Els pobles amb menys de 300 habitants o 12 persones per quilòmetre quadrat seran considerades en risc de despoblament

295
PUBLICITAT

La Generalitat considerarà municipis en risc de despoblament els pobles amb menys de 300 habitants o les àrees amb una densitat de població inferior a les 12 persones per quilòmetre quadrat. Per a fer-ho, es destinaran mesures econòmiques, socials i culturals específiques per a revitalitzar les zones d’interior. Així s’estableix en el projecte de llei integral de mesures contra el despoblament a la Comunitat Valenciana que ha defensat en el ple de les Corts la consellera de Justícia, Interior i Administració Pública, Gabriela Bravo.

La consellera ha recordat que una quarta part de les localitats de la Comunitat Valenciana perden població de manera contínua des de fa dècades. El 40 % dels nostres pobles té menys de 1.000 habitants i dels 542 municipis de les tres províncies, 172 mostren un índex d’envelliment superior al 250 %, la qual cosa vol dir que hi ha 25 persones majors de 64 anys per cada 10 menors de 16.

El fenomen no només es produeix en comarques d’interior, com Els Ports, l’Alt Maestrat, l’Alcalatén, l’Alt Millars, l’Alt Palància, el Racó d’Ademús, els Serrans, la Plana d’Utiel-Requena, la Vall de Cofrents-Aiora, la Canal de Navarrés i part de la Vall d’Albaida, l’Alcoià i el Comtat, sinó que també ho fa a les zones d’interior de comarques litorals com el Baix Maestrat, la Plana Alta i Baixa, i les dues Marines.

El despoblament, segons la consellera, “ha esdevingut un problema estructural que afecta una part substancial de la Comunitat i que reclama una acció integral, multisectorial i estable per part dels poders públics, tal com recull aquest projecte de llei”. En aquest sentit, la consellera ha assegurat que el Consell ja ha dut a terme iniciatives com la instal·lació de 141 caixers automàtics en 130 poblacions que en mancaven; fer valdre els recursos culturals i naturals dels municipis més xicotets a través de la Ruta 99, o les línies de crèdit, fiscalitat diferenciada o els incentius per al transport a demanda. “L’experiència acumulada amb aquestes iniciatives -ha dit la consellera- és aquest projecte de llei que culmina un procés iniciat la passada legislatura, que s’ha traduït en una norma de 42 articles i 4 títols”.


Actuació en diverses àmbits

En concret, el títol III del projecte de llei recull les mesures que tenen per objecte la cohesió social, econòmica i territorial davant del despoblament, entre les quals destaquen que en l’àmbit sanitari s’atendran les particularitats dels municipis afectats en l’accés als serveis d’emergències i urgències sanitàries i es mantindrà l’atenció presencial, al mateix temps que es promourà la telemedicina.

En matèria educativa, s’impulsarà especialment l’estabilització de les plantilles docents a l’escola rural i s’incentivarà l’ocupació de places de difícil cobertura. Així mateix, es promouran serveis itinerants d’activitats extraescolars.

Quant als serveis socials, es procurarà que els destinats a persones dependents estiguen situats a un màxim de 20 quilòmetres de l’entorn vital i s’afavorirà atenció en el domicili i en l’entorn social pròxim. A més, es disposarà de manera preferent la teleassistència avançada a persones majors que visquen a soles o en domicilis aïllats.

També s’estableix en la nova llei que els jutjats de pau es transformen en oficines judicials tecnològicament avançades i s’aposta pels serveis d’orientació jurídica de proximitat.

En matèria cultural, es plantegen mesures contra l’aïllament i instruments innovadors com els bancs de memòria o de records, per a fer valdre i conservar el coneixement i l’experiència acumulada per les persones majors.

“No estem davant d’un problema menor, sinó davant d’un repte colossal que ens exigeix mirada llarga, consens i determinació per part de totes les forces polítiques, per a corregir un procés històric els efectes del qual són ja alarmants, però que no tenen per què ser irreversibles si actuem ara i actuem junts”, ha conclòs Gabriela Bravo.