Canvi climàtic, brutal pujada de costos i importacions llastren els ingressos dels productors agraris de la Comunitat Valenciana

833
PUBLICITAT

Nota de premsa de la Unió de Llauradors

El canvi climàtic que minva les collites, la brutal pujada dels costos de producció agreujada per la guerra d’Ucraïna, les importacions procedents de tercers països sense reciprocitat que afonen els preus de les nostres produccions, l’amenaça i lluita contra les plagues normalment importades, la nova PAC que s’estrena en 2023 i una Llei de la Cadena Alimentària insuficient per a resoldre el desequilibri entre origen i destinació, són alguns dels aspectes que han marcat aquest any a punt de concloure i que estaran també en el punt de mira del pròxim 2023, segons l’anàlisi elaborada per LA UNIÓ Llauradora i Ramadera.

El sector agroalimentari representa el 9,6% de l’economia de la Comunitat Valenciana, amb una xifra de negoci de 9.392 milions d’euros. Genera a més el 12% dels llocs de treball del conjunt econòmic amb 238.000 persones ocupades. Malgrat aquestes xifres macroeconòmiques, els productors valencians continuen empobrint-se davant el descens dels seus ingressos a causa de l’increment dels costos i d’uns preus percebuts que continuen sent baixos.

Les respostes de les diferents Administracions no han sigut les adequades davant tots aquests problemes, d’ací les protestes realitzades per LA UNIÓ al llarg de l’any. Es van iniciar el 28 de gener a Madrid per part dels ramaders i van prosseguir amb una manifestació unitària pels carrers de València el 25 de febrer amb la participació de 8.000 llauradors i 250 tractors per a llançar un SOS per la supervivència del camp valenciana. El passat 16 de març, de nou davant el Ministeri d’Agricultura a Madrid, LA UNIÓ va tornar a manifestar-se per a exigir preus dignes i costos assumibles i una PAC per a les persones llauradores i ramaderes professionals. Si els nostres governants no reaccionen, l’organització augura noves mobilitzacions per a aquest 2023

Costos de producció pels núvols

Les conseqüències del conflicte bèl·lic a Ucraïna han provocat un augment més elevat si cap dels costos de producció. Fertilitzants, pinsos, combustibles, electricitat, tot s’ha disparat, en una mitjana del 45% de pujada i la factura elèctrica ha arribat a quadruplicar-se. En aquest sentit, LA UNIÓ té interposat un recurs contenciós administratiu contra el Ministeri de Transició Ecològica al no haver posat en marxa el contracte elèctric de doble tarifa per al regadiu aprovat per Llei en 2020.

Un sector asfixiat pels costos de producció que no paren de pujar i una indústria i una gran distribució que exerceixen implacablement la seua posició de domini en els mercats i imposen uns preus que no remuneren en absolut el treball d’aquelles persones que produeixen aliments. Com també pugen els costos en la lluita contra les plagues en nombrosos cultius davant l’eliminació de substàncies actives des de Brussel·les que després es permeten als productes importats.

Si bé és cert que s’han establit ajudes públiques als sectors ramaders i cítrics, que, malgrat ser insuficients, han contribuït a esmorteir una mica aquesta pujada, molts altres sectors s’han quedat fora d’aquestes ajudes malgrat tindre també un increment de costos. LA UNIÓ ha treballat i està treballant perquè les tinguen en 2023 cultius com el raïm de taula, caqui, cirera o l’apicultura.

Canvi climàtic i medi ambient

El canvi climàtic ha vingut per a quedar-se i té ja un fort impacte en els nostres cultius. La prova és que enguany s’ha produït un descens en la major part de produccions (en olivar hi ha hagut una collita un 75% inferior, en ametles menys de la meitat de la producció, en caqui un 55% menys, el raïm de vinificació ha tingut un 30% menys de collita i en fruita d’estiu la producció ha resultat un 65% més baixa que la mitjana de les últimes campanyes.

En cítrics hi ha hagut un 8% menys que la passada campanya i un 14% menys que la mitjana de les últimes deu campanyes, en cereals la collita ha sigut un 25% més baixa i un llarg etcètera fins i tot en un cultiu tan local com a l’all tendre de Xàtiva que ha perdut el 80% de la seua varietat icònica Camallarga per adversitats climàtiques que han fet proliferar els fongs.

La Llei estatal de Residus i Sòls Contaminants va entrar en vigor prohibint les cremes agrícoles. L’intens treball d’organitzacions com LA UNIÓ va aconseguir en una primera instància que la Conselleria d’Agricultura adoptara excepcionalitats a través d’una resolució i que, finalment, a través de la Unió d’Unions s’incloguera en la Llei de gestió de la PAC una disposició on s’autoritzen aquestes cremes a nivell estatal.

