Persones i col·lectius vilafranquins guarden un tros de la seua vida a les Fonts del Llosar

137
PUBLICITAT

El passat cap de setmana les Fonts del Llosar van acollir un acte on l’emoció i el pas de temps van ser els protagonistes. 5 persones i 2 col·lectius de Vilafranca van soterrar objectes amb una gran història al darrere per a conservar-los al llarg dels anys. Aquest projecte ha estat ideat per José Antonio Portillo.

A l’entrada de les Fonts del Llosar es va explicar el projecte del ‘Museu del temps’ i, acompanyats de música, es va procedir al primer soterrament. Sergi Albert va soterrar un pot de Dièsel, per a ell, la “sang que mou la societat i l’economia mundial” avui dia. El pot contenia una quantitat de Dièsel que costa de formar-se entre 10 i 100 milions d’anys. Aquest soterrament és una reflexió sobre l’ús massiu d’aquest combustible i la importància d’intentar millorar i redissenyar el seu consum.

Seguidament, el grup ‘els cocodrils’, format pels i les alumnes de la classe de 5é de primària del C.E.I.P Don Blasco de Alagón, van soterrar un quadern fet per ells anomenat ‘Som afortunats de viure a un poble’. Amb aquest posen en valor tot l’avantatge de viure a Vilafranca, i soterrar-lo és una manera de mantindre eixes arrels que ara tant posen en valor durant el pas del temps.

Mercedes Pitarch, després, també va soterrar el seu objecte. Un quadre que va fer durant la guerra civil va ser l’objecte que va elegir per a guardar els records que encara conserva en la seua memòria d’aquella època. Anècdotes i històries de Mercedes es quedaran refugiades a les Fonts del Llosar.

També, Enric Beltrán va voler guardar un tros seu al Museu del temps. El seu objecte va ser una esquella que van soterrar al costat de la font. Amb aquest objecte, que és una representació del seu dia a dia, Enric va voler donar importància al treball de la terra i a la necessitat de cuidar-la sense explotar-la. Així, Enric posa en valor la vida al mas que ell mateix ha escollit per viure.

Les Fonts del Llosar també amaguen ara un espill d’Alba Loras. Ella contava que volia soterrar aquest objecte “no per a oblidar una de les etapes més dures de la meua vida, sinó per recordar que un moment difícil m’ha fet ser la persona que sóc ara”. I és que Alba va patir un tumor cerebral que li va provocar paràlisi facial, aquest era l’espill que utilitzava durant la seua recuperació. A més, aquest objecte està soterrat a un lloc de l’Arborètrum des d’on es veu sa casa, on es va recuperar. Una història de superació que quedarà guardada al llarg del temps.

Juan Dolç va decidir soterrar el seu primer arnés d’escalada. Aquest objecte va ser soterrat al final de les Fonts del Llosar, cap a la muntanya, la zona de confort de Juan. Així doncs, ell ha decidit enterrar aquest objecte per a guardar un aspecte que ha sigut molt important en la seua vida. L’escalada ha estat una de les coses més boniques de la seua vida i així ho ha volgut compartir amb la resta del poble.

Finalment, un altre col·lectiu també va soterrar una part especial. Un grup de joves nascuts el 2006 i 2007 va soterrar una placa amb un codi que condueix a una llista de reproducció musical. Ací s’hi troben cançons que han sigut especials per a aquest grup al llarg de les seues experiències. A més, la placa també conté una foto d’Eva, Rebeca, Ainhoa, Laia, Noa, Tania, Sofia, Sara, Alba, Jimena, Luna i Rubén, els integrants d’aquest col·lectiu.

Així doncs, quatre d’aquests soterraments es feren el dissabte i tres el diumenge. Mitjançant codis QRs ubicats per les Fonts del llosar es pot fer el recorregut i connectar amb l’objecte soterrat i la història que conté. Així s’ha creat aquest museu de l’aire lliure. Des de l’organització agraeixen a tota la gent que ha participat i que va acudir a veure l’acte. A més, afirmen que va fer molt bona hora i hi va haver molta gent. És així com Vilafranca ara conserva un trosset de les vides de diferents veïns i veïnes i els protegira del pas del temps.