Carles Peris (La Unió): “Estan penalitzant el model familiar, que és el nostre, de moltes explotacions agràries o ramaderies familiars”

83
PUBLICITAT

A menys de 48 hores perquè es complisca un mes de les primeres protestes de la plataforma 6F, el secretari general de La Unió, Carles Peris, analitza com han calat les mobilitzacions i quins són els reptes per a l’agricultura i la ramaderia.

Quina és la situació ara de l’ametla i el seu cultiu?

No estem veient el treball per al consum d’ametla de la major proximitat possible. Al contrari, el que veiem és que les importacions van en augment quan la de major qualitat és la nostra.

Com valoren que als supermercats només veiem majoritàriament producte americà?

No és un èxit, per descomptat. L’objectiu ha de ser que en els lineals estiguen els cultius més pròxims.

Quina és la situació del cultiu de l’avellana, centrat a Benassal, Culla i Sucaina?

No és el que més conec, però passa un poc com en la resta. Competir és impossible en un escenari de tants desavantatges.

En quines circumstàncies viuen els ramaders d’ovi extensiu i els granges d’engreixament?

Només creixen les grans empreses, que estan en qualsevol sector de la cadena. Tu mires qualsevol sector i cada vegada hi ha el mateix nombre d’animals, però en menys mans. I en el sector agrari igual. Cada vegada hi ha més fons d’inversió i més empreses que participen, que es queden amb accions del sector agroalimentari i l’agroalimentació està passant a les mans de molt poquets. Estan penalitzant el model familiar, que és el nostre, de moltes explotacions agràries o de moltes ramaderies familiars que són les que estan caent. Per què? Perquè diuen “com no eres competitiu, tanca”.

I en el cas de les granges de conills? Per què cada vegada hi ha menys?

El consum d’aquesta carn s’ha reduït molt. Ha passat de ser imprescindible en totes les cases a moltíssim menys consum. Els preus d’aquesta carn són més alts i és una carn molt bona però ara es busca menys.

Com és el moment que viu el sector oví i caprun?

El mateix que la resta, travessa un moment molt dur, afectat també per la sequera. La falta de pluges deixa sense menjar al ramat i el ramader ha de fer-se càrrec també d’uns costos que no tenia abans, que és assegurar el subministrament dels animals. Ens fan perdre competitivitat en els mercats preferencials. A més, les nostres zones estan perdent estan perdent superfície agrària útil, cada dia produeixen menys.

Des del port de Tarragona enviem vaques per engreixar a Marroc i en els linials veiem carn de sudamèrica, quin sentit te tot això?

En un context mundial s’està treballant poc, però el canvi climàtic està ací i cada vegada afecta més. Quin sentit té tindre cada vegada més dependència de recórrer quilòmetres i quilòmetres amb la petjada de carboni que deixa? Totes eixes són les coses que estem intentant canviar a base d’informes, de treballar, de pressionar, de manifestacions. Si la política i l’administració no són capaces d’entendre que s’ha de reequilibrar tot un poc, que s’ha d’ordenar i que no es poden fer acords internacionals sempre amb la moneda de canvi, difícilment ens ho posen al sector agrari.

Com viuen els grangers de porcs l’actual situació?

Creixen les grans empreses. S’estan fent polítiques molt comercials, necessàriament comercials, i pensades en aquest comerç, però no pensades en la part productora. Estan molt, molt descompensades. Eixa suficiència alimentària que pot donar més el model que teníem per ací, eixe model familiar s’està perdent. I és que al final acabarem alimentant-nos del que vulguen i quan vulguen les grans empreses.

Pel que fa al cereal. Mentre vivim pendents del cereal d’Ucraina com és el moment per als llauradors i ramaders d’Els Ports?

Quan hem vist dèficit en la pandèmia, com quan no teníem mascaretes o ens vam adonar de com ens afectava la compra exterior, és quan ens vam adonar de l’important que era cuidar del nostre. El més bàsic de la humanitat és alimentar-se. Tu has de tindre una suficiència alimentària més o menys controlada i de proximitat perquè el món, tal com està, viu un conflicte i t’has quedat sense ni un xavo. I eixes coses només es veuen quan hi ha una crisi real. Si no hi ha una crisi real, la societat no acaba de preocupar-se massa.

I després està el tema de la simplicitat de les produccions. Nosaltres no som capaços que altres països tercers adquirisquen compromisos de sostenibilitat, conforme fem nosaltres, i d’eixa manera som nosaltres els que contínuament estem perdent competitivitat en el mercat, perquè nosaltres posem més compromisos que ells.

Com valora les mobilitzacions en aquest primer mes?

Crec que és positiu quant a que el moviment agrari ha sigut capaç d’eixir als carrers, de fer accions més contundents i algunes molt concretes, fins i tot al costat de casa. Ha sigut en qualsevol lloc, en qualsevol moment i és la prova que alguna cosa està passant. Jo veig que és molt positiu, el que passa és que no acabem de veure solucions i compromisos reals. El que estem veient és que el llaurador és el que menys rep. I després les grans superfícies dominen la situació. Estan molt concentrades i el consumidor està pagant un preu més que digne per a un producte i a l’agricultor se li està pagant molt poc. Veig preus que són el que em costa a mi pràcticament produir. I també la PAC té les condicions cada vegada més exigents, no està adaptada a la realitat productiva que tenim.

He de dir que si que hem aconseguit molts assoliments com el canvi en les bonificacions. En la campanya de cítrics, per exemple, no pot ser que el que importa de fora, isca amb un avantatge del 30% o el 40%. Això és el riure. Però revisar les taxes no és suficient per a salvar el sector. El sector necessita coses molt més profundes, polítiques que s’adapten a la realitat. Sobretot, el tema vital per a mi són les importacions. Necessitem acords internacionals entre els països.

Hi ha moltes diferències entre Castelló, altres zones d’Espanya o d’Europa?

No, al final, bàsicament, el que hem aprés en aquest últim mes és que, fins i tot, són països centreeuropeus que, teòricament, són les agricultures i les ramaderies més potents. Al final, estem veient que les decisions que es prenen a Europa no han afavorit al sector de les ramaderies primàries perquè s’han vist moviments en tots els països i de moltes, diverses formes, cosa que significa que existeix una situació crítica i de necessitat dins del sector. Tots estan veient que cada vegada és més difícil l’explotació, s’ha demostrat que tots passen moments complicats.

I de cara al futur més pròxim, tenen previstes noves mobilitzacions?

Nosaltres, en principi, hem convocat el dia 17 de març a Madrid. De moment no està prevista cap altra per Castelló, però això no vol dir que no puguem tornar a treballar en altres mobilitzacions per ací.