Febrer de 2025, una data marcada en la història del poble de Vilafranca. 117 anys després, la fàbrica Marie Claire tancava les seues portes després d’anys de ser el motor econòmic de la localitat i dels pobles veïns. Molts anys de lluita per evitar el tancament d’una fàbrica que ha estat el lloc de treball de milers de vilafranquins durant més d’un segle.
Vuit mesos després, les portes es tornen a obrir, però solament per acabar de buidar el que queda. Salons on centenars de persones compartien el seu dia a dia entre fils i màquines són avui només espais buits de gent, on encara queden records d’èpoques millors. El soroll tan característic de màquines treballant, gent cridant, fils en les bobines, calces a les planxes… s’ha canviat per l’absolut silenci.
Avui, dia 28 d’octubre, s’ha realitzat la que probablement és l’última visita a la Marie Claire per acabar de subhastar la maquinària i els objectes que queden, en un intent de recuperar alguna inversió i poder acabar de pagar a uns treballadors que han passat anys lluitant perquè no es tancara la Marie Claire. Inversors de tot tipus de sectors s’han apropat fins a la fàbrica per veure el que queda i posteriorment pujar en línia, la qual acaba el proper dijous. Tots els interessats han pogut veure les instal·lacions de manera lliure i gratuïta i també els lots que es subhasten i que es poden trobar a la pàgina web de Dome Auctions. Cada persona ha hagut de donar les seues dades abans d’entrar i, una vegada dins, ha pogut explorar el que ha volgut sense límit de temps. Els lots han anat des de maquinària tèxtil diversa fins a material d’oficina o de manteniment. També s’han pogut veure alguns vehicles de Marie Claire, els quals han estat els preferits pels compradors, ja que una furgoneta ha estat força pujada de moment.
Entre molts dels visitants hi ha hagut antics treballadors, alguns visitant com a empleats d’altres empreses i uns altres per acomiadar-se de la que ha estat la seua feina durant anys. Antics companys de saló s’han tornat a veure i recordar les llargues jornades que van compartir. Tots ells han anat a les màquines on passaven hores i hores amb una mescla de nostàlgia i ràbia perquè tot s’acabe d’aquesta manera. Un moment molt emotiu per a algunes persones que han vist tot l’edifici buit i en silenci, però que en la seua ment tornaven records de quan tot allò era ple de gent.
Una fàbrica abandonada, amb fils encara en les seues màquines, com si els treballadors hagueren hagut de fugir sense poder agafar res. Salons on els cartells de “sorolls forts” ja no tenen cap funció i és el silenci l’únic que perdura entre les parets. A poc a poc, els objectes que han caracteritzat aquesta fàbrica aniran venent-se i passant a noves mans que els tornaran a posar en moviment o simplement els desmuntaran per a peces. Uns records que, a poc a poc, ja no ompliran el gran edifici que ara es queda com un esquelet de formigó.
Ben prompte s’acabarà un any molt negre per al poble de Vilafranca, que ha aconseguit recuperar-se a poc a poc de la pèrdua del seu motor econòmic. Molts treballadors han pogut trobar feina, encara que siga fora del poble. El passat tèxtil de la localitat recau ara en la fàbrica Escuder, la qual és ja l’única que continua amb el llegat tèxtil de la localitat. Un municipi que s’ha anat expandint gràcies al sector tèxtil i que ara continua endavant gràcies a la força d’un poble que no vol desaparèixer.
