De viperis. Taleques i escurçons editat per Onada Edicions, és primer llibre de Joan Monferrer, que ha vist la llum a finals del 2021. Una publicació didàctica i divulgativa que naix d’un article al segon número de la revista El Portalet, l’any 1982, i que ara, fruit del temps que brinda una merescuda jubilació, ha esdevingut realitat.
Joan Monferrer, metge intensivista de professió en l’àmbit rural i en els hospitals de la província, mostra en aquest llibre una superba recopilació de dades, fotos i bibliografia al voltant de les serps a la comarca, i en particular a Vilafranca.
La publicació es divideix en quatre capítols. En el primer, s’aborda la vessant zoològica d’aquests rèptils. Monferrer aconsegueix una minuciosa descripció científica i taxonòmica i fa també un recull dels tractaments més utilitzats en les mossegades, tot il·lustrat amb fotografies dels propis pacients tractats.
La segona part, aborda la relació de Vilafranca amb les serps des de l’edat mitjana. “Vilafranca sempre ha estat font de serps, i els apotecaris de València venien a buscar les escurçons ací per a crear la Triaga Magna (un antídot i medicament polifarmacològic, l’origen del qual es remunta al segle II aC)”. També s’aborda en aquest capítol l’ús dels tractaments a base de serps per al guariment d’altres patologies.
La tercera part constitueix un compendi d’observacions i anècdotes en el tractament de les mossegades, fruit de l’experiència de Monferrer com a metge rural. Aquesta, esdevé la part més autobiogràfica, on l’autor explica episodis que li han marcat a la seua vida i conta faules i “diendes” locals al voltant d’aquests rèptils. Alhora, inclou aspectes de la serp, animal mític al llarg de la història de la humanitat.
Per últim, al quart capítol es pot trobar un recull d’ungüents que es preparen a Vilafranca a base de les serps per tractar cremades i infeccions.
Per tots és ben sabut que Vilafranca és terra de serps. No en va, el malnom dels vilafranquins i vilafranquines és el de taleques. La taleca és una bossa xicoteta i espessa, popularment utilitzada per a emmagatzemar farina. A Vilafranca, tanmateix, la feien servir les dones per posar les escurçons que caçaven i vendre-les posteriorment al mercat.
Segons Monferrer, dintre de les fronteres vilafranquines trobem fins a 9 espècies diferents de serps: la serp verda, la colobra de ferradura, les serps d’aigua, la serp llisa europea, la serp llisa meridional, la serp blanca i l’escurçó. A més, el metge fa un petit homenatge a la víbia, un llangardaix de xicotetes dimensions, molt semblant a una serp però amb potes, i a qui popularment se li han atribuït propietats verinoses. Tanmateix, és una espècie inofensiva.
El llibre esdevé un manual i a la vegada una guia de camp. Un tractat de saviesa científica i popular, cent per cent il·lustratiu a l’hora de discernir entre les espècies verinoses de les que no ho són. Monferrer fa servir un llenguatge planer i entenedor a tots els nivells i el llibre, de gènere assagístic, creua sovint les fronteres de la narrativa.
I és que sovint tenim comportaments irracionals envers aquests animals, fruit de la desconeixença i de les llegendes populars. Ara, ja podrem anar pel monte i saber del cert si el que tenim davant és una serp o una escurçó, i com actuar davant d’una mossegada.
La presentació del llibre en societat va tenir lloc el dissabte a la casa social, en un saló d’actes ple de gom a gom. Joan Monferrer va estar acompanyat per Julio Monfort, amic personal i expert en totes les vessants del món rural, qui s’ha encarregat d’escriure el pròleg.
