Baixar el Coll d’Ares per dir adeu a Ana Patricia Botín

1913
Ana Patricia Botín. Font: Wikipedia
Ana Patricia Botín. Font: Wikipedia

La Generalitat Valenciana subvencionarà als bancs perquè posen caixers automàtics als pobles. Mentre això arriba per als vilafranquins l’atenció més pròxima del Banc Santander està a Albocàsser perquè l’oficina que hi havia a la plaça d’En Blasc l’han tancada. Una resident de la residència de gent gran de Vilafranca tenia un compte al Banc Central, que va passar a ser el Central Hispano Americano, i després es va nomenar Santander Central Hispano Americano. El banc va anar canviant de nom, però l’oficina de la plaça d’En Blasc de Vilafranca es mantenia oberta, com ja ho estava quan els “maquis” la van atracar el 22 de novembre de 1946.

La resident de la residència de Vilafranca va anar guanyant anys, que no diners, i el banc seguia allí. Un dia el personal del banc va ser substituït per “agents bancaris”. Emilio Botín i després Ana Patricia s’estalviarien així un sou fix. Mantenien la porta oberta pagant menys a un autònom. El cas és que l’oficina seguia al mateix lloc, però els usuaris ja deien que “el servei no era el mateix”.

Fins que va arribar el dia que l’oficina va tancar. Se’n va anar el personal. I també va tancar el caixer. Els particulars i empreses que tenien comptes i que volien atenció personal van anar canviant de banc, als dos que queden oberts de moment.

El cas és que la resident ja no tenia ningú a qui preguntar. La clienta del Santander no tenia mòbil, ni sabia accedir a la “banca electrònica”, ni tenia cap opció electrònica. Per sort la resident té família, que va a veure-la quasi cada dia a la residència de Vilafranca. El Banc Santander va baixar pel Coll d’Ares per fer parada a Albocàsser.

Els familiars de la resident, ja majors, passant dels setanta, tenen internet, cotxe i certa cultura financera, però segueixen preferint una persona a una app. Com que tenen cotxe un dia van eixir per l’Avinguda de Castelló per travessar les revoltes del Mas del Carro, passar per Cabestany, baixar el Coll d’Ares, enfilar la recta d’accés a Albocàsser i arribar a l’oficina que Ana Patricia encara té oberta al poble del Maestrat. Una porta oberta amb agent autònom, que no personal directe del banc. I allí, la família de la resident, amb ella conforme i convençuda de l’acció, va decidir tancar el compte corrent i tallar amb una relació de dècades amb el banc que després d’unions i fusions va anar a parar a la família del Santander. Les poquetes perres que hi havia a eixe compte, les que entraven cada mes de la pensió, s’han quedat a una de les oficines bancàries de Vilafranca. Els familiars de la resident van intentar tallar la relació financera amb el banc roig per telèfon i internet, i com que fàcil no era, van decidir baixar pel Coll d’Ares per anar fins al carrer La Font d’Albocàsser, on van trobar-se a un agent autònom que va fer de notari de l’adeu de la vilafranquina a Ana Patricia Botín. Després el cotxe va tornar a enfilar el Coll d’Ares per tornar a Vilafranca amb el compte tancat a un SmartBank que ha dit adéu al poble. Els clients d’eixe poble també li han dit adeu. Ana Patricia Botín bona pena en passe dels 70 kilòmetres, les dos hores i la baixada i la pujada al Coll d’Ares. La Generalitat Valenciana subvencionarà als bancs perquè posen caixers automàtics als pobles.