Vallibona ja té caixer automàtic. La Caixa cobrarà 58.000 euros de la Generalitat Valenciana per posar-lo. Com aquest es posaran 135 arreu del territori valencià. Els valencians i valencianes li pagarem a la caixa banc 7.830.000 euros pel servei d’efectiu als pobles. A La Caixa li pagaran quasi 60.000 euros per posar un caixer a Sorita, uns altres per ubicar-lo a La Mata… i així aniran fent caixa. A la tenda del poble li cobraran els impostos pertinents per estar oberta i donar servei, al forner no li pagaran la llenya per encendre el forn, a La Caixa tots li pagarem. I si algun autònom ha rebut alguns dels plans Resistir haurà de declarar les subvencions com a ingrés.
Els caixers seran unes maquinetes sense cap persona al darrere. Bé, algú haurà d’anar a carregar-los de diners perquè els usuaris puguen traure efectiu. I possiblement, si qui vol disposar de “cash” no és client de La Caixa s’enfrontarà a la comissió pertinent per disposar dels seus diners. 58.000 euros més el “pico” de les comissions.
Els caixers automàtics als pobles s’han anunciat com una eina contra el despoblament. Fins fa pocs anys a Portell, Castellfort, Ares, Olocau o La Mata hi havia oficina de la Caixa Rural que estava oberta un, dos o tres dies per setmana. L’oficina estava atesa per persones físiques, la majoria d’elles d’algun dels pobles de la comarca, que coneixien als seus clients, la major part gent gran. Ah, i fins i tot la Caixa Rural -Credicoop, CRM, Cajamar…- pagava lloguer als locals on estaven. Després, va arribar l’abandó bancari i el tancament i fins i tot els ajuntaments oferien els locals debades. Ni així. De cobrar-los havíem de passar a pagar-los.
A Vallibona, i a poc a poc a la resta de pobles on posaran caixer automàtic, no hi haurà persona al darrere de la pantalleta, hi haurà un robotet que costarà 58.000 euros. Aquests diners bé donarien per a pagar a una persona que anés un, dos o tres dies a la setmana a Vallibona a atendre personalment les demandes dels veïns del poble i, en definitiva, clients bancaris. L’empleat de banca aniria al poble, potser es faria un café, igual comprava a la tenda o es quedava a dinar. Qui sap. El caixer només demana llum i La Caixa demana euros que pagarem tots.
Des de fa molts anys, sobretot a les veïnes comarques de Terol, hi ha el corresponsal bancari. Eixa persona amb cara i ulls agent de la Caja Rural de Teruel, el Santander o Ibercaja. Obri la porta o presta servei uns dies a la setmana amb cara i ulls. Però la bona cara i els ulls que et miren i atenen també s’estan convertint en espècie en extinció. Posem caixers i llevem persones.
Bankia, rescatada amb desenes de milers de diners públics, és ara La Caixa. Dos en un i a tancar oficines i a despatxar treballadors prejubilats amb la pensió a càrrec de totes i tots. Mentre els vilafranquins se’n van del Santander perquè la persona més propera que els atén la tenen a Albocàsser i ja contarem a DiaDia la peripècia per a tancar un compte d’una persona de més de 70 anys depenent resident a la residència de majors de Vilafranca.
Ara Correus ofereix ser agent del Santander i portar diners en efectiu. Cartes, paquets i diners en efectiu prèvia sol·licitud. Ràpid no és, fàcil… per a segons qui. I un embolic més per als carters: en aquestes dates Correus també ofereix cistelles de Nadal. No la compres al poble i compra-li-la a Correus. Tanquen les oficines dels bancs, els paguem als bancs perquè posen caixers i correus ven cistelles de Nadal.
