Març serà una data clau per a Ximo Puig. El dia 9 tindrà lloc a Morella, el seu poble, on tot va començar, un homenatge-acomiadament de la primera fila de la política. Després d’una vida dedicada a la res publica més pròxima, l’alcalde durant 17 anys de la capital d’Els Ports es mudarà a París com a ambaixador de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).
L’agrupació socialista del seu municipi li agrairà tots aquests anys com a líder. Primer com a alcalde, després com a diputat provincial amb el Palau de les Aules en mans del PSPV i posteriorment com a vicepresident de Les Corts amb Joan Lerma. Uns anys després ocuparia eixe lloc, el de cap del Consell, al capdavant del Botànic en un govern autonòmic de coalició que va haver de fer front, entre altres, a la pandèmia de Covid.
El Palau no li va fer perdre la perspectiva. El morellà sempre es va aferrar als seus orígens, on havia cultivat un enorme poder polític durant els seus anys com a primer edil. I d’un dels municipis més xicotets de la província, a diputat nacional, secretari general dels socialistes valencians, president de la Generalitat i, després del 28M, a ocupar un escó al Senat.
Quan ja semblava que havia ocupat la pràctica totalitat dels espais públics, va renunciar a la seua acta de senador i va aconseguir ajudar a pujar a la ministra Diana Morant com la seua successora abans de fer les maletes per a continuar la seua labor professional a París.
L’homenatge de l’agrupació del PSPV en la capital d’Els Ports és un suport públic a qui va tractar des de sempre de reconciliar a totes les famílies del socialisme encara que ell mateix protagonitzara ruptures com la que li va allunyar durant un temps de Pedro Sánchez. Puig es va aplicar la seua mateixa medicina per a la reunificació del ximisme i el sanchisme fins al punt que el seu nom va estar en les travesses de possibles ministres en l’actual Executiu central.
Ara fa un pas més per a ocupar un lloc de responsabilitat en l’OCDE, on li espera un sou superior als 130.000 euros bruts anuals, casa a París, cotxe oficial i despeses pagades. En el Château de la Muette, la seu de l’organisme, vetlarà pels interessos d’Espanya amb una altra mirada, un espai més allunyat de la política com la coneixia fins a la data però enormement influent a nivell mundial.
