A partir de certa edat arriba la necessitat de ser independent i volar fora de casa. En això, els crebalossos no són una excepció. I és que Bassi i Boira són dos dels trencalossos reintroduïts al Parc Natural de la Tinença de Benifassà per la Conselleria de Medi Ambient.
El més precoç en deixar el niu va ser Bassi, tal vegada incitat pel comportament dominant de Boira. El salt va ser en juny i amb certa incertesa, les contradiccions formen part de la vida, uns dies sense menjar li van fer traure l’instint i va aprendre, al quart, a trobar el seu propi aliment .
Boira va saltar del niu un poc més tard, en juliol, potser per imitació va aprendre ràpidament a buscar-se el menjar. Però, de moment i potser per més experiència, Bassi és el més hàbil explorant la salvatge puresa del cel de la Tinença.
Alòs i Amic, un cel sense fronteres
Vist des del cel, a les ales d’un trencalòs, les fronteres humanes no deixen de ser il·lusions i quimeres. D’açò donen bona fe Alòs i Amic, altres dos crebalossos reintroduïts abans a la Tinença. El viatger Alòs s’ha deixat veure recentment per la vall d’Ordesa i la zona francesa d’Aragnouet i Saint-Lary Soulan. I l’explorador Amic reparteix el seu temps entre els Pics d’Urbión, la Serra de la Demanda a Burgos i a Soria, el Maestrazgo de Terol, Penyagolosa, Moncayo, la Serra de Cucalón a Terol, La Rioja i la Tinença.
A la Gaseta del Crebalòs podeu trobar tots els detalls d’aquestes aventures alades: http://bit.ly/2MU42bw
VA SER NOTÍCIA A DIADIA
