Un viatge per l’Alt Maestrat

Per

29/09/2017

922

PUBLICITAT

La comarca de l’Alt Maestrat, a l’interior de la província de Castelló, amaga centenars de secrets i misteris. Els actuals carrers i carrerons que creuen els municipis que ho componen ja van ser recorregudes fa centenars d’anys per cavallers i nobles. Les seues muntanyes, i les coves que en elles trobem, van ser fa milers d’anys lloc de recer dels primers homes i dones que van habitar en la Península. Tal és així, que un dels assentaments prehistòrics més reconegut a nivell internacional es troba precisament ací, en la Cova Remígia.

Ares del Maestrat guarda juntament amb Benassal un dels majors vestigis de cultura prehistòrica que ha arribat fins als nostres dies. La Cova Remígia, declarada Patrimoni de la Humanitat de la UNESCO, es troba en Ares, en el Barranc de la Gasulla, i amaga entre els seus murs prop de 750 pintures rupestres amb 7.000 anys d’antiguitat. Per la seua banda, el Racó de Nando, a Benassal, mostra al visitant una mica més d’una vintena de gravats paleolítics. Figures humanes, representades pel arquetípic arquer, animals i escenes de caça de diferent índole conformen el gruix del tresor artístic-prehistòric de l’Alt Maestrat, que també pot apreciar-se en altres punts de la comarca com Culla.

Però sens dubte, si hi ha alguna cosa que representa a aquesta última localitat, és la seua importància en l’Espanya de l’edat mitjana. Culla va ser assentament musulmà fins a la Reconquesta, quan va passar a formar part de la Corona d’Aragó i, posteriorment, a l’Ordre del Temple a qui li va ser venuda. La presència dels cavallers templers en el municipi està plena de llegendes i misteris i, sobre ells, s’assenten moltes de les edificacions que actualment podem visitar, com són l’ermita de Sant Cristòfol o el Carrer de la Font. No obstant açò, si hi ha alguna cosa que representa a Culla i que envolta a diversos municipis de la comarca és el seu castell. L’espectacular fortalesa àrab era coneguda per la seua importància estratègica en el territori i, per açò, durant segles va ser el centre de la Setena de Culla, una agrupació de localitats que englobava a les actuals Culla, Benassal, Atzeneta, Vistabella, Vilar de Canes, La Torre d’en Besora i Benafigos.

Les construccions medievals, pertanyents als segles XIII, XIV i XV tenen un gran pes en el conjunt arquitectònic del Maestrat castellonenc. Cuidades i restaurades per a la seua visita i gaudi es troben diferents edificacions a Benassal, Ares, Culla i Catí. Recórrer els seus carrers és sinònim de passejar sobre la nostra història, ja que difícil es fa trobar una cantonada en la qual no quede alguna resta medieval.

Un viatge a Benassal sense visitar el Castell de la Mola, el qual acull actualment el Museu Arqueològic de l’Alt Maestrat, o el Forn de Dalt seria un viatge incomplet. A Culla hem de visitar el Molí de l’Orde per a conèixer com vivien els nostres avantpassats però tampoc hem de perdre ull de les rajoles dels carrers, ja que parets i sòls amaguen frases d’antany. En Ares cal endinsar-se en La Mola. Aquesta cova que creua, de banda a banda, la muntanya del mateix nom alberga avui dia un museu en el qual s’arrepleguen peces i moments de la història del municipi des de la prehistòria fins a les Guerres Carlistes. I ens queda Catí. Cada pas que dónes ho fas igual que ho feien els antics pobladors. Les cases i carrers mantenen intacte el traçat medieval del municipi fent de cada moment una experiència única.

Mentre que aquests municipis amaguen en els seus cascos urbans i històrics trossos de cultura, els seus boscos guarden alguns dels últims racons de flora mediterrània més bells i millor conservats de la Comunitat Valenciana. El Barranc dels Horts en Ares, pertanyent a la Fundació Caixa Castelló, conserva intacte l’esplendor dels boscos de carrasques i roures. Benassal ens delecta amb el Bosc del Rivet, 16 hectàrees de roure mediterrani que han sobreviscut al pas del temps i la desforestació. Un gran arbre ens dóna la benvinguda a Culla. La Carrasca mil·lenària ens deixa perplexos per la seua gran envergadura i, es conta, que sota la seua frondosa copa es refugiaven un escamot de soldats durant les Guerres Carlistes. I que seria de Catí sense l’Avellà. Aquest bell paratge, dedicat a la Mare de Déu de l’Avellà qui es diu li va retornar la vista i la salut a una anciana amb les aigües de la deu, envolta al viatger en calma i tranquil·litat. Una pau que es veurà augmentada si es decideix entrar a la Casa de Banys i gaudir de les propietats curatives de l’aigua de la deu de les quals parla la història popular.

Una relaxació sense igual de la qual també es pot gaudir a Benassal. Es diu que les seues aigües, les quals es comercialitzen per al seu ús, són immillorables per a les persones amb dolències de renyó. En la deu de Benassal, la Font d’en Segures, també ens trobem amb un cuidat balneari, un lloc perfecte per a perdre’s i gaudir d’una jornada diferent.

Però no hauríem visitat l’Alt Maestrat sense haver provat algun dels productes típics d’aquesta comarca. En els entrants no hem de perdre l’oportunitat de preguntar pel Formatge de Catí, que encara avui dia segueix elaborant-se de forma tradicional. El tombet, un guisat de carn de be, com a plat principal i la tòfona negra en alguna de les elaboracions són típics d’aquesta zona. A més, en les postres no pot faltar alguna fruita seca… els ametllats d’avellana, per exemple, estan exquisits.