Aprova una declaració institucional per a sol·licitar la tramitació urgent de la reforma
La iniciativa compta amb un ampli suport en Les Corts i més de cinc-cents municipis han aprovat mocions a favor
El Consell ha emès una declaració institucional que insta a declarar d’urgència el procediment per a tramitar la proposició de reforma de la disposició addicional segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil valencià.
En aquest sentit, el Govern valencià reivindica la modificació d’aquesta disposició “com la solució més adequada per a aconseguir el reconeixement del ple exercici de la competència exclusiva de la Generalitat per a la conservació, el desenvolupament i la modificació del Dret Civil Foral valencià, prevista expressament en l’article 49.1.2a de l’Estatut d’Autonomia de la Comunitat Valenciana però l’efectivitat de la qual s’ha vist bloquejada per la restrictiva i sostinguda interpretació que el Tribunal Constitucional ha fet d’ella”.
Al seu torn, la declaració indica que “l’aprovació de la citada reforma constitucional i la seva immediata entrada en vigor en 2021 permetrien revitalitzar una competència exclusiva reconeguda en l’Estatut d’Autonomia i mai impugnada”.
Com recull la declaració institucional del Consell, “la invocació del dret a l’autogovern només adquireix ple significat si té una plasmació real i efectiva, tant en l’àmbit institucional com en la vida quotidiana de les persones que són les principals destinatàries del seu exercici”.
“Per això, si des d’un determinat territori es reivindica legítimament poder aconseguir el ple exercici d’una competència, no es fa com a mera expressió del desig d’un reconeixement teòric, sinó amb la intenció que aquesta competència sigui el títol habilitant per a l’adopció d’iniciatives que redundin en benefici de la ciutadania”.
Antecedents
“Després de la reforma estatutària realitzada a través de la Llei orgànica 1/2006, de 10 d’abril, van ser molts els preceptes de la norma institucional bàsica valenciana que van evidenciar la voluntat de superar la tradicional associació de conceptes entre la competència per a conservar, desenvolupar i modificar el Dret Civil Foral valencià i el costum agrari”.
“D’aquí ve que en 2007, 2011 i 2012, tres lleis autonòmiques en matèria de règim econòmic matrimonial, relacions familiars dels fills i filles els progenitors de les quals no conviuen i unions de fet formalitzades, respectivament, tractessin de dotar a la ciutadania de noves eines jurídiques per a satisfer drets, interessos i necessitats propis del segle XXI”.
El Tribunal Constitucional va declarar en 2016 “la inconstitucionalitat de la pràctica totalitat de l’articulat d’aquestes tres normes, en considerar que amb la seva aprovació s’havia vulnerat la competència exclusiva de l’Estat”.
“D’aquesta manera, la competència exclusiva autonòmica per a conservar, desenvolupar i modificar el Dret Civil Foral valencià va quedar constreta a l’àmbit de la vigent Llei 3/2013, de 26 de juliol, de la Generalitat, dels Contractes i altres Relacions Jurídiques Agràries, modificada després mitjançant la Llei 2/2019, de 6 de febrer, de la Generalitat”.
“Des que en 2016 es van conèixer les referides sentències del Tribunal Constitucional han estat nombroses i variades les iniciatives adoptades pels poders públics i per entitats privades per a secundar, de manera decidida i inequívoca, la reivindicació d’un reconeixement ple i efectiu de la competència exclusiva que l’article 49.1.2a de l’Estatut d’Autonomia atribueix a la Generalitat”.
Ampli consens
En aquest sentit, la Declaració Institucional recull que “més de cinc-cents municipis de la Comunitat han aprovat mocions en favor d’una reforma constitucional sobre aquest tema; les Diputacions Provincials de Castelló i València, la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, universitats, col·legis professionals, sindicats, organitzacions empresarials i un bon nombre de diverses entitats socials i culturals s’han mostrat també partidàries de buscar una solució que sembla només pot passar per una modificació de la Constitució.
Al seu torn, “la Associació de Juristes Valencians (AJV) i la Càtedra de Dret Foral Valencià i Desenvolupament Estatutari de la Universitat de València-Estudi General han jugat un paper essencial a l’hora de divulgar la rellevància del problema i sensibilitzar a la societat i al món acadèmic sobre la seva transcendència”.
“Fruit de tota aquesta labor de debat i reflexió política, social i acadèmica va ser la presentació i tramitació en Les Corts de la “Proposició de llei de modificació de la Disposició Addicional Segona de la Constitució Espanyola per a la reintegració efectiva del Dret Civil Valencià”, aprovada al febrer de 2020 amb un ampli consens i el vot a favor dels Grups Parlamentaris Socialista, Popular, Compromís i Unides Podem”.
“La iniciativa va ser remesa al Congrés dels Diputats, on va ser admesa a tràmit com a Proposició de reforma constitucional i es va acordar traslladar-la al Govern als efectes previstos en l’article 126 en relació amb l’article 146 del Reglament del Congrés, així com publicar-la en el Butlletí Oficial de les Corts Generals i notificar la decisió adoptada a les Corts Valencianes”.
“Transcorregut pràcticament un any des que la Mesa del Congrés prengués tals decisions, i malgrat tractar-se d’una proposta de modificació constitucional molt delimitada (limitada únicament a l’addició d’un nou paràgraf en la Disposició Addicional Segona de la norma fonamental), encara no existeix un pronunciament sobre aquest tema i per tant persisteix, en la pràctica, el bloqueig d’una competència autonòmica exclusiva”.