Grans incendis

Aquest canvi climàtic, amb temperatures més elevades i paisatges més secs, accelera sens dubte la proliferació d’incendis forestals cada vegada més devastadors com els ocorreguts aquest estiu a Begís, Vall d’Ebo, Calles i Venta del Moro. LA UNIÓ aposta per mantindre i incentivar l’activitat agrària en les zones rurals d’interior com a mesura necessària per a la prevenció d’incendis perquè l’abandó d’aquesta serveix de combustible per a expandir les flames. També reclama ajudes per a que les persones llauradores i ramaderes afectades per eixos incendis  puguen regenerar les seues explotacions.

Importacions i plagues

Excepte algun xicotet avanç com el tractament de fred a les taronges de tercers països on estiga expandida la malaltia de la Thaumatotibia leucotreta, es continua amb la competència deslleial a la Unió Europea entre els productes europeus i els procedents de països tercers. De l’acord amb Sud-àfrica no es tenen notícies sobre la seua revisió i no existeix tampoc la certesa que es vagen a considerar els cítrics com a producte sensible a l’hora de signar els tractats comercials. Com ve denunciant LA UNIÓ al llarg de tot l’any cada vegada hi ha més alertes sanitàries per presència de plagues i més detecció de substàncies actives l’ús de les quals està prohibit en l’àmbit de la UE, però no per a tercers països. No existeix la reciprocitat desitjable i cal adoptar un compromís d’exigència perquè aqueixa reducció de pesticides, antibiòtics i fertilitzants a les quals ens obliguen les autoritats comunitàries es complisca també per als productors de fora. De la mateixa manera caldria estendre el tractament de fred també a les mandarines i aranges.

Tot i això, la Comissió Europea està cada vegada més sensibilitzada amb les denúncies en aquesta matèria del sector agrícola, principalment del valencià, i fruit d’això va ser la visita d’alts càrrecs a la Comunitat Valenciana a la fi de novembre per a comprovar in situ els danys que provoquen plagues importades com el cotonet de Sud-àfrica. No obstant, les decisions a nivell europeu costen molt d’avançar i, per tant, canviar la normativa. És el cas del tractament en fred esmentat que només s’ha aconseguit per a taronges i no per a la resta dels productes sensibles a ser vectors d’entrada de plagues i malalties a la Unió Europea.

Una Llei de la Cadena que no ens val

La Llei de millora del funcionament de la Cadena Alimentària segueix sense ser útil per a la baula dels productors. Com ja hem reiterat no està servint per a acabar amb els desequilibris de la cadena que suporta el sector productor. Un èxit en aquest terreny és la creació, a petició de LA UNIÓ, de la AVICA, l’Agència Valenciana d’Informació i Control Alimentaris, que podrà donar un millor control dels abusos agroalimentaris en el nostre territori.

Ni el Ministeri d’Agricultura ni les Interprofessionals han tingut ni la voluntat ni la capacitat d’establir un cost mitjà de producció per als productes i que siga un preu de referència per davall del qual no es puga comprar cap producció agrària i així ajudar a complir la Llei de la cadena alimentària que continua sense posar límit a la posició de negociació de molts dels agents de la cadena.

A part de la creació de la AVICA, cal destacar com a positiu l’increment de l’activitat inspectora per part de la AICA estatal davant les denúncies justificades d’incompliments.

Insensibilitat política

Són reiterades i desafortunades les polítiques i declaracions d’alguns membres del Govern contra el sector agrari: sobre les mal anomenades macrogranges i contra el consum de carn o posant cada vegada més noses al regadiu. LA UNIÓ aposta per reduir les traves burocràtiques per al sector ramader i també per una política d’expansió de plantes fotovoltaiques en zones rurals d’una forma ordenada i racional sense que posen en perill l’activitat en zones productives agrícoles.

La retallada del transvasament Tajo-Segura és una mostra clara d’insensibilitat política davant una de les zones que constitueix l’horta d’Europa. Molt ens temem que aquest assumpte, i altres relacionats amb l’aigua, es convertisquen de nou en arma llancívola electoral a pocs mesos de les diverses eleccions quan hauria de ser un assumpte allunyat del terreny polític i entrar únicament en el tècnic.

Danys climatològics i assegurances agràries

Nombrosos fenòmens meteorològics de greu incidència han provocat que les indemnitzacions previstes pels sinistres siguen elevades en la Comunitat Valenciana. Les Administracions no solen compensar aquestes pèrdues i ho fien tot al sistema d’assegurances agràries que desgraciadament el Govern continua retallant.

