La XXIa edició de la Mostra de Teatre Capsigrany de Vilafranca va rebre a la Fúmiga, un grup de música en valencià d’Alzira que està saltant a la fama nacional els últims mesos.
La Fúmiga va començar fent versions de cançons a l’estil xaranga de carrer, però en els últims anys han anat creant les seues pròpies obres, això si, sempre recordant els seus orígens.
Artur Martínez i José Beteta, els cantants, conten com es va formar el grup, “érem un grup d’amics que tocàvem junts a la banda d’Alzira, una volta vam decidir formar el nostre propi grup i anàvem creant diverses festes autogestionades, fet que va derivar en el grup que coneixem avui dia”.
Expliquen, també, que després del seu primer disc ‘Espremedors’ i de l’EP ‘Pròxima parada’ ja estan treballant en el proper llançament, que eixirà a la tardor. La Fúmiga és un grup caracteritzat per la gran quantitat de col·laboracions que hi ha en les seues obres. Afirmen que gràcies a aquestes s’han generat unes relacions d’amistat molt enriquidores.
L’ampli públic al qual arriba la música d’aquesta banda ve donat pels llaços i la identitat comuns que es creen entre els dos aspectes, com són la llengua, la instrumentació que ens recorda a la banda de carrer o els missatges que es llancen.
La llengua mai ha sigut un impediment per a ells, expliquen que la segona ciutat on més els escolten és a Madrid. Recalquen que “si la música que fas agrada, pots arribar on siga, done igual la llengua en què ho faces” i fiquen d’exemple a un altre grup valencià Zoo, que està omplint sales a tot arreu.
Conten que la cançó protesta que els caracteritza es deu a l’adolescència que han viscut on la lluita era pròpia del País Valencià. Grups com La Gossa Sorda o Obrint Pas els han anat fent camí a la resta de bandes valencianes que han anat eixint a posteriori, entre elles La Fúmiga.
“Sempre que venim als Ports, l’acollida és molt familiar, ens acullen com a casa”, afirmava José Beteta moments abans d’eixir a l’escenari. En acabar el concert, es va reafirmar, ja que va ser un concert ple d’energia i d’alegria. El públic no es va poder resistir a ballar, això si, cadascú des del seu lloc i respectant les mesures de seguretat. Fou una nit de festa en la qual per una estona el públic es va oblidar tot el de fora i sols importava aquest moment.
