Els treballs arqueològics que s’estan duent a terme amb motiu de les obres d’adequació del santuari de Sant Joan de Penyagolosa han tret a la llum restes de la cimentació del que podria ser la primitiva església medieval de l’enclavament.
Les excavacions, dirigides pels arqueòlegs Pablo García Borja i Joan Enric Palmer Broch, han permés localitzar uns fonaments antics situats sota la façana est de l’actual església, que corresponen a la capçalera del temple i al transagrari. Les restes constructives localitzades pertanyen a una fase anterior a l’edificació barroca actual i estan formades per dos murs disposats en angle recte, construïts amb mamposteria lligada amb morter de calç i reforçats amb blocs de carreu en les cantonades.
El mur de majors dimensions supera els 5 metres de llargària i els 70 centímetres d’amplària, i discorre en paral·lel al mur del darrere del transagrari. Perpendicularment, a aquest, es conserva un altre mur que penetra per sota de la cimentació de l’església actual.
L’excavació dels estrats relacionats amb aquests murs ha permés recuperar diversos materials arqueològics que daten preliminarment aquests vestigis entre els segles XIV i XV. A l’espera de completar l’estudi dels materials, tant els arqueòlegs com els tècnics de la Delegació de Patrimoni Cultural del Bisbat de Sogorb-Castelló apunten que es tractaria de les restes de l’església medieval de Sant Joan de Penyagolosa, fins ara només coneguda a través de fonts documentals, o bé d’una construcció annexa vinculada a aquesta, ubicada a la zona de l’antic presbiteri.
A més, els treballs han tret al descobert dos nivells d’incendi corresponents a moments diferents, un dels quals podria situar-se a inicis del segle XVIII, coincidint amb la guerra de Successió. Aquesta evidència reforçaria la hipòtesi que el temple barroc actual —la construcció del qual es va iniciar cap a mitjan segle XVII— es va alçar després de transformacions importants i episodis de destrucció, tal com ja recollien estudis històrics previs a aquesta intervenció.
Tant el vicari general, Mn. Javier Aparici, com l’arquitecte diocesà, Sr. Ángel Albert, han visitat el santuari i han pogut comprovar in situ les troballes. Els responsables del projecte destaquen la rellevància d’aquest descobriment per a entendre millor l’evolució històrica i constructiva d’un dels enclavaments religiosos més emblemàtics de la província de Castelló.
