La fase administrativa del procés de tramitació del macroprojecte d’energia eòlica Cluster Maestrazgo que l’empresa Forestalia projecta a les comarques aragoneses del Maestrazgo i Gudar-Javalambre es troba en la fase final. Actualment el projecte, amb el que Forestalia ja ha arribat a un acord de venda amb el fons d’inversió danès Copenhagen Infrastructure Partners (CIP), es troba a l’espera d’obtenir l’autorització administrativa de construcció i la declaració d’utilitat publica per part del govern espanyol, que segons la darrera moratòria hauria d’estar signat abans del pròxim dijous 25 de juliol.
En cas de tirar endavant, l’evacuació d’aquesta energia produïda de forma intensiva a l’Aragó s’efectuaria a través d’una línia de Molt Alta Tensió (MAT) -400Kv- de doble circuit de 25 quilòmetres fins a la subestació de Fraiximeno, creuant per sobre dels termes municipals de Portell, Cinctorres i Morella, a la comarca dels Ports.
L’execució d’aquesta infraestructura de transport d’energia tindria greus i irreversibles efectes sobre el patrimoni, el paisatge, el model socioeconòmic i la salut de les persones que viuen a la comarca, més concretament als municipis per on transcorre el traçat, el veïnat dels masos -alguns d’ells situats a menys de 100 metres de la línia elèctrica- i les persones que es dediquen al sector primari i tenen finques afectades, on l’execució de la MAT limitaria l’activitat i reduiria el valor econòmic i productiu de les parcel·les de per vida.
L’autopista elèctrica, que projecta torres de fins a 60 metres d’alçada, està projectada íntegrament dins la Xarxa Natura 2000, principal figura de protecció per a la conservació de la natura i la diversitat ecològica de la Unió Europea, i es troba molt propera a diverses figures de protecció establertes per la Comunitat Valenciana, infringint la legislació en matèria de protecció dels espais naturals i afectant greument la biodiversitat i els ecosistemes locals.
Actualment el macroprojecte de Forestalia es troba judicialitzat per possible delicte ambiental i prevaricació durant el procés de tramitació en l’obtenció de la Declaració d’Impacte Ambiental (DIA), i es troba en fase d’investigació per part del jutge d’instrucció al Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM).
A banda d’això, els tres ajuntaments dels Ports afectats pel traçat i diferents organismes públics valencians com la Diputació de Castelló, o les pròpies conselleries de Patrimoni, Paisatge i Medi Ambient de la Generalitat Valenciana, han emès informes desfavorables i posicionaments negatius envers l’execució d’aquest projecte per no ajustar-se a les normatives mediambientals ni a les figures de protecció patrimonial i paisatgística regulades tant a l’àmbit de l’estat espanyol com d’Europa, per no tractar-se d’una infraestructura necessària per cobrir les necessitats energètiques de consum a les comarques on es projecta -que ja es troben massificades en quant a infraestructures d’aquest tipus- i pel seu greu impacte sobre la biodiversitat, el medi natural, la salut del veïnat i el sector primari.
La construcció d’aquestes autopistes elèctriques és el que possibilitarà que en el futur es presenten encara més macroprojectes de renovables a les nostres comarques, i per tant, és un problema que afecta a tots els municipis del món rural encara que estiguen lluny dels Ports.
La gran oposició popular i institucional contra l’autopista elèctrica als Ports ha obligat les empreses promotores a moure fitxa i fer un canvi d’estratègia per aconseguir els permisos i convèncer les institucions i l’opinió pública. Per això, recentment hem vist com el fons d’inversió danès CIP -que ha adquirit el projecte a Forestalia per generar beneficis milionaris al seu accionariat- ha anunciat que construira les aspes dels aerogeneradors del Clúster Maestrazgo a la fàbrica LM Wind Power, ubicada a Les Coves de Vinromà, generant així ocupació temporal a la fàbrica que actualment es troba en un ERTO que afecta més de 500 treballadors.
Des de les entitats signants volem denunciar públicament aquesta pràctica, que de nou pensem que es tracta d’una jugada bruta de l’empresa per generar conflicte i dividir al veïnat dels pobles de la nostra província, prometent feina a uns per destruir el patrimoni d’altres a pocs quilòmetres de distància. Lamentablement, coneixem bé aquestes practiques de les empreses promotores per dividir-nos, però estem determinades a defendre juntes la nostra província i el món rural de l’extractivisme i el colonialisme energètic.
Els nostres pobles no són una zona de sacrifici per produir i transportar energia de forma massificada per augmentar els beneficis de l’accionariat d’un fons d’inversió estranger que desconeix i maltracta el territori en nom de la transició energètica i el capitalisme verd. És evident que volem i necessitem una transició energètica cap a les energies renovables, però no poden ser multinacionals i fons d’inversió estrangers qui decidisca sobre el model d’implantació i ordenació d’aquestes infraestructures al territori segons els seus interessos privats i especulatius, tot sense tenir en compte l’opinió de les persones que vivim al món rural i les nostres administracions.
Volem un model d’implantació de les renovables ordenat, basat en el consum i la producció local d’energia, que siga racional, democràtic, sostenible i respectuós amb els nostres pobles i el nostre patrimoni, biodiversitat, paisatge i model de vida. Per això demanem a la Diputació de Castelló, al govern de la Generalitat Valenciana i al Ministeri per a la Transició Ecològica del govern espanyol que s’impliquen en la defensa dels nostres pobles i comarques davant aquest atac, i en cap cas s’atorgue la utilitat pública a un projecte privat i especulatiu que significaria una cicatriu de per vida per les nostres comarques i pobles, i accentuaria encara més la problemàtica del despoblament a les àrees rurals.
