L’Art Rupestre Llevantí va ser declarat Patrimoni de la Humanitat en 1998 per la Unesco, conformant l’única expressió de la província de Castelló amb aquest reconeixement. Hauria de ser objecte d’orgull i hauria de tenir el tractament, cura i inversió que mereix. Però la joia continua amagada al cofre i amb pols. Serveixin per explicar-ho els següents exemples.
En Tírig es troba al Museu de la Valltorta, el centre d’interpretació de tot l’art rupestre llevantí. Està situat a prop de la cova dels Cavalls, un dels màxims exponents artístics que podem trobar en tot l’interior castellonenc.
La Generalitat Valenciana és l’administració titular del museu. Des de fa temps reclamem que es reparen els accessos a aquest, ja que l’asfaltat presenta nombrosos clots i, per tant, oferim una imatge que dista molt del que esperen trobar els milers de turistes i visitants i de la decència que mereix un monument de tals característiques. L’Ajuntament, en la mesura de les seves possibilitats, repara els clots, però la nostra economia no dóna per a més.
El mateix passa amb una cosa tan simple com les bombetes de l’interior del museu: fallen i no es substitueixen. En els últims mesos, des de la direcció del Museu s’ha sol·licitat que s’instal·le il·luminació led per estalviar costos. La inversió es recuperaria en només dos anys, tampoc hi ha pressupost. Ho demanem a l’anterior govern i l’actual. I ara que es compleix un any dels nous gestors és moment de dir que tot segueix igual. La Valltorta sí sí, però no no.
A més, des de fa anys no funciona l’audiovisual interactiu que es visionava a la sala que reprodueix a mida natural la Cova de Cavalls, a l’interior del museu. En reiterades ocasions hem sol·licitat que el reparen però a dia d’avui els milers de visitants continuen sense poder gaudir del mateix.
I la manca d’atenció no s’acaba aquí. L’Ajuntament de Tírig, un poble amb 500 habitants, va ser qui es va gastar 18.000 euros en un sistema d’audioguies en diversos idiomes per a prestar una correcta atenció als visitants, tant nacionals com estrangers, que malgrat aquestes mancances vénen a visitar-nos cada dia, cada mes, cada any.
I hi ha més. Des de 2009 l’Ajuntament de Tírig té aprovada una ordenança per poder cobrar per les visites als abrics del seu terme municipal, entre un i tres
euros. Però seguim sense arribar a un acord amb la Conselleria per poder aplicar-la. A canvi oferim fer-nos càrrec del manteniment, contractar una persona que realitze les visites guiades per l’interior del centre d’interpretació i potenciar l’arribada de visitants. En definitiva, fer tot el necessari per situar aquest enclavament de l’interior on es mereix. I si ho fem és per donar un impuls turístic tant al municipi com a la comarca, i així tractar de suplir tot el que al titular del museu li correspondria fer. Però ni així. Segurament estem molt lluny de València.
Ens encarreguem de tallar la gespa, de recollir les escombraries que es genera en l’entorn, de reparar els camins, de tots i cadascun dels detalls de què s’oblida la Generalitat Valenciana.
En l’últim any segueix paralitzada la tramitació per a la declaració del Parc Cultural de la Valltorta-Gasulla i el museu, actualment sense director al capdavant, és objecte de la deixadesa i oblit per part dels responsables de patrimoni de l’administració autonòmica. Els asseguro que no és plat de bon gust escriure aquestes línies, però la Valltorta necessita ajuda i compromís traduït en inversió, una ajuda a l’altura d’un bé declarat Patrimoni de la Humanitat. I si no estan disposats a ajudar, almenys permetin a Tírig obtenir ingressos que donin un impuls al museu i als abrics que conserven aquest patrimoni únic i, amb això, millorar la qualitat de vida i la perspectiva de futur dels nostres habitants.
Des de l’Ajuntament de Tírig hem impulsat i col·laborat en iniciatives com 4D Vull, un projecte pioner de realitat augmentada que permet veure en mòbils i tauletes les pintures com mai s’han apreciat, finançat pel Ministeri de Educación.También ens hem posat en contacte amb la Diputació per arreglar els accessos i ja ens han ofert finançament per reparar-los, sempre que intervingui conjuntament la Generalitat a l’asfaltat del tram que ofereix un estat lamentable. I és que els accessos són fonamentals per impulsar l’interior. Ho hem comprovat amb la carretera que s’ha construït des Salzadella, la qual ens ha permès una cosa tan senzilla com que els autobusos puguin arribar sense dificultats a la Valltorta. La carretera va ser executada per la Diputació de Castelló i oberta al trànsit a 2015.
També des de l’Ajuntament hem elaborat un programa anual de visites guiades que, a més de la Valltorta, ofereix recorreguts pel Museu Puig Roda o pel ric patrimoni de pedra en sec amb què compta el municipi. En la mesura de les nostres possibilitats estem treballant per potenciar l’arribada de turistes però, insisteixo, necessitem ajuda. Primer per el bàsic i posteriorment per promocionar i situar aquesta meravella d’alt valor cultural i immens potencial turístic on es mereix. Escolteu, si us plau, a la Valltorta.
