Olocau del Rei planta cara a Educació per defensar el valencià al col·legi i denuncia el menyspreu del Consell a la voluntat de les famílies

139
PUBLICITAT

Olocau del Rei ha alçat la veu davant la possibilitat que la Conselleria d’Educació canvie unilateralment el projecte lingüístic de l’aulari local i elimine la línia en valencià, que fins ara s’ha impartit amb total normalitat dins del CRA Els Ports. I això a pesar que la comunitat educativa va de manera pràcticament unànime continuar en la línia en valencià en la consulta de la llengua base convocada per la Generalitat el mes de març passat.

L’alcalde d’Olocau del Rei, Sergio Guillén, ha sigut contundent en defensar el model actual: “Encara que som un municipi històricament castellanoparlant, el 100% de les famílies de primària van votar a favor de continuar amb la línia en valencià. És una qüestió de sentit comú: no podem tancar-nos portes. Els nostres fills i filles continuen els estudis en valencià a l’institut de Morella i, després, a la universitat. No volem que tinguen menys oportunitats que altres pobles”.

Guillén ha denunciat el tracte desigual que podria patir el municipi: “No entenem que La Mata i Forcall, dins del mateix CRA, continuen amb línia en valencià i que Olocau quede despenjat. Això dificultaria molt la gestió educativa i posaria en risc el futur del nostre alumnat”. A més, ha criticat la falta de comunicació amb la Conselleria: “Només hem tingut resposta de la inspectora. La carta enviada al conseller no ha tingut contestació, ni hi ha hagut cap contacte formal. No sabem com serà la línia el curs que ve, i això és insostenible”.

Suport del PSPV-PSOE

Davant d’aquesta situació, el Grup Parlamentari Socialista ha mostrat el seu suport a Olocau del Rei. El portaveu d’educació del PSPV-PSOE a Les Corts, José Luis Lorenz, ha exigit que “es respecte la llei i els resultats de la consulta lingüística pensant en l’interés dels i les alumnes”. Lorenz ha advertit que “si el conseller Rovira incompleix les seues pròpies normes, s’entra en una situació d’inseguretat jurídica que fa impossible educar amb garanties”.

També el diputat Ernest Blanch s’ha pronunciat amb contundència: “Per què es vol vulnerar la voluntat de les famílies? Per què imposar allò que no volen? L’única resposta és el sectarisme. Així no es pot funcionar en esta comarca”.

Per la seua banda, el diputat provincial dels Ports, Rhamsés Ripollés, ha reclamat que la decisió definitiva es prenga “pensant en l’interés real dels alumnes d’Olocau i la seua relació amb la comarca, i no en criteris partidistes o arbitraris que no beneficiaran a ningú”.