L’UJI aconsegueix posar en marxa un projecte de micromecenatge per a investigar l’alzhèimer amb biotecnologia

733
PUBLICITAT

El Grup de Neurobiotecnologia de la Facultat de Ciències de la Salut ha utilitzat la plataforma Precipita de la FECYT i ha obtingut més de 4.000 euros per desenvolupar l’estudi

Investigadores de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI) han aconseguit posar en marxa un projecte de micromecenatge per a finançar una recerca de la Facultat de Ciències de la Salut l’objectiu de la qual és frenar la malaltia d’Alzheimer utilitzant tècniques de biotecnologia i enginyeria de nanopartícules. Aquesta iniciativa es va llançar el passat març a través de la plataforma Precipita i ha recaptat un total de 4.449 euros.

La directora del Grup de Neurobiotecnologia, la professora d’anatomia Ana María Sánchez, expressa el seu agraïment a totes les persones que han fet possible arribar a la quantitat mínima per a desenvolupar aquesta iniciativa; a les dues empreses que han donat suport econòmic al projecte, PiperLab i Surus Inversa, i a Precipita, la plataforma especialitzada a promoure el finançament col·lectiu de la ciència creada per la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) del Ministeri d’Economia, Indústria i Competitivitat.

«Certament, hem de reconèixer que ens hem quedat molt lluny del pressupost òptim per a desenvolupar l’estudi, 25.000 euros, tanmateix considerem que és un pas important per a implicar a la societat en la investigació, alhora, estem satisfetes d’haver estat el primer grup de l’UJI en participar en Precipita», argumenta Ana María Sánchez.

El projecte del Grup en Neurobiotecnologia finançat en part per la iniciativa de micromecenatge Precipita inicia una línia de recerca nova des del punt de vista tècnic i conceptual, ja que planteja «la fabricació de partícules víriques no nocives mitjançant tècniques biotecnològiques per a estudiar la mort neuronal en els estadis inicials de la malaltia de l’Alzheimer i restaurar les proteïnes danyades per a frenar el seu curs», segons la investigadora i professora d’Anatomia del Grau en Medicina de l’UJI.

Aquest treball forma part d’una de les línies de recerca de l’equip liderat per Ana María Sánchez, la missió del qual és contribuir al coneixement del funcionament òptim cerebral i les conseqüències que es deriven de processos crònics inflamatoris. De fet, els seus objectius són transversals i, en conseqüència, aplicables a altres malalties i alteracions neurològiques i psiquiàtriques de caràcter inflamatori.

El Grup de Neurobiotecnologia de la Universitat Jaume I desenvolupa diverses línies bàsiques de recerca. La primera se centra en l’estudi de la senyalització intracel·lular en el cervell induïda per pèptids de la família insulina-relaxina i els seus efectes en el comportament (comportament social i memòria). D’altra banda, estudien com aquesta senyalització pot estar alterada en situacions patològiques en malalties del desenvolupament, com ara l’autisme i malalties neurodegeneratives (alzhèimer). Aquestes qüestions s’aborden utilitzant tècniques biotecnològiques i la construcció de partícules víriques i nanopartícules per a la modulació in vivo de l’expressió gènica.