El servei de Pneumologia Pediàtrica de l’Hospital La Fe de València, en col·laboració amb la Fundació NHS de Guy’s and St Thomas Hospital de Londres i l’Hospital Universitari de Ginebra ha publicat en la revista ‘Journal of Allergy and Clinical Immunology’ l’estudi ‘Pronuts’, que demostra que menors amb al·lèrgia a una fruita seca poden menjar de manera segura, de mitjana, altres nou fruites seques, cacauet o sèsam, dels onze provats.
El responsable de la Unitat de Neumo-Al·lèrgia Infantil de la Fe i director d’aquest estudi, Antonio Nieto, ha assenyalat que “fins avui, quan un xiquet era al·lèrgic a una fruita seca, es recomanava amb freqüència que eliminaren tota l’altra fruita seca, així com els cacauets i les llavors de sèsam de la seua dieta”.
Tal com ha afirmat, “aquestes restriccions dietètiques redueixen la qualitat de vida d’aquests xiquets i, sovint, són una font d’ansietat per a les famílies, ja que impliquen haver d’excloure molts aliments de la dieta i controlar de prop la composició dels menjars que es mengen fora de la llar”.
En aquest sentit, l’estudi ‘Pronuts’ ha demostrat, en primer lloc, que els xiquets i les xiquetes amb al·lèrgia a una fruita seca poden menjar, en mitjana, altres nou tipus de fruit secs.
També ha mostrat que el 60% de menors amb al·lèrgia a una fruita seca té o tindrà al·lèrgia a més d’un i que la coexistència d’al·lèrgia a certa fruita seca difereix d’una regió geogràfica a una altra. Així, a València les al·lèrgies més freqüents (en ordre descendent) van ser a anou, anou pecana, avellana i cacauet.
A Londres, a cacauet, anou, avellana i anacard i, a Ginebra a anacard, cacauet, pistatxo i avellana. La freqüència de consum i l’edat d’introducció de la fruita seca, així com els pòl·lens presents en el medi ambient (per reaccions creuades) podrien explicar aquestes diferències.
Així, ha conclòs Nieto, “aquest estudi mostra que, amb un programa d’introducció acurat, sota supervisió mèdica, és possible descobrir amb precisió a quina mena de fruita seca, cacauet o sèsam tenen al·lèrgia aqueixos menors. Això els permet no haver d’evitar-los tots i reduir considerablement les restriccions alimentàries”.
Mètode de l’estudi
Les al·lèrgies al cacauet, fruita seca i sèsam afecten el 1,4% de menors a tot el món i la seua freqüència va en augment.
L’estudi ‘Pronuts’ es va iniciar l’any 2012 i es van incloure, inicialment, 159 menors de 0 a 16 anys, amb al·lèrgia confirmada almenys a un dels següents: ametla, anacard, avellana, cacauet, coquito del Brasil, anou, anou de Macadàmia, anou pecana, pinyó, pistatxo, sèsam.
Es va investigar si en un xiquet al·lèrgic a una fruita seca podrien introduir-se altra fruita seca, el cacauet o el sèsam en la seua alimentació. Per a això, es van realitzar proves de provocació oral, que consisteixen a donar-li a menjar aqueixos aliments d’un en un, sota supervisió mèdica, en funció de proves en la pell i anàlisi de sang.
Les proves es van dur a terme primer a l’hospital sota supervisió mèdica, i després se’ls va demanar als pares que introduïren regularment en la dieta dels seus fills la fruita seca que toleraven en la consulta.
Precaució
Durant aquest estudi les proves i la provocació amb els aliments es van dur a terme sota estreta supervisió mèdica. De fet, poden causar reaccions al·lèrgiques greus. Els pares de menors al·lèrgics no deuen en cap cas intentar reproduir aquest programa sense supervisió mèdica especialitzada.
