La poesia i la naturalesa han sigut les partícips d’aquest cap de setmana a Vilafranca. El Festival de Poesia en Espais Rurals Oberts (PERA) ha portat al poble a poetes de tot arreu fent-los gaudir dels nostres paisatges i la nostra flora.
Aquest festival de poesia va sorgir al 2018 a Cantavella i a l’Anglesola degut al desig per connectar la natura amb l’art literari, doncs gran part d’aquest s’inspira en la terra i en la seua bellesa per al seu desenvolupament. Com afirma Ruth Sancho, organitzadora del PERA, “és el paisatge perfecte per a que un poeta escriga sense parar” i així ho fan veure en el lema d’enguany ‘La poesia mou muntanyes’.
En aquesta IV edició hem gaudit de poesia acompanyada de la música de Xavi Morató i Dolces Cançons, de visites guiades poètiques, de micròfons oberts on hem pogut escoltar a tot aquell que volia expressar-se per mitjà d’aquest art, de presentacions de llibres, taller de haikus, poesia escènica i d’una llarga sèrie d’activitats que han aconseguit omplir la vila de poesia. Afirma Ruth Sancho que, “aquesta edició s’ha organitzat molt fàcilment, gràcies a la voluntat de tots i totes els convidats”. Ens conta que l’any passat, pel contrari, va estar molt difícil degut a la Covid-19, per la qual cosa s’alegra que aquest any haja estat tant senzill.
Cada vegada aquesta trobada literària va expandint-se més i més, enguany ja han acudit 23 poetes, entre ells Josep Pedral, Isabel Serrano o Patrícia Crespo. Comenta Ruth que la seua realització i repercussió no haguera sigut possible sense l’ajuda de l’ajuntament, de la gent del poble i del Museu de la Valltorta, als que agraeix la seua implicació.
Laia i Maria Tena
En l’acte de clausura d’aquesta edició han destacat les dues joves promeses poetes vilafranquines, Laia i Maria Tena, que van llegir una sèrie d’obres escrites per elles. Ambdues comenten que van començar a escriure de menudes per a concursos i per a la família.
Maria Tena, la germana major, ens diu que va començar des de ben menuda escrivint per a ella, no obstant, li agradava compartir aquests textos en els del seu entorn i ens conta que, alguna volta escriu per a aniversaris de familiar i amics.
Laia, la més jove i ja guanyadora d’algun que altre premi, explicava que va començar a escriure per als diferents concursos que se li presentaven a l’escola, fet que provoca que escriga millor sota pressió.
