L’Ajuntament de Vilafranca ha entregat el premi Explorador Andrés d’enguany a la vilafranquina Losar Tena Vicente pel seu projecte fi de grau ‘Un viatge al passat de Vilafranca. Recurs Patrimonial per a l’Escola’. En el Treball Final de Grau (TFG), la graduada en magisteri planteja un projecte dinàmic per a l’alumnat de primària on redescobrir el poble de Vilafranca, la seua història a través del passat i present. En el projecte, Tena busca posar en valor la idiosincràsia del municipi i la seua transmissió a les aules.
Pregunta. En què consisteix el teu Treball de Fi de Grau?
Resposta. És un projecte per a xiquets i xiquetes de primària, amb el qual gràcies a un itinerari didàctic pel seu poble poden apreciar el seu entorn més pròxim. A partir d’elements del paisatge coneixen la història dels seus avantpassats, la seua forma de vida, treball, on estudiaven o les eines i tecnologies de les quals disposaven.
P. Com es duu a terme aqueix itinerari?
R. És un projecte a llarg termini durant tot el curs, després d’una preparació a l’aula ixen als carrers a descobrir un aspecte de la vila. Per a això visitem espais com l’Antiga Marie Claire, els carrers del nucli urbà, un bancal on hi ha pedra seca o l’antiga escola.
P. Quin és l’objectiu del projecte?
R. Donar valor al nostre patrimoni i història. Les noves generacions són les que estaran i per això cal educar-les perquè aprecien el seu entorn. Moltes vegades ensenyem història i conceptes sobre el món, que són molt importants, però on queda el més pròxim?. Amb l’edat ho valores, però aqueixa capacitat de descobriment que tenen és meravellosa i es pot explorar, indagar i que isquen resultats molt bons que porten a un canvi d’actitud, a apreciar més les xicotetes coses.
P. Per què decideixes fer aquest TFG?
R. La meua principal motivació ha sigut la meua passió per la història, i en concret la història i idiosincràsia del meu poble, la que considere fonamental en l’educació dels xiquets, que sàpien d’on venim i el que som. Soc una apassionada de Vilafranca i buscava fer alguna cosa per a transmetre aqueixa passió als xiquets que creixen als carrers. Que es fixen i valoren elements que poden passar desapercebuts, però tenen molta història, i analitzant-los li aportem valor.
P. S’ha dut a terme el projecte?
R. És molt pràctic i està plantejat per a portar-ho a les aules, encara no ho he fet, però m’agradaria molt.
P. Com treballes, per exemple, a l’escola antiga
R. És un dels meus espais favorits, perquè tractàvem qüestions de gènere partint de la divisió d’escoles de xiquets i de xiquetes. A partir de l’activitat coneixem l’espai i ens conscienciem sobre la necessitat de l’educació conjunta i la igualtat d’aptituds entre gèneres.
P. Imagine que un treball així ha requerit molta documentació, Quines fonts d’informació has utilitzat?
R. L’ajuda del meu avi ha sigut fonamental, és la persona més major de la meua família i sap molt del poble perquè ha viscut sempre. Les fonts documentals també han sigut molt importants, però sobretot les vivencials, orals, perquè hi ha coses que no estan recollides en un paper.
P. Quines curiositats del municipi poden conéixer?
R. El més curiós i que els pot cridar l’atenció és el Portalet de San Roc, que forma part de l’antiga muralla. Veure que una cosa tan antiga i tret d’un conte es manté, sempre sorprén. Ho empre de manera simbòlica, per a començar l’itinerari travessem aqueixa porta i ens traslladem a la Vilafranca del passat. És un lloc pel qual els alumnes passen moltes vegades i s’ho plantegen. També la nevera on s’emmagatzemaven els aliments, i fer la comparació amb els nostres frigorífics actuals.
P. El camí ha sigut fàcil?
R. Com tot, al final és molta faena i hi ha moltes hores darrere, començar, tornar i canviar coses. Però el balanç és totalment positiu i clar que val la pena les hores dedicades. Estic molt contenta i agraïda de poder fer el meu projecte del poble i de la temàtica que m’agradava, el següent pas ja és posar-lo en pràctica.
P. La mostra que el treball ha valgut la pena és, a més del resultat, el premi Explorador Andrés. Què significa per a tu?
R. És un orgull enorme, un honor que el meu poble aprecie el treball que he fet amb tant d’afecte. Més enllà de l’esforç que suposa un TFG, he gaudit molt pensant les activitats i imaginant-me-les amb alumnes. No m’ho esperava i ha sigut una sorpresa i una il·lusió tremenda.
P. Què ha aportat per a tu personalment i professionalment com a docent?
R. Sobretot una motivació per a continuar fent projectes d’aquest tipus, veure que al final l’esforç té el seu recompensa. Professionalment són idees per al meu futur i una unitat per a dur a terme. En el personal també he pogut connectar-me encara més amb les meues arrels.
