“Manifiesto sea a todos. Que nos, Blasco de Alagón, por nos y por todos nuestros sucesores, por la presente escritura, valedera en perpetuidad, os damos a vosotros Marcos de Villarlongo y García Navarro para que la pobléis, cierta heredad nuestra que está en el término de Culla, la cual heredad se llama Riu de les Truites (..). Asi os lo damos a vosotros, todo e íntegro, desde el cielo hasta la tierra (..). con aguas y ríos, con hierbas y pastos, con caza, con pesca, con leñas y árboles, con selvas, con montes, con montañas y llanos, con regadíos y secanos (…) a todos los habitantes pobladores y vuestros sucesores, la habitéis, la tengáis, la poseáis por todo el tiempo, franca, libre y pacíficamente”.
Més de dos-cents veïns de Vilafranca i La Iglesuela del Cid van tornar al Riu dels Truites. Molts, aprofitant una jornada assolellada, ho van fer caminant. Van fer una parada al santuari de la Mare de Déu del Llosar per seguir, per antics camins transhumants, fins la Pobla. A l’ermita de Sant Miquel es va celebrar la missa, a la plaça sonar la campana en el petit campanar i els majorals van repartir el panet beneït.
La trobada va reunir veïns de Vilafranca i de la Iglesuela del Cid. I és que el pont de la Pobla serveix de nexe d’unió entre Terol i Castelló. La frontera, teòrica, es va establir després de la divisió provincial del segle XIX. De fet els majorals eren de tots dos pobles.