D’aquesta manera la comarca obté ingressos dels qui van a les muntanyes. Fins i tot s’ha regulat un permís especial per als que busquen amb finalitats comercials. L’interès aquesta temporada és màxim, ja que els bolets són abundants, després de les tempestes d’agost. De fet, tan sols en la Iglesuela del Cid, l’Ajuntament ha expedit fins a 100 permisos entre els veïns de la localitat, molts més si es té en compte els adquirits per forans als bars i punts de venda.
Mentrestant a Castelló es manté com a única regulació l’ordre de la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi Ambient, que estableix en sis quilos per persona i dia la quantitat màxima a collir. Res es refereix al cobrament de llicències, encara que es va obrir la porta al fet que els propietaris privats puguin delimitar els seus boscos per a la recerca de bolets.
A Aragó a les botigues, ajuntaments i panells informatius s’explica la regulació i com s’ha d’identificar cada persona o vehicle. A Castelló els boletaires campen al seu aire i poc pregunten si es tracta de muntanyes públiques o privades a l’hora d’introduir-se al bosc. El preu que es cobra a Terol serveix per contractar personal que es fa càrrec del control del vedat micològic i genera ingressos a la zona. La Guarderia Micològica col · labora amb la Guàrdia Civil i els Agents Forestals. A Castelló els controls són mínims o inexistents. A més la normativa de la Comarca del Maestrazgo també estableix com s’actuarà en el cas que la recerca de bolets coincideixi amb les batudes o temporada de caça. A Castelló els cercadors campen al seu aire, obren tancats de bestiar propiciant que les vaques o surtin de les zones protegides. I així temporada rere temporada. A l’altre costat del Riu de les Truites els bolets són un altre món.
