Art rupestre en femení

147
Conferència de Pilar Vidal, directora del Museu de la Valltorta
Conferència de Pilar Vidal, directora del Museu de la Valltorta
PUBLICITAT

Les pintures rupestres ofereixen nombroses representacions de la dona prehistòrica

Caçar, fer foc i protegir els seus eren alguns dels atributs que s’associen a l’home de la prehistòria, eixa figura que tantes voltes ha sigut observada i estudiada gràcies a les pintures rupestres que encara queden presents hui dia. Però hi ha una part imprescindible des d’eixe punt històric i que sense ella no haguera sigut possible arribar fins on estem ara, la dona. Tot i que l’art rupestre és una representació en gran mesura de l’home prehistòric, al Llevant també trobem demostracions d’imatges femenines plasmades en l’art rupestre.

Atributs diferenciadors de la dona

La directora del Museu de la Valltorta, Pilar Vidal, va oferir una conferència a Tírig per contar i explicar les troballes que representen la dona en l’art rupestre de la zona. Vidal explica que, tot i que a voltes resulta complicat, la manera més senzilla de diferenciar una dona d’un home en l’art rupestre és mitjançant la roba. Les dones solen estar representades amb una falda llarga o recta. A més, també cal ficar atenció als pits, un tret diferenciador que, a voltes, és clau per determinar un sexe a un altre, tot i que no sempre queden marcats. També, amb relació a la morfologia de cada sexe, pot servir d’ajuda la localització del penis en el cas de les figures masculines. 

Un altre tret que Vidal assenyala prou evident en les dones prehistòriques representades és la panxa, que en alguns casos tenia unes dimensions tan diferents que deixen clar l’estat d’embaràs.


La conferenciant també remarca la necessitat de ficar atenció a l’ornamentació de les figures. Les imatges femenines, a voltes, porten bosses o objectes amb anses a les mans. A més, mai subjecten un arc perquè en la caça no participaven literalment, sinó que feien d’observadores.  Altres voltes, també s’han arribat a vore representacions de dones jugant amb els xiquets o cuidant d’ells.

Detall pintura Abric Centellés (Albocàsser) amb arquers i dones amb pits que acompanyen els xiquets

Una representació minoritària

Al territori llevantí, l’art rupestre descobert i analitzat deixa una representació femenina prou minoritària pel que fa a la masculina. En tota la zona, només el 8% del total corresponen a dones, mentre que el 66% han sigut identificats com a homes. 

La resta, es classifiquen com indeterminats perquè no han pogut diferenciar cap penis, ni pits, ni vestimenta o ornaments característics de les dones ni dels homes. 

Algunes d’estes imatges femenines pertanyents al 8% han sigut localitzades en La Cova Remígia o el Cingle de la Mola Remígia, tots dos llocs a Ares del Maestrat. També hi ha figures, per exemple, en les parets de l’Abric Centellés, a Albocàsser, o al Cingle de Palanques. 

Les dones del present miren les dones del passat

L’atenció que Pilar Vidal com a directora del Museu de la Valltorta pren cap a les figures femenines és un dels molts exemples d’historiadores i investigadores que es troben en el territori. 

Portada del llibre de Carme Olària

Carme Olària i Puyoles és una arqueòloga i prehistoriadora que ha plasmat els seus coneixements en el llibre Del sexo invisible al sexo visible: las imágenes femeninas postpaleolíticas del Mediterráneo peninsular, un treball que demostra els rols que van exercir les dones prehistòriques des de l’epipaleolític fins al neolític en el Mediterrani Peninsular gràcies a les observacions de les imatges femenines pintades. També trobem Maria Lillo Bernabeu, qui va dedicar la seua tesi doctoral en la Universitat d’Alacant al mateix tema: La imagen de la mujer en el arte prehistórico del arco mediterráneo de la Península Ibérica.

Com elles, hi ha un grup de dones que segueixen investigant cada dia per descobrir els secrets i costums d’una de les figures històriques i enigmàtiques, la dona prehistòrica.