la biodiversitat i de com aquesta ens fa menys vulnerables enfront de crisis que tenen a veure amb la nostra interacció en el medi natural”, ha afegit.

La secretària autonòmica ha assenyalat la importància d’aquest projecte, que no només afiança la reintroducció d’una au molt característic a les muntanyes d’Europa, “sinó que també fa valdre la riquesa natural que posseeix aquest meravellós territori”.

A més, també ha volgut donar les gràcies, no sols a les entitats que col·laboren en aquest projecte, sinó també a les persones que habiten en aquestes terres i que treballen cada dia per a mantenir-les i al seu torn activar-les per a oferir-los un futur basat en la tradició i la modernitat sempre de la mà del respecte al medi i als nostres recursos naturals.

Amb l’arribada d’aquestes dues noves cries, són ja sis els pollets introduïts, que se sumen als tres adults dins de les dues línies paral·leles de treball de la Conselleria. D’una banda de criança de pollastres que arriben amb tres mesos d’edat i per un altre d’adults silvestres de la població natural de Pirineus.

Resultats del projecte

Els primers pollastres que van arribar a la Tinença el maig de 2018 van ser els mascles Amic i Alòs, també procedents del centre de cria en captivitat de Guadalentín (Cazorla).

Alòs va romandre en la zona de reintroducció fins a setembre d’aquest mateix any, quan va començar a desplaçar-se pel Sistema Ibèric fins a arribar a La Rioja, entre la Serra de la Demanda i els Pics d’Urbión. Va romandre allí fins al mes de novembre, per a tornar a la zona de reintroducció on es va quedar fins a març del 2019, mes en què es va desplaçar al Pirineu on es troba des d’aleshores.

Amic ha mostrat una major inclinació a la zona de reintroducció, de la qual a penes va sortir en els primers mesos, el juny de 2018, cap a terres de La Rioja i sorianes tornant a la Tinença a l’octubre on va quedar-se fins a principis d’enguany.

Els pollastres Boira I Bassi, procedent el primer del centre de cria de Guadalentín i el segon del de Vallcalent (Lleida), van arribar a la Tinença el mes de juny de 2019 i fins al mes d’octubre els dos exemplars han estat molt fixats en la Tinença, encara que comencen a explorar les comarques veïnes.

Tècnica de reintroducció

La tècnica per a aconseguir que l’espècie torne a reproduir-se a la comarca, després de més d’un segle d’absència, és la coneguda com ‘hacking’ o criança campestre. Aquest mètode es fonamenta en emportar cries nascudes en captivitat i instal·lar-les en un niu artificial en hàbitat adequat perquè passen un mes en aquest lloc i inicien els seus primers vols des d’allí.

Amb aquesta tècnica s’aconsegueix que les cries associen el lloc de la seua solta al seu lloc de naixement, de manera que, quan arriben a l’edat reproductora, que es produeix entorn dels 6-10 anys, seleccionen aquests paratges per a criar, ja que l’espècie, malgrat moure’s per amplis territoris durant la seua fase juvenil, sol seleccionar per a reproduir-se llocs pròxims on van nàixer.

Entitats col·laboradores

Paula Tuzón ha assenyalat “la gran feina realitzada per la Generalitat Valenciana en col·laboració amb les administracions d’Aragó i Catalunya, amb el Ministeri i amb la VCF”.

En aquest projecte participen el Ministeri de Transició Ecològica, els governs d’Aragó i Catalunya I Vulture Conservation Fundation, encara que també s’ha comptat amb la col·laboració de la Fundació Fundem, Xarxa Elèctrica d’Espanya, Electra del Maestrat, l’Associació de Propietaris Rurals per a la Gestió Cinegètica I de Conservació del Medi Ambient (Aproca), així com els ajuntaments de la Pobla de Benifassà, Vallibona, Rosell i l’Associació de Propietaris Forestals de la Tinença.