Un sopar literari a l’Escudella, de la A a la Z

658
PUBLICITAT

Emilio Pons, cuiner del restaurant l’Escudella prepara, anualment i des de fa 8 anys, un sopar literari al seu restaurant. Després d’oferir aquest servei de forma ininterrompuda durant tants anys, cal plantejar-se quin és el secret d’aquesta proposta gastroliterària que, segons la clientela, és un èxit assegurat.

La idea dels sopars literaris a Vilafranca naix arran d’un sorteig que oferia la biblioteca als seus lectors i lectores pel mes del llibre. En les primeres edicions, l’objectiu dels àpats literaris era parlar de llibres i de literatura. Dues persones amb dos acompanyants, els agraciats del sorteig, s’asseien al voltant d’una taula. La primera proposta, per tant, consistia en que els comensals endevinaren el llibre que representava el plat que tenien al davant.

L’èxit de la proposta va evolucionar i en els anys següents el sopar es va focalitzar en una sola novel·la, amb l’objectiu de que allò que hom havia llegit ho veiés representat al plat. La iniciativa suposa la unió dos arts compartits per molta gent: la literatura i la gastronomia. Como agua para chocolate i La volta al món en 80 dies van ser les primeres propostes gastroliteràries, fins que tot plegat va esdevenir en un festival com a tal. El festival gastroliterari Xilòfag naixia al 2019 amb El petit príncep com a bandera. Un cap de setmana ple d’activitats organitzades des del club de lectura on el sopar literari és cita obligada. La segona edició del festival s’ha organitzat al voltant del Guardià de les trufes, la primera novel·la del vilafranquí Fèlix Edo Tena.

Com es concep un sopar literari des del punt de vista culinari?

La primera tasca que fa Emilio abans d’abordar el repte és adquirir una llibreta blanca, sense quadres ni ratlles i un paquet de pòsits. Amb la ment oberta i sense deixar-se influenciar per res, aborda la primera lectura de la novel·la escollida. Aquesta primera aproximació al text la fa de manera convencional, com qualsevol amant de la bona literatura quan s’endinsa en les pàgines de qualsevol llibre. Tot seguit, arriba la segona fase, llegir i rellegir cada fulla subratllant, i anotant a la llibreta tot allò que li crida l’atenció.

Pot arribar a llegir la novel·la fins a quinze vegades per enllestir el sopar (quinze vegades ha llegit, per exemple, El guardià de les trufes). Arriba un moment que el llibre es converteix en un àlbum de fotos a la seua ment. Fins al punt que ell acudeix al text per buscar aquestes imatges i anar construint.

El sopar literari no és només una menja suculenta; l’acompanya un repertori al seu voltant ben orquestrat de xicotets detalls i de subtilesa que l’eleva a categoria d’experiència amb característiques de show. Per exemple, una part de la “famosa llibreta en blanc” es destina a les propostes d’ambientació acústica i a la llista de reproducció per submergir els hostes en l’aura del llibre. Amb El guardià de les trufes, a l’arribada tothom podia sentir el silenci i el zumzeig del vent (de ponent) que inicien la novel·la.

Entrada del restaurant

Alhora, en primera instància i acabats d’asseure, el restaurant proposa a la clientela un reset: una proposta per oblidar-ho tot per unes hores i endinsar-se en la novel·la. Un joc que permeti fer activar el clic.

I és que el sopar literari, per a Emilio i el seu equip, no suposa plasmar a la taula allò que apareix al llibre. Això seria allò fàcil. Els sopars literaris de l’Escudella van mes enllà. Esdevenen una valoració i una interpretació culinària de la novel·la; les impressions del xef servides en forma de menja. Per tant, com bé esmenta Emilio “és importantíssim el factor sorpresa” i que el client vinga predisposat a deixar-se colpir per la proposta.

Emilio mostra la seua perspectiva del llibre. Tanmateix, la visió del cuiner i la de l’autor no sempre poden coincidir. El cuiner es fa el llibre seu a través dels fogons i hi bolca els seus pensaments, sentiments i reflexions. Ara bé, quan els plats són servits a taula els hostes fan la seua pròpia interpretació de la interpretació que fa el cuiner, de la interpretació que ha fet l’autor, en aquest cas, de la vida. Tot plegat és un joc d’interpretacions constant. Aleshores, quan els plats veuen la llum, que deixen pertànyer al cuiner.

És per això que és tant important llegir la novel·la proposada prèviament per poder gaudir de l’experiència plenament. Sempre hi ha aspectes molt subtils al llarg del sopar que no es perceben si no es llig el llibre. I és que no només s’aborda el gust en aquesta proposta gastroliterària. Tot plegat suposa un compendi d’impressions a través dels cinc sentits.

A títol anecdòtic, enguany ha estat la primera vegada que l’autor del llibre objecte del sopar literari ha assistit a l’àpat. De forma inconscient, s’ha establert un xoc directe entre les interpretacions de tothom. Alhora, en aquesta edició Emilio s’ha permès la llicència de proposar un final alternatiu a la novel·la, a través del mateix sopar.

Hem heretat la terra dels nostres pares i la tenim llogada als nostres fills

Aquesta frase es presentava en forma de snack inicial per inculcar als assistents el missatge a la manera com ho feien els clàssics: una frase recurrent gravada a foc (en aquest cas a mel). Per a Emilio, el missatge del Guardià de les trufes és clar: “la terra no ens pertany, però l’hem de cuidar”.

Aperitiu: snack que alimenta panxa i ment

El menú

El reset inicial serveix per fer discórrer a la clientela des de la rialla a la mudesa amb l’objectiu de reflexionar sobre les arrels i sobre el llegat per a les generacions futures. Això dona pas a l’aperitiu amb la frase recurrent. Tot seguit un rastre de plats elaborats a partir dels ingredients que els masovers feien servir en cada estació de l’any (cudol del riu de Montlleó, el pa de fogassa és més bo, motxilla per anar a l’escola, anem de matança, alforges amb pots i bureo al Molí Colau). Entre plat i plat un vídeo que remet a un capítol del llibre però amb espai per a la reinterpretació.

Vídeo corresponent al capítol de la Primavera

El sopar literari és un treball grupal, d’Emilio i del seu equip. La finalitat màxima és “que la gent vinga a emocionar-se i a deixar-se emocionar amb la ment oberta. El feedback posterior sol ser positiu, malgrat que Emilio sempre està obert a escoltar les crítiques i les noves propostes per superar-se en la següent edició. A més, el sopar literari permet al cuiner experimentar nous plats, noves elaboracions i noves maneres de pensar i treballar que, evidentment trasllada posteriorment als seus futurs plats i cartes.

També es deixa espai per a la reflexió. Amb el sopar gastroliterari del El guardià de les trufes s’intentaplasmar la idea de que “som fills d’una història que encara crema als nostres camps i boscos; que en aquella època als masovers potser no se’ls donava el dret ni el temps de pensar, però tenien més capacitat de decisió que la població actual i que durant un temps, el benestar de la gent del poble, es devia a aquells que habitaven els masos”.

Escultura feta amb peces trobades passejant pel terme de Vilafranca

De la A a la z

art

blanc (en)

club de lectura

experiència

delicadesa

factor sorpresa

gastronomia

història

imatges

joc

feedback

literatura

ment oberta

novel·la

orquestrat (repertori ben)

perspectiva

quinze

reset

subtilesa

terra

unió

vent

show

xilòfag

any

zumzeig