19 nous inscrits, tots homes –xiquets en la seva majoria– formen part de la Confraria de Sant Antoni de Castellfort des de la vesprda de diumenge dia 25. S’han inscrit per formar part del col · lectiu, únicament masculí, Explica la tradició que els que formen part de la confraria estan protegits contra els llamps. L’entrada a la confraria es certifica en el singular acte del raïmet, que posa punt i final a les festes de Castellfort.
La celebració constitueix tot un ritual. Davant la mirada de les dones els homes es concentren a la plaça per entrar a la Confraria. Sobre les taules esperen els bagots de raïm. En els sacs el pa que ha elaborat Carmen al forn. En l’acte es llegeixen les noves incorporacions. Explica la tradició que aquells que formen part d’aquesta Confraria estan protegits contra els llamps i des de ben petits s’inscriuen en ella. A continuació, el sacerdot beneeix el pa i el raïm que es mengen per berenar.
La festa del raïmet solia celebrar-se el diumenge següent a la Festa de l’Assumpció, però, des del segle XIX s’adapta a la programació de les festes de Castellfort. Està organitzada pels majorals de Sant Antoni i en la reunió també es trien els majorals de Sant Antoni de l’any següent. La confraria es va crear sota el nom de “Confraria Laïcal de la Verge Maria, Sant Joan Evangelista i Sant Antoni Abat”. Segons les dades recollides pel popular Mossen Pepet, en el seu llibre “Notes Històriques de Castellfort”, la Confraria va ser fundada per Jaume I. No obstant va ser el rei Joan I, qui el 10 juny 1388 aprovava els estatuts, que es componien de 43 capítols. Es conserva un document datat en 1591 de la Fundació de la Confraria del Roser. En aquest ja referència l’existència de la institució aprovada dos segles enrere. En l’actualitat les aportacions dels confrares serveixen, en bona mesura, per al gener tirar endavant la celebració de Sant Antoni Abat. La Confraria de Castellfort també tenia la funció de Mont de Pietat i prestava assistència bàsica als veïns amb necessitats.
