Des de temps immemorials els veïns dels territoris de l’Alt Maestrat Human Land, composat per Catí, Benassal, Ares i Culla han dut a terme diferents rogatives i peregrinacions per a fer peticions o donar gràcies als sants i patrons fundadors dels seus municipis.
Així, a Alt Maestrat hi ha dues peregrinacions que porten segles realitzant-se i que evoquen tradició, cultura i devoció a grapats. Aquestes són la Rogativa de Culla a Sant Joan de Penyagolosa i la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort.
En la primera d’elles, la Rogativa de Culla a Sant Joan de Penyagolosa, els veïns de Culla recorren la distància que separa el seu municipi de l’ermitori de Sant Joan. Aquesta peregrinació es realitza el divendres i el dissabte de la setmana del Corpus Christi.
Està considerada com una de les peregrinacions més antigues de la província de Castelló, ja que els documents més antics que es conserven sobre la realització de la rogativa daten de 1404. A més, un detall que la fa especial i única, és que conserva pràcticament intactes tots els rituals de l’Edat Mitjana.
L’objectiu de la rogativa era implorar per pluges que propiciaren bones collites. A més, segons s’arreplega en el ‘O Vere Deus’ – cant que encara avui dia es manté durant la peregrinació- també es demanava per la gràcia de Déu, salut i pau.
La rogativa parteix de Culla el divendres i, fent nit a Sant Joan de Penyagolosa, torna al municipi el dissabte. A l’arribada a la localitat, els pelegrins seran rebuts per la processó de Els Pendons -estendards medievals d’altura considerable- i per tots aquells que no han participat en la peregrinació.
Cal assenyalar que la Rogativa de Culla a Sant Joan de Penyagolosa està declarada Bé d’Interès Cultural Immaterial.
L’altra peregrinació ancestral de l’Alt Maestrat Human Land és la Rogativa de Catí a Sant Pere de Castellfort. Té lloc cada primer dissabte i diumenge de maig i, en ella, els veïns de Catí i tots aquells que volen participar recorren el camí circular que porta des del municipi fins a l’ermita de Sant Pere de Castellfort.
Les primeres referencies documentades que es troben d’aquesta peregrinació daten del segle XIV. Així, durant la jornada del dissabte, en la qual es duu a terme el recorregut de pujada, la romeria travessa l’Avellà, La Llècua i el casc històric d’Ares del Maestrat fins a arribar al seu destí. Durant tota la peregrinació la creu i les banderes acompanyen als romers, així com els càntics del ‘O Vere Deus’. És d’especial interès el moment de l’arribada de la rogativa a Sant Pere de Castellfort, ja que allí els peregrins són rebuts amb calderes de coure plenes de faves i arròs. El diumenge al matí, ‘Els Catinecs’, que és com es coneix als participants en la processó, emprenen el seu camí de tornada al seu municipi.
Com a dada curiosa de la peregrinació, cal assenyalar que els participants vesteixen tradicionalment capes negres o marrons i una barretina. Així mateix, és habitual realitzar la peregrinació tant a peu com a cavall. A més, per tradició, aquell menjar que es consumeix són aliments que ja podrien haver-se consumit en els començaments de la rogativa com el formatge fresc, el brull o la mel.
-Benassal i Sant Cristòfol
El dilluns de Pasqua de Pentecosta és dia de festa a Benassal. Els seus veïns peregrinen fins a l’ermita de Sant Cristòfol. En l’ascensió no falta la parada a l’ermita de Sant Libori, en la Font d’en Segures.
Dies abans els majorals hauran reunit als seus coneguts en un dels forns de la localitat per a elaborar la tradicional prima que es reparteix a la part alta de la muntanya.
En l’ascensió cap a Sant Cristòfol crida especialment l’atenció “La Rècua”. Es tracta d’un tir de cavalls engalanats amb sàries amb molt de color. Porten la prima que es distribueix després de la missa.
-Tradició en Ares
A Ares del Maestrat són nombroses les peregrinacions que se celebren fins a les ermites del seu terme municipal. Per la Santa Creu els seus veïns es desplacen fins a la masia de Santa Elena on s’alça una majestuosa ermita. Realitzen el recorregut a peu. Després de la missa també té lloc el repartiment de la prima que, com en el cas de Benassal, també està decorada amb els singulars plecs que les caracteritzen.
