-El rector vilafranquí, Eduardo García Salvador, ha rebut la Medalla de la Vila 2018
El reconeixement del seu poble, aqueix que per molt lluny d’ell que haja estat sempre recorda. El reconeixement d’una vida dedicada als altres. Una vida per a ajudar sempre que ha tingut l’oportunitat. Eduardo García Salvador va nàixer a Vilafranca el 23 de febrer de 1943 i, fins al dia d’avui, la seua vida està dedicada al sacerdoci i a ajudar al proïsme. Per aqueixa vida de dedicació i esforç, el municipi que li va veure nàixer ha decidit atorgar-li el seu més preuat guardó: Eduardo García Salvador rebrà el pròxim 17 de febrer, amb motiu del 779 aniversari de la Carta de Població de Vilafranca, la medalla de la Vila.
El rector, que ara viu i treballa a Les Alqueries, afirma sentir-se sorprès i agraït per aquest reconeixement. “Gràcies”. Aqueixa és la primera paraula que diu Eduardo García quan se li pregunta per aquest reconeixement. Gràcies al seu poble, al poble de Vilafranca per pensar en ell. Gràcies a totes les persones amb les quals ha conviscut durant aquests anys i que també formen part d’aquest guardó. I gràcies a aquells que han pensat en ell per a la Medalla de la Vila.
Així, mossèn Eduardo recorda com des del consistori de Vilafranca es van posar en contacte amb ell en repetides ocasions per a demanar-li informació sobre la seua vida. No obstant açò, aquest humil sacerdot mai hauria imaginat que atorgar-li aquest esment era el motiu de les trucades. “Volien saber sobre mi, però mai hauria somiat que for per açò”, afirma fent al•lusió al fet que en el seu moment creia que l’interès per la seua biografia estava assentat a escriure algun article per a la fulla parroquial o un altre mitjà.
Sempre treballant pels altre
Eduardo García Salvador va decidir fer-se rector una mica per casualitat. Per l’interès sobre el treball dels joves sacerdots de Vilafranca que feien activitats amb xiquets i joves. D’aquesta forma, es va anar formant-se i aprenent -és llicenciat en teologia, parla francès i ha participat en diferents cursos i seminaris- i va decidir que la seua vertadera vocació era el sacerdoci i ajudar als altres. Així, va ser ordenat a Altura en 1967.
Aqueix afany per ajudar al proïsme li va portar a viure durant diversos anys a Burkina Faso -de 1970 a 1977-. Allí va formar part de les missions de evangelització i va ajudar en la construcció i engegada, entre uns altres, d’un dispensari i una església. No obstant açò, mossèn Eduardo destaca del seu pas per Àfrica el conèixer a la gent i treballar diàriament en contacte amb els altres.
Ha sigut rector de diverses localitats com Castelló -la seua primera destinació va ser en la Concatedral de Santa María-, Benlloch, Serra d’en Garceran, Atzeneta, Xodos, Onda, Almassora, Useres, Costur i Les Alqueries. A aquest últim va destí va arribar en 2009 i ací seguirà fins que li diguen el contrari o fins que el cos aguante.
A més, dins de la seua vida professional, Eduardo García, qui forma part de l’associació de sacerdots rurals Prado, també ha sigut formador en el seminari Mater Dei de Castelló, ha treballat activament amb la Santoral Penitenciària, ha sigut delegat de les missions i ha participat en els programes Junior d’activitats per a xiquets i xiquetes.
A punt de complir 75 anys, el passat 5 d’agost va celebrar en el seu Vilafranca natal el seu 50 aniversari sacerdotal. Amb els seus familiars i amics va viure un emocionant dia per al record que, després, es va repetir a Les Alqueries, ja que “en assabentar-se van voler fer-me alguna cosa i el dia del Pilar van fer una missa i una xicoteta celebració en el meu honor”.
Sense cap intenció de retirar-se de moment, el pròxim mes de febrer escriurà al Bisbe per a “recordar-li” la seua edat, ja que així és com s’ha de procedir. Però no té cap intenció de deixar la seua labor de costat, ja que, juntament amb la seua edat i situació mèdica, també li dirà que és “voluntari per al que em puguen necessitar o el para el que puga ser útil”. “Mentre la salut dure seguiré ajudant” afirma sense dubtar.