La insensibilitat de ENESA i Agroseguro estan posant en perill un sistema públic d’assegurances agràries que porta ja en marxa des de 1978. S’estan allunyant cada vegada més de la realitat sectorial com per exemple amb l’eliminació de l’extensió de garanties en l’assegurança de cítrics. Com a aspecte positiu dins de les assegurances cal destacar l’aposta de la Conselleria d’Agricultura per l’assegurança agrària amb una línia pressupostària de 28,5 milions d’euros per a abaratir el cost de la contractació i també la unió del sector productor, cooperatiu i Administració valenciana en la defensa del sistema d’assegurances agràries.

Fauna salvatge

La pressió cinegètica per nombroses espècies és elevada i per això LA UNIÓ continua reclamant mitjans i propostes eficaces per a controlar i reduir aquesta proliferació fins a nivells sostenibles per al mitjà, ja que els llauradors pateixen un sobrecost desmesurat. La problemàtica s’agreuja encara més en zones de seguretat on no es pot caçar i allí on els cultius s’abandonen per falta de rendibilitat, i ací és on l’Administració ha d’actuar de manera coordinada i urgent. Tampoc l’actual línia d’assegurança per danys cinegètics cobreix les necessitats del sector i resulta al final dificultosa i inviable per a indemnitzar la mort per exemple de l’arbratge.

Ressaltar per tant la quasi inexistent acció de l’Administració en aquest assumpte per a adoptar mesures o iniciatives que contribuïsquen a reduir o pal·liar els danys en el sector agrari.

ALGUNS ÈXITS

Alguns èxits que podríem destacar d’aquest 2022 que conclou són la consecució d’un vocal en la DO Cava per part de la candidatura conjunta d’Almendralejo i Requena i l’acceptació de la denominació Cava de Requena per al cava valencià, els avanços en la problemàtica de la pinyolà, la millora de la partida de competitivitat ramadera en els pressupostos de 2023, la realització de campanyes de promoció dels cítrics o l’aprovació per les Corts de les cremes agrícoles dins de la Llei Valenciana d’Economia Circular. Gran part d’aquestes mesures s’han desenvolupat gràcies a la insistència i participació de LA UNIÓ.

En clau interna hem celebrat enguany el nostre XV Congrés en un nou exercici de democràcia agrària, on ha destacat la unitat, l’aprovació de propostes i una profunda renovació de quadres territorials, amb una executiva també amb una mitjana d’edat de 47 anys en la qual s’ha reelegit a Carles Peris com a secretari general.

LA UNIÓ anima als consumidors durant aquests dies i durant tot l’any a adquirir productes de proximitat que tenen una qualitat i una seguretat alimentària contrastada. Per al comiat d’enguany si se’ns permet recomanem menjar el raïm embossat del Vinalopó a fi de fer costat a uns productors que ho estan passant mal i brindar amb el nostre Cava de Requena.

ALGUNS REPTES DE 2023

Comencem 2022 amb una nova reforma laboral i farem el propi en 2023 amb el nou sistema que entrarà en vigor de cotització per als treballadors autònoms per compte propi segons els seus rendiments nets.

Aquest pròxim any tenim el repte de baixar els nostres costos de producció i també reconduir l’actual Llei de la Cadena Alimentària ja que no soluciona els problemes actuals dels productors.

El 2 de gener de 2023 entra en vigor el Pla Estratègic de la PAC (PEPAC), la nova reforma 2023-2027 que es preveu com la més complicada de la història i la de majors exigències burocràtiques. No està dirigida com seria desitjable principalment a les persones professionals i posseeix cada vegada més condicionants per a percebre una ajuda que cada any és més baixa.

En el segon semestre de l’any Espanya ostentarà la presidència de la Unió Europea, en el que hauria de suposar una oportunitat per a introduir en el discurs polític europeu tots aquells problemes i les solucions per al sector agrari espanyol i valencià.

Entrem en un any totalment electoral amb comicis locals, autonòmics i estatals. Demanem que no s’use al sector agrari com a eina de confrontació política i que els programes electorals dels diferents partits contemplen propostes en benefici de les persones llauradores i ramaderes que siguen efectives, reals i sobretot mesurables.

Desitjaríem que enguany es reduïsquen els robatoris de collites en les explotacions agrícoles i que hi haja un major relleu generacional amb la incorporació i permanència de cada vegada més joves, així com que les dones entren en la titularitat compartida de les explotacions perquè no és de rebut que només hi haja donades d’alta en la Comunitat Valenciana 18 dones. També que es rebaixen els mòduls fiscals agraris de l’IRPF per a compensar les pèrdues.

Finalment, animem a les diferents Administracions a impulsar de forma decidida la modernització i digitalització del sector agrari.